Societat

Tornar a l’escola

Psicòlegs i mestres coincideixen en la necessitat de repensar el sistema educatiu

i defensen el contacte entre els nens, sobretot els més petits

Que els nens no vagin a l’escola o que quan ho facin siguin sotmesos a unes mesures de seguretat que no tenen paral·lelisme amb les que es veuen aquests dies amb els adults, que poden anar a bars i restaurants junts i sense mascaretes. Aquesta contradicció, així com d’altres, i la preocupació pel bé de la infància i l’educació es van posar sobre la taula en el debat organitzat aquesta setmana per la delegació de Girona del Col·legi de Psicologia de Catalunya sota el títol Efectes psicopedagògics en l’alumnat en el retorn a l’escola després de l’aturada pel coronavirus. Hi van intervenir el psicòleg i mestre Andrés González Bellido; el doctor en psicologia i expert en altes capacitats, Àngel Guirado; el mestre i director de l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu del Carme a Sarrià de Ter, Lluís Pórtulas, i la psicòloga que treballa a l’EAP dels Serveis Educatius de la Selva, Montserrat Mola.

“Que no hi hagi acostament i abraçades és inviable, les classes s’haurien de fer en una bombolla”, va dir el psicòleg Andrés González, que hi afegeix que el problema és el concepte de seguretat que poden tenir les famílies. Com ell, la resta de ponents van coincidir que és impossible que en educació infantil, especialment, no hi hagi contacte entre els nens. “Estem d’acord que, sobretot en educació infantil, els nens necessiten córrer, tocar-se...Necessiten tocar-se per desenvolupar-se”, hi va afegir Mola. A banda d’aquesta constatació, els ponents també van coincidir que cal un replantejament del sistema educatiu, en el qual cal invertir-hi molts més recursos. “Com a adults tenim una responsabilitat en l’educació dels infants”, va dir Pórtulas. Quant a aquest replantejament, van defensar l’autonomia de cada centre com a element determinant. Àngel Guirado, que actuava com a moderador de la taula rodona, va recollir deu punts clau com a conclusió del debat, entre els quals, a més de l’autonomia del centre, hi ha la necessitat de fer ús d’evidències científiques –la importància de la tecnologia en l’aprenentatge–, la recuperació de l’escola com a font de benestar i d’il·lusió, ensenyar a gestionar la incertesa, fer una tasca més multidisciplinar en què es resolguin dificultats vinculades a l’estrès o la tristesa, per exemple, la resiliència, mesures sobre seguretat i vulnerabilitat que no siguin contradictòries i recuperar el concepte d’inclusió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Finançament per a la inserció sociolaboral

GIRONA

La Catalunya Nord es prepara per al toc de queda que entra en vigor aquest dissabte

Perpinyà

El Centre Europeu pel Control de Malalties alerta de la “gran amenaça” per a la salut que suposa l’augment de contagis

Brussel·les

El Procicat aprova tancar els aparcaments de cinc parcs naturals quan estiguin al 75% per evitar aglomeracions

Figueres

Brussel·les proposa als estats de la UE fer una compra centralitzada de tests ràpids de covid-19

Brussel·les

Madrid limita les reunions socials entre la mitjanit i les sis del matí

Madrid

L’ús del català en l’ensenyament de Dret se situa per sota del 50%, segons Plataforma per la Llengua

Barcelona

Veïns de la Floresta ocupen un consultori per exigir la reobertura total del centre sanitari

Sant Cugat del Vallès

El risc de rebrot ja supera els 600 punts

Barcelona