Societat

De los Cobos diu que l’actitud dels votants va ser més “virulenta” per la “inacció” dels Mossos

El coronel afirma que la intervenció de Guàrdia Civil i Policia Nacional era “l’últim recurs” per les conseqüències que podia tenir

Apunta que va ser Nieto qui va ordenar l’actuació policial de l’1-O sense sol·licitud dels Mossos

El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, assegura que la “inacció” dels Mossos va provocar que l’actitud dels votants fos més “virulenta”. A preguntes de la defensa de Trapero, De los Cobos ha insistit que Guàrdia Civil i Policia Nacional van actuar en veure que el cos autonòmic no ho feia i que va ser el “pitjor” dels escenaris possibles. El coordinador del dispositiu del referèndum també ha detallat que, tot i que la interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas que parlava d’un únic dispositiu cessava les instruccions de fiscalia, hi havia uns treballs de preparació i que, després d’analitzar la situació prèvia a l’1-O, van considerar que la “intervenció dels cossos i forces de seguretat de l’estat” a banda dels Mossos podia suposar “majors alteracions” i que, per això, van decidir que, d’entrada, era millor “anar de la mà dels Mossos, encara que anessin al 40% de la capacitat, que en contra”, ha dit.

De los Cobos ha insistit durant la seva declaració com a testimoni a l’Audiència Nacional que desconeixia que els Mossos enviarien binomis als centres de votació l’1-O. El coronel ha admès, però, que sospitaven que les dotacions serien de petites dimensions i que contemplaven la possibilitat que els Mossos actuessin per sota de les seves capacitats. L’advocada de Trapero i Laplana, Olga Tubau, ha preguntat al coronel per què creia que una distribució diferent dels Mossos hauria permès tancar tots els centres de votació si amb “8.000 agents de Guàrdia Civil i Policia Nacional se’n van tancar 113”. De los Cobos ha respost que la intervenció dels cossos de seguretat de l’estat es va donar en “la pitjor de les hipòtesis possibles” davant de la “inacció” dels mossos.

“Sabíem que si arribàvem a l’1-O i no s’actuava, no hi havia cap intervenció bona, havíem de triar la menys dolenta”, ha dit el coronel. En aquest sentit, ha insistit que van actuar amb “professionalitat i proporcionalitat” i que ho van fer “sabent que seria molt difícil i dur”. “Sabíem que no s’aconseguiria l’objectiu últim. No era fer el que volíem sinó el que havíem de fer”. De los Cobos ha qualificat la situació “d’extrema” i ha dit que res d’això hauria passat si el cos de mossos s’hi hagués “implicat”.

El coronel ha afirmat que davant de la “inacció” dels Mossos, l’actitud dels votants que volien que l’activitat il·legal se celebrés, va ser molt més virulenta”.

“De la mà” dels Mossos

Preguntat també sobre perquè les resta de cossos de seguretat no van actuar abans de l’1-O, ha dit que tenint en compte les mobilitzacions que havien tingut lloc els dies previs van considerar que la intervenció de Guàrdia Civil i Policia Nacional abans del referèndum per tancar els locals de votació podia suposar “majors alteracions”.

“Els Mossos també van dir que podien assumir-ho i vam decidir que la intervenció de la resta de cossos havia de ser l’últim recurs”, ha dit. En aquest sentit, ha afegit que era millor “anar de la mà dels Mossos, encara que treballessin als 40% de la seva capacitat, que anar-hi en contra”.

“Hi havia desconfiança”

De los Cobos també ha admès que la interlocutòria del TSJC deixava sense efecte les instruccions de fiscalia, però ha assegurat que hi havia treballs “previs” que, en cap cas, “contravenien els mandats de la magistrada”.

També ha insistit que l’actuació dels Mossos en blocs enlloc dels “binomis” hauria estat més efectiva però ha assegurat que en cap de les reunions de coordinació que es van fer entre els diferents cossos es va concretar el nombre d’efectius ni com s’actuaria. “Entre d’altres coses, perquè hi havia desconfiança”, ha remarcat.

Tubau també li ha preguntat perquè no va acceptar coordinar l’actuació de l’1-O des del Cecor dels Mossos. De los Cobos ha reiterat la versió que va donar ahir sobre la seva voluntat de “no contaminar” la coordinació però també ha dit que tenien sospites que podia ser “un regal enverinat”. En aquest sentit, ha dit que els Mossos van prendre mesures encaminades a “aparentar” però que, en realitat, pretenien permetre el referèndum. “Hi havia la possibilitat que la nostra presència allà pogués avalar l’adopció d’ordres amb les que no estiguéssim d’acord i que portessin a la inacció”, ha dit.

De los Cobos també ha dit que mai va traslladar al fiscal la seva desconfiança cap al major dels Mossos perquè ni ell ni la resta de comandaments pensaven que hi hauria una “inacció absoluta”. Malgrat això, ha dit que la instrucció 7 de fiscalia ja “obria la porta” a prendre mesures en cas que el cos autonòmic no actués. “Alguna sospita tenia el fiscal”, ha afirmat.

Sobre el pla d’actuació dels Mossos, el coronel ha dit que no li va traslladar al fiscal que no se li havia entregat modificat perquè no era la seva funció i que ell només traslladava el que es deia a les reunions de coordinació. Tot i això, ha admès que “probablement” els plans d’actuació dels tres cossos eren “necessaris” per fer possible la coordinació.

ACtuació 1-O

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l’1-O, ha assegurat aquest dimarts que va ser l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, qui va ordenar a primera hora del matí d’aquell diumenge que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es dirigissin als col·legis electorals en veure la suposada “inacció” dels Mossos d’Esquadra. En veure que els Mossos, segons ells, no pretenien impedir les votacions, van decidir no esperar al requeriments de suport de la policia catalana i anar directament a centres de votació prèviament elegits. Això va suposar “trencar la coordinació” amb els Mossos, però “conservar la comunicació” amb el cos, principalment amb el comissari Ferran López, a qui no considerava “la mà dreta” de Trapero ni que li hagués ocultat la veritable actuació de la policia catalana.

L’advocada de Trapero ha preguntat a De los Cobos si guardava algun tipus de rancor o animadversió cap al major dels Mossos per la seva actuació i per les topades a fiscalia. “No, cap”, ha respost el coronel.

La resta de defenses, de Cèsar Puig i Pere Soler, no han formulat preguntes. La vista continuarà aquest dimecres amb el testimoni del comissari dels Mossos Ferran López, mà dreta de Trapero durant aquella època i cap del cos durant el 155.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Demanen 2 anys de presó per difondre fotos de la secretària judicial del 20S

Barcelona

Molinero nega “connivència” de Trapero amb el procés

San Fernando de Henares

El judici contra Jordi Pesarrodona per desobediència greu l’1-O serà a finals de març

Manresa

Tres activistes citats pel tall de l’AVE a Girona no van a declarar al jutjat

Girona

El projecte transfronterer LoupO monitoritzarà óssos i llops del Pirineu

Barcelona

Pagesos afectats per l’incendi del juny obligats a tornar els diners de les ajudes en no contractar l’assegurança

bovera

L’Ajuntament admet que el problema dels narcopisos del Raval de Barcelona està “enquistat”

barcelona

Badalona estudia reobrir parcialment el pont del petroli a l’estiu però veu “impossible” reparar-lo en el curt termini

badalona

L’alternativa emprenedora al MWC agafa embranzida

Barcelona