Societat

K. SAC/ S. IXMATA

ACTIVISTES SOCIALS QUE ACTUEN COM AGENTS DE CANVI I TRANSFORMACIÓ A LES SEVES COMUNITATS

“Treballem cada dia per intentar canviar les mentalitats”

Katty Sac i Sucely Ixmata, guatemalenques de la regió de Sololá, gràcies al projecte Nahual poden explicar a Catalunya la seva lluita a favor de l’empoderament de les dones

Situï’m Nahualá.
Nahualá és un dels municipis que conformen el departament de Sololá a l’occident de Guatemala. La majoria de la població és de l’ètnia quitxé; la principal ocupació és l’agricultura, s’hi dediquen essencialment els homes; la realitat de la dona, sobretot a les zones rurals, és molt vulnerable, quasi no té drets, la utilitzen per tenir fills, fer les feines de casa o netejar la roba i és molt maltractada, ja que el mateix marit la discrimina.
Panorama negre.
Al que hem dit abans, hi hem d’afegir que les noies no tenen pràcticament dret a l’educació.
Això què vol dir?
L’escola és de baixa qualitat perquè per una banda el govern no hi inverteix gaire i per una altra banda es troben que quan acaben els estudis de primària, o sigui als 12 anys, moltes nenes es veuen pressionades per la família per buscar una parella i marxar de casa, amb la qual cosa els costa organitzar la vida quotidiana, trobar espais propis i anar endavant.
I vostès treballen per fer canviar la situació?
Estem treballant amb un col·lectiu que viu en una situació de pobresa i de pobresa extrema, en què les dones de la zona tenen entre 10 i 12 fills, en què no hi ha pràcticament accés a la salut que els ajudi en el moment de parir, tot es mou per llevadores sense estudis que exerceixen gràcies al que han après de les seves mares i àvies, comunitats sense cap poder econòmic i sense futur, en què els fills no poden accedir a l’educació superior, fet que no els permet canviar les coses.
Vostès sí que ho han pogut fer?
Sí, gràcies als nostres pares, que, tot i que ells no van tenir accés a l’ensenyament, sí que ens van donar l’oportunitat i es van sacrificar perquè nosaltres tinguéssim un futur millor, que no patíssim tant com ells. Jo [Katty] estudio administració d’empreses. Jo [Sucely], infermeria.
Han esmentat un alt grau de vulnerabilitat?
Sí perquè no tan sols els neguen l’accés a l’educació i la sanitat, sinó que també es troben marginades de qualsevol decisió que prengui la comunitat. Els membres dels comitès, essencialment homes vells, no les deixen participar-hi, els recorden que la seva veu no és vàlida. El nostre grup va fer una anàlisi i vam arribar a la conclusió que una de les principals mancances era que només saben parlar l’idioma matern i com que no han pogut anar a l’escola no dominen l’espanyol.
I, doncs, què passa?
En el moment que el seu marit les maltracta, estan lluny del municipi principal i si volen anar a posar la denúncia han de caminar quilòmetres per arribar al centre i com que allà només parlen espanyol no es poden comunicar amb la policia i no els fan cas. A tot Centreamèrica hi ha un masclisme molt acusat, és per això que nosaltres, que hem tingut oportunitats, som conscients que hem d’ajudar la nostra gent i treballem per millorar el futur de les comunitats. En aquest aspecte, l’intercanvi que estem fent a Girona és una experiència única i inoblidable.
Impulsat per la Fundació Utopia?
Que és la responsable del projecte Nahual, una iniciativa d’educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana que busca l’intercanvi i l’aprenentatge en comú per poder enfrontar reptes com ara la discriminació per ètnia –li podríem dir que hi ha un clar racisme entre les classes dominants guatemalenques– o sexe, l’empoderament dels col·lectius femenins, que els ajudi a veure la vida des d’una altra perspectiva, a realitzar-se com a persones i fer-los veure que si les dones indígenes de les zones rurals estudien i es preparen poden trencar un statu quo que les vol submises i sense veu.
Què volen dir, que quan les dones s’empoderen els homes se senten amenaçats?
En principi els homes mantenen el puny tancat però en la mesura que les dones agafen poder han de reconèixer que la dona deixa d’abaixar el cap i poden iniciar un nou camí que implica canviar la manera de pensar, d’actuar; per posar un estop a la seva parella quan la vol maltractar i per agafar el seu camí quan ha canviat la manera de pensar i d’actuar. En certa manera, aprenen a lluitar contra la pròpia circumstància, fet que és un gran avenç, i més ara, que en la mesura que les noies s’han pogut graduar a l’escola secundària s’han convertit en referents que ajuden a canviar les mentalitats de les pròpies comunitats. Malgrat que la majoria de les organitzacions que treballen en aquest camp a Guatemala reben fons estrangers –l’any passat vam donar suport a 1.130 dones–, sabem que si som perseverants aconseguirem els objectius. Treballem perquè la dona de les zones rurals avanci per realitzar-se com a persona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Mor el periodista apunyalat dilluns a Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Teresa Laplana: “Els concentrats a la seu d’Economia no eren violents”

BARCELONA

La Glòria provoca greus afectacions a la pagesia

palafolls

La potabilitzadora de Palafolls s’inunda i demanen als veïns de nou municipis del Maresme que limitin el consum d’aigua

palafolls
societat

Josep Lluís Trapero: “El més lògic era que al president Puigdemont el detingués jo”

BARCELONA

Espectaculars imatges aèries del Delta de l’Ebre després del temporal

ampolla

Hoffman, sobre el Mobile i Barcelona: “Som aquí des del 2006 i ens quedarem en el futur”

barcelona

Cadenes en més d’una desena de carreteres i línies de transport escolar suspeses per la nevada al Pirineu

la seu d’urgell

El fort onatge trenca part del dic del port de Blanes

blanes