Societat

Educació

L’horari alemany, a estudi

La proposta per canviar l’horari escolar s’inspira en iniciatives com l’alemanya, que ha modificat l’organització per millorar en resultats i equitat

La integració de les extraescolars al projecte educatiu beneficiaria l’alumnat

Alemanya va entrar en estat de xoc quan va descobrir que el seu alumnat presentava uns resultats en el primer estudi Pisa per sota de l’esperat. Per intentar capgirar-ho, i per millorar l’equitat i el benestar de l’alumnat, el govern alemany va iniciar un canvi horari amb la creació de les Ganztagsschulen, escoles amb horari complet. I l’experiència va donar un bon resultat. Així ho va explicar la directora de la Fundació Alemanya per a la Infància i la Joventut (Deutschen Kinder und Jugendstiftung), Heike Kahl, en un acte organitzat dimecres per la Fundació Jaume Bofill per plantejar la reforma horària que els seus experts defensen a casa nostra. Kahl va explicar com es va decidir posar en marxa escoles de primària i secundària que en comptes de fer la jornada matinal compacta, de vuit a una, oferien educació amb un horari més ampli, fins a les tres o les quatre de la tarda, segons el lloc. El 2002, el 16% dels centres es van acollir a la reforma i el 2017 ja s’arribava al 69%. El model alemany inclou ara menjador escolar cada dia i, almenys tres dies a la setmana, activitats culturals, esportives i artístiques no lectives però que estan integrades en el projecte educatiu dels centres i supervisades per la direcció de les escoles i instituts.

La modificació de l’horari escolar alemany ha comportat que els resultats acadèmics superin ara la mitjana dels països de l’OCDE, quan el 2000 estaven per sota. Però la millora no ha estat només acadèmica, segons va explicar Kahl. La creació de les Ganztagsschulen “ha permès avançar cap a la personalització dels aprenentatges i dels itineraris educatius, integrar millor l’heterogeneïtat de l’alumnat i posar-la realment en relleu”, va dir, i va precisar que l’educació a temps complet ha millorat l’ambient als centres, ha reduït la conflictivitat amb la promoció de la cooperació, ha avançat cap a la personalització dels aprenentatges i ha facilitat l’obertura de les escoles a la comunitat i a l’entorn.

Aquesta reforma educativa “ha estat una de les més importants de les últimes dècades”, segons Kahl, i ha estat una de les inspiradores de la proposta Educació a l’hora. La Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya plantegen un nou horari “més saludable, més equitatiu i que millora els aprenentatges”, segons defensen. Elena Sintes, sociòloga i cap de projectes de la Jaume Bofill, assegura: “Ara tenim un model que imposa un ritme molt rígid i estressant, amb una associació de matèria i hora que deixa molt poc espai a la innovació educativa.” És especialment preocupant en l’educació secundària, en què la concentració de sis hores al matí amb una petita pausa “imposa un ritme molt estressant”. El fet d’entrar a les vuit del matí no s’adiu al ritme cronobiològic de l’adolescència, i fa matinar encara més els que venen de lluny amb l’autocar, assenyala l’experta. La sortida a dos quarts de tres o a les tres i la falta de menjador o cantina als instituts fa que l’alumnat dini molt tard, novament agreujat en el cas dels que viuen en territoris dispersos. “La majoria dels centres tanquen, i l’alumnat que a sisè de primària ha tingut beca menjador la perd a primer d’ESO, encara que la seva situació sigui la mateixa”, recalca Sintes.

El tancament dels centres incideix també en la falta d’equitat pel que fa a les extraescolars, ja que les famílies més desfavorides no poden afrontar les activitats, fet que motiva “un increment de desigualtats en un món en què es dona reconeixement a les extracurriculars”, assenyala la sociòloga. Per tot plegat, Educació a l’hora proposa, a primària, una entrada flexible entre les nou i dos quarts de deu i, a secundària, entre dos quarts de nou i les nou. El temps del migdia s’escurçaria mitja hora a primària i l’activitat lectiva acabaria a les quatre. De quatre a cinc, el centre oferiria temps lliure i espai d’estudi assistit, i una oferta d’activitat no lectiva fins a les sis. A secundària, l’activitat lectiva seria entre les nou i dos quarts d’una o la una, i un temps al migdia entre la una i les dues. Entre una i tres tardes hi hauria activitat lectiva entre les dues i les quatre, i la resta de tardes, activitats de lliure opció dins o fora del centre. Aquí és clau la coordinació perquè les extraescolars formin part del mateix projecte educatiu. Sintes defensa que tot plegat no hauria de suposar un increment de la càrrega laboral dels docents, però sí un canvi en la filosofia i l’organització dels centres educatius.

Docència des de l’exterior
Una de les qüestions que planteja la proposta ‘Educació a l’hora’ és que no tota la docència l’hagin de fer mestres i professors. Per exemple, la música la podrien impartir professionals de les escoles municipals de música, com ja s’està experimentant al Prat de Llobregat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

La cruïlla de la gent

girona

La llibreria Context es trasllada de local

girona

Mor un caçador d’uns 65 anys a Massanes després que un company el disparés per error

Girona

Rescaten un noi en una casa de Valls que havia quedat atrapat en un forat de xemeneia

Valls

Una dona de Cremona, tercera víctima mortal per coronavirus a Itàlia

Roma

Els emprenedors donen el tret de sortida al Tech Spirit per “omplir el buit del febrer” deixat pel MWC

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

100% estable

Barcelona

Cancel·lat el carnaval de Venècia

Venècia

Tensió i càrregues policials en el desallotjament d’un edifici ocupat al districte de Sants de Barcelona

Barcelona