Societat

BORJA VILALLONGA

DOCTOR EN HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. HA POSAT EN MARXA L'ASSOCIACIÓ UR-GRUPPE

“Hem deixat de ser religiosos i volem ser espirituals però no sabem com”

Vol fer pensar i conèixer l’espiritualitat lligada a la identitat i als ancestres a través de la filosofia i allunyada del ‘new age’. Considera que l’home sempre tindrà necessitat de transcendència

Doctor en història de les religions per l’École des Hautes Études, fa recerca en l’estudi del catolicisme i la seva relació amb la modernitat al segle XIX. Ha estat investigador a la Universitat de Columbia, a Nova York. Ha creat UR-gruppe.

Ha creat una associació per recuperar l’espiritualitat indoeuropea. Què és?
En els estudis de religió comparada, hi ha tot un substrat comú de les diferents cultures indoeuropees: estem parlant de llatins, celtes, bàltics, eslaus, germànics, iranians i també una part de la societat índia; els brahmins, que són la casta sacerdotal...
On és aquest substrat comú?
La romanització va portar una colonització de moltes àrees d’Europa. Les capes comunes es troben en com s’organitza l’espiritualitat abans de l’adopció del cristianisme, com es pensava aquesta espiritualitat i com té grans paral·lelismes, que poden ser lingüístics, en tota la resta de poblacions indoeuropees. És l’objectiu, buscar similituds, no pretenem inventar una nova espiritualitat, una nova religió. Simplement cadascú, des de la seva tradició espiritual, estudiar el que ens pot unir, per exemple, amb l’espiritualitat hindú. Hi ha molts treballs acadèmics que permeten avui que petits grups arreu del món, sobretot als Estats Units i a Europa, puguin tenir aquest renaixement espiritual, fora del cristianisme i puguin anar a pouar de l’hinduisme sense adoptar l’hinduisme.
Parlem d’arrels comunes. L’espiritualitat celta, per exemple, on la natura hi és molt present.
Tot el que hi ha abans del cristianisme és extremadament plural. No hi havia una idea única i dogmàtica de com havia de ser tot. I això permetia que tot fos molt més dinàmic i els intercanvis molt rics. Tenim pocs testimonis de l’espiritualitat cèltica; les fonts són romanes. Sabem del clergat celta...
Els druides. El que en sabem és per Astèrix i les pel·lícules.
Sí, s’ha anat creant una imatge. Però els déus celtes no van desaparèixer amb la romanització. Aquests déus es van acabar fusionant amb els déus romans; es reutilitzen santuaris que hi havia... les pràctiques es podrien resumir amb l’ofrena.
Són cursos d’espiritualitat però amb voluntat divulgativa?
Absolutament. Té una voluntat de divulgació històrica, de conèixer el passat.
Res a veure amb pràctiques espirituals ‘new age’.
No som un grup religiós, no som new age, ni místics, ni esotèrics. La nostra vocació és fer pensar i conèixer l’espiritualitat lligada a la identitat. Hi ha unes arrels, uns ancestres que han practicat una espiritualitat que no té absolutament res a veure amb el cristianisme. Podem trobar-la a partir de la finestra que obren els filòsofs grecs i també romans. Hi ha un acadèmic francès, Pierre Hadot, que defensa que la filosofia antiga són exercicis espirituals. La filosofia és una escola pràctica per viure millor. És una espiritualitat que avui en dia té un gran atractiu. Concretament als EUA hi ha un renaixement.
Retirs de silencis, dejunis, meditacions. Com ho valora?
La majoria de pràctiques que hi ha al mercat venen de la vulgarització de l’espiritualitat oriental adaptada als gustos occidentals. El marc més important és la secularització de la societat occidental; no té la religió en el centre o és indiferent. I per tant deixa de satisfer una part molt humana que és la de nodrir el que va més enllà del món material. Per tant hi ha la necessitat però la gent no vol anar a l’església; no se la veu com una font d’espiritualitat, la qual és imaginada en termes que encaixen amb l’espiritualitat oriental, el budisme i hinduisme, i que no és la mateixa d’allà. Supleixen una necessitat que l’home sempre tindrà: la transcendència.
Busquem respostes abans de fer les preguntes?
No sabem per què fem les coses. Hem deixat de ser religiosos, ens agradaria ser espirituals però no sabem com fer-ho. Hi ha la por que sembla que no sigui prou racional. En el new age hi ha moltes coses que no atenen a paràmetres racionals. Per això el nostre grup advoca pel que és estar ben arrelat i fermats a la filosofia clàssica.
És una espiritualitat racional?
No és ben bé això, però la raó, l’intel·lecte, hi té un lloc superlatiu. Cal distingir entre el que és l’espiritualitat i la superstició. Ja a l’antiga Roma, Ciceró que era molt pietós, té pàgines contra la superstició. La religió és un concepte romà i després passa al cristianisme.
Què ens poden aportar aquests cursos, a part d’aprenentatge?
Convidar a la reflexió i ajudar a construir una cosa nova; s’expressin com s’expressin. La meditació vèdica que fem és un suport, és un dels tres pilars per a una vida espiritual. No venem religió sinó que ajudem a la pràctica òptima de com meditar.
Quines són les pràctiques new age de moda a l’alta societat de Nova York? Quina s’importarà?
Els estudis de ioga estan massificats. Però sempre amb la mentalitat capitalista de noves oportunitats de negoci hi ha el mercat hipster: gent que busca espiritualitat però no saben on trobar-la i van provant. Per exemple, les tendències actuals són les escoles de xamanisme. A Nova York, es venen tiquets de 500 euros per fer cerimònies d’aiahuasca, que no són les que fan realment a l’Amazònia, molt potents, sinó succedani.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dos detinguts per una nova violació en grup a una menor de 17 anys a Manresa

manresa

78 metges del Trueta i Santa Caterina signen un manifest perquè el nou hospital es faci a la zona sud de Girona

girona

Mercabarna preveu distribuir més de 100.000 tones de producte fresc per Nadal a preus similars a l’any passat

Barcelona

El govern de Colau vol duplicar les finques protegides de la Vila de Gràcia perquè passin de 564 a 1.021

barcelona

El nou LEAF e+ amb bateria de 62 kWh ja ha arribat als concessionaris

El TJUE obliga a Espanya a donar el complement de maternitat en les pensions per discapacitat també als homes

Brussel·les

L’exentrenador del Gironella acusat d’abusar sexualment de cinc menors reconeix els fets, però evita la presó

Berga

L’incendi de la nau industrial de Montornès es dona per apagat

barcelona
Societat

Una proximitat llunyana

Barcelona