Societat

REMEI CAPITAN

EMPRENEDORA, ORGANITZA FUNERALS LAICS, EN DIU “AGRAÏMENTS A LA VIDA QUE MARXA”

“Mort i vida són bessones i tard o d’hora es troben, i s’ha de celebrar”

Se li pot dir una ‘Death planner’: s’encarrega des de la cerimònia de comiat personalitzada fins a les gestions administratives i financeres ‘post mortem’, a l’acompanyament familiar

Nascuda a la Fuliola (Urgell), va deixar la banca per posar en marxa Agraïments , empresa que organitza de forma integral funerals laics a la demarcació de Lleida.

Com deixa la banca pels morts?
Vaig fer economia, però volia fer medicina. Sempre he tingut tendència a ajudar la gent. I aquest rau-rau que em va quedar penjat havia de sortir. A la banca he fet de tot. He estat directora d’oficina, gestionant execucions, demores, dacions en els pitjors temps de la crisi econòmica d’aquest país... La meva filla petita va néixer amb una cardiopatia congènita. Vaig fer una aturada vital. I vaig estar quatre mesos a l’hospital Sant Joan de Déu, amb la Mariona, que la van operar a cor obert. Allà em van canviar els valors. Se’n va sortir i vam decidir anar a buscar l’Arnau, un nen etíop.
I com vehicula tot aquest replantejament vital?
Quan t’adones de l’important, del que és prioritari, tot això aflora. Però el setembre del 2018 em detecten un tumor als ovaris. I és quan contacto amb associacions de dol i faig cursos: coach, biodescodificació, PNL...
Què aporten aquests cursos?
A la feina pots gestionar o dirigir en positiu o en negatiu. La comunicació verbal, la gesticulació...s’ha de treure el ‘no’. El ‘però’ mata. Són cursos que m’han fet adonar que eren concepte que jo ja utilitzava inconscientment quan feia de directora, ho portava a dins, de tarannà i de caràcter. Els cursos m’han ajudat a desenvolupar-ho d’una forma més tècnica.
Veure la mort tan a prop l’empeny a muntar Agraïments?
Agafo una excedència. L’endemà de firmar l’excedència, vaig a l’hospital Santa Maria de Lleida a donar el meu cos a la ciència. Tenia una inquietud cap a la mort. A més, gestiono la meva escriptura vital, al notari, com vull que facin la meva cerimònia de comiat. És arran de la mort d’un company que té una cerimònia laica que decideixo fer això: la litúrgia del final d’una persona de forma diferent.
Just em comentava que venia de Juneda de preparar un comiat. Expliqui-ho.
La Filomena, de 96 anys. Hem preparat tot l’homenatge de vida. Faré de mestra de cerimònies i pactem amb el mossèn en quin moment fa ell la missa. Em va cridar la filla perquè la Filomena va demanar fa dos dies l’extremunció al mossèn perquè va veure la mort. Hi crec moltíssim. Hem parlat dues hores i mitja i resumiré en 40 minuts el seu relat vital. Perquè era una pagesa amb una vida tremenda. Faig homenatges de vida. La ploraran? És clar. Perquè ens faltarà el cos. Però ens ha de quedar l’essència i tot el que ha fet. Els nets descobriran una àvia molt potent.
Agraïments és un nom positiu.
Me’l va proposar el fill, l’Arnau. És un agraïment a la vida del que marxa.
Els funerals sovint semblen un tràmit, passar el tràngol.
El comiat ens l’han fet viure malament. És un moment que vols oblidar perquè saps que serà molt trist i vols que passi com més ràpid millor.
Els laics fan aflorar més els sentiments?
Tens la sensació que ho has fet tot per la persona que se n’ha anat i et deixa en pau. Perquè aquestes litúrgies, homenatges de vida, les fem per vetllar per la família. En la mort d’un nen de quatre anys no pots fer-ho com un tràmit.
Ens han fet viure la mort i el dol de forma dolorosa.
La mort és un tabú, encara. A Mèxic, en canvi, ho viuen festivament.
S’ha de tenir molta sensibilitat per fer la feina que fa.
Sobretot amb la mort que ve de cop. S’ha d’escoltar amb molta cura les hores que convinguin, deixar-los plorar, riure... i quan ho han tret tot de dins, els pots proposar idees.
Com gestiona la mort digital?
A l’empresa tinc col·laboradors musicals, audiovisuals i una community manager que s’encarrega d’aquesta tasca.
S’està canviant la relació dels vius amb la mort?
Hi ha un canvi generacional de pensament més sensible. Hem anat tan endavant que hem anat enrere. I ara recuperem els valors d’abans. Els pares i avis es morien a casa i es vetllaven amb calma i amb els familiars i veïns. Es feia un ritual que ara no es fa. Ara anem al tanatori.
És més escèptic.
Posem una pantalla com si allò no m’afectés. Moltes persones no porten bé el dol perquè aquest últim moment de vida no el gestionen de cap manera. El comiat d’un avi de 96 anys és una cosa però, i d’un nen de 4? Aquesta litúrgia és molt important. De poesies, si puc, i la família no me’n demana, no en dic. Si escoltes, la vida d’una persona dona per a tant, que no calen les paraules dels altres; hem de parlar d’ella.
Què cal esperar de la mort?
Si no tens por a la mort, la vida la viuràs sense por. Cada un té un tempo en la vida, un any o 96. I la família ha d’entendre que aquest temps ha valgut la pena. La mort d’una persona és per aprendre. Mort i vida són germanes bessones, i tard o d’hora es troben, i quan algú es retroba se celebra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El cribratge de càncer de còlon arriba a tot Catalunya

Barcelona

“Es vol fer entrar el Trueta a Domeny amb calçador”

girona

FGC 1979-2019. 40 anys d’història i innovació

barcelona

S’inicia el pla pilot per posar fi als talls a la Font de la Pólvora

Girona

Més de 13.100 ajuts de menjador a la demarcació

girona

Creen la T-Familiar, un nou títol multipersonal

barcelona

Un estudi olotí constata que els tallers de memòria eviten l’aïllament

Olot

El 21% dels veïns de l’àrea metropolitana viuen en la pobresa

barcelona

La Model sense helicòpter

barcelona