Societat

SILVIA CASTELLÓ DURAN

DIRECTORA DE QSTURA, ESCOLA DE DISSENY, PATRONATGE I CONFECCIÓ

“Prou de pensar que la moda és només per a joves de talles perfectes”

Dissenyar, fer patrons, cosir és una estètica i una ètica, com també ho és portar la roba que expressa el que som, segons transmet als seus alumnes aquesta dona que no para de crear

En alguna ocasió ha explicat que des de petita està enganxada al fil i l’agulla.
Jo he cosit sempre, des que tinc memòria recordo que m’entusiasmava retallar patrons.
Li ve de família?
La mare sabia cosir i una tia em va dur una màquina, un rull de roba i unes revistes. Ningú me’n va ensenyar però com que sempre m’ha agradat mirar i experimentar, ho vaig anar captant pel meu compte. Vaig tenir una infància i una joventut complicades, no vaig anar a l’escola i la costura va ser per a mi una via de creativitat que m’estimulava la imaginació. Em va obrir la porta a tot un món de llibertat, m’ha fet el que soc.
Es diu que darrere un projecte sempre s’hi veu una persona.
Una persona i un equip, i he de dir que el que hem format a Qstura és extraordinari, molt il·lusionat i competent. Que de petita tingués aquesta facilitat d’inventar, d’imaginar formes, colors, textures, aquesta afició a plasmar els enginys segur que va marcar la meva passió com a emprenedora. Per les circumstàncies viscudes he desenvolupat una gran capacitat d’empatia i resiliència; a tots ens passen coses, però el que importa és aixecar-se perquè no hi ha cap altra alternativa, o almenys cap altra de bona per merèixer i gaudir del regal que és la vida.
Com transmet aquests valors als seus alumnes del diploma d’especialització de la UdG?
Han de venir motivats per buscar l’excel·lència en tot el que es proposen. Perquè molts dies els preguntarem: “Això ho podeu fer millor?” I hauran de descosir i tornar a cosir tota la peça, aquest és el gran aprenentatge. Saben que si contesten “no fa falta, total no es veu!” es guanyen un suspens. En la vida el “total no es veu” sempre acaba sortint a la superfície de la pitjor forma. La nostra feina és animar-los a innovar, a atrevir-se a fer allò que els agrada, a cuidar el seu projecte. Sovint quan algú em ve a plantejar un problema, li demano: “I tu què faries?” Així es treballa el sentit de la responsabilitat, la capacitat d’elecció, la confiança en les pròpies possibilitats. Les persones hem d’aprendre a aprendre i forma part de la filosofia de Qstura posar l’accent en aquesta formació completa. A part d’obtenir bones nocions de disseny, patronatge, quan els portem a les empreses han de saber-se expressar correctament, trobar solucions a les situacions complexes, estar apoderats per oferir el millor d’ells mateixos.
L’art de cosir torna a tenir prestigi? Qstura hi ha ajudat en els seus 13 anys d’experiència i amb més de 6.700 alumnes que han passat per l’escola?
Si més no hem contribuït a renovar l’ofici, fer créixer el sector i donar la imatge d’una activitat molt engrescadora, útil i necessària. Amb tot el respecte, nosaltres creiem que entre les marujas que només cosien i els fashionitis que només són instagramers hi ha un camp molt potent per recórrer.
I un nou motor econòmic? A més de dirigir Qstura vostè també és presidenta d’Agimod (Associació Gironina per a la Promoció de la Moda).
N’estic convençuda, si sabem crear sinergies, organitzar-nos i adaptar-nos als nous temps. El sector del tèxtil suma dissenyadors i dissenyadores de talent però li manquen tallers de producció, per això és important prestigiar la feina de les modistes, sense elles la cadena s’interromp. Les coses no funcionen soles, cal dotar-nos d’estratègies econòmiques i creatives que poden passar per la col·laboració entre artesans, dissenyadors, especialistes en comunicació i disseny gràfic. Si ho fem així el món de la moda té futur en l’àmbit gironí i català.
Parlem d’una moda de proximitat? Aquest també és un canvi de paradigma.
Estem parlant d’un concepte sostenible, ètic, inclusiu i no elitista de la moda, d’una moda per a tothom, per a homes i dones de totes les edats i de totes les constitucions. Prou de pensar-nos que la moda està feta només per a persones perfectes de la talla 38! I estem parlant també de qualitat.
La qualitat es paga.
Aquí hi ha una reflexió que hem de fer com a societat. Potser no cal tenir tantes samarretes de 3 euros, i ja sabem el cost d’una peça tan barata, sinó que podem comprar roba que respongui als estàndards de proximitat, qualitat i ètica i que sigui més personalitzada.
Ja hi ha una certa consciència en aquest sentit?
Trobo que encara hem de fer molta pedagogia. Perquè no es tracta d’utilitzar la moda per aparentar sinó justament per expressar el que som.
Fa pensar en aquell món de llibertat que se li va obrir de petita, en el món lila de Sílvia Castelló.
Veus? Al final es tracta d’acceptar-te i atrevir-te a crear i a ser tu mateix. El color lila? És el color de la dona, de la transformació i de la capacitat de renéixer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un incendi crema una nau de reciclatge de dissolvents i residus industrials a Montornès del Vallès

montornès del Vallès

Nou acord per frenar l’incivisme nocturn a Blanes

blanes

Acusa Educació d’haver-la discriminat perquè és mare

girona

La Policia de Girona aposta per un model de proximitat

Girona

Lleuger descens de les càries entre els escolars

girona

L’Amical Antics Guerrillers de Catalunya es reconstitueix a Olot

Olot
La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

La Fundació Iluro premiarà iniciatives socials

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

Acord per posar 9 noms nous a espais de la ciutat de Girona

girona

El TSJC anul·la l’entrevista eliminatòria als docents

Barcelona