Societat

Societat

Mig segle de la tragèdia

Un acte al cementiri d’Arbúcies recorda les 112 víctimes britàniques de l’accident aeri a les Agudes, el 3 de juliol del 1970

El cònsol del Regne Unit a Barcelona i cinc familiars dels morts al Montseny participen en una ofrena

Arbúcies va recordar ahir al migdia, amb un acte al cementiri, l’accident aeri que va causar 112 víctimes (105 passatgers i set persones de la tripulació) al pic de les Agudes, al massís del Montseny, fa cinquanta anys. El cònsol general del Regne Unit a Barcelona, Lloyd Milen, i cinc familiars de les víctimes van fer una ofrena floral. Aquella tragèdia va trasbalsar els veïns d’Arbúcies, Viladrau i Sant Celoni, els primers a buscar l’aparell, i tot el país.

L’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, va explicar que havien fet un “acte senzill, però respectuós i emotiu”, i atenint-se a les circumstàncies post-Covid-19. La mestra de l’escola de música local Dolors Vidal va interpretar El cant dels ocells en violoncel. També hi eren presents agents dels Bombers i de la policia local. L’acte va tenir lloc al que es coneix com a cementiri dels anglesos, un espai de record de la tragèdia amb un monòlit i espai de reflexió.

El sinistre va tenir lloc el 3 de juliol del 1970 quan un avió Comet 4 de la companyia Dan-Air, provinent de l’aeroport de Manchester i amb destinació final a l’aeroport del Prat de Barcelona, es va estavellar contra el cim de les Agudes. L’aparell accidentat era un De Havilland DH-106 Comet 4. Va enlairar-se des de Manchester i, a causa d’alguns retards a la zona de París, es va haver de desviar de la ruta prevista; tot i això, a les 17.53 h el pilot ja va contactar amb el centre de control regional de Barcelona, i a les 17.59 h l’avió ja s’acostava a la ciutat catalana i començava el descens. Mentre l’aparell feia un gir cap a l’esquerra per situar-se als 140 graus, la tripulació va informar erròniament que estaven sobrepassant la balisa no direccional de Sabadell; el controlador no es va adonar de l’error a causa d’un altre avió que sobrevolava la zona i va autoritzar el pilot a continuar el descens fins als 2.800 peus (uns 850 metres). Aproximadament a les 18.05 h l’aparell, quan volava a uns 3.800 peus d’altitud (uns 1.150 metres), es va estavellar contra els faigs de la falda nord-est de les Agudes. Feia un dia ennuvolat.

El condol de la reina

Les víctimes, la majoria de la regió de Lancashire, anaven de vacances a la Costa Brava i, en un principi, els seus cossos havien de ser repatriats al Regne Unit, encara que finalment els cadàvers van ser enterrats al cementiri d’Arbúcies. Fa mig segle, la cerimònia va ser oficiada pel reverend Boix Taberner i pel pastor anglicà Herold Wilson sota la presència de les banderes anglesa i espanyola. La reina Elisabet II va enviar un missatge de condol a les famílies dels desapareguts.

L’accident del Montseny evoca el de la companyia alemanya Germanwings als Alps francesos el març del 2015. Hi van morir 150 persones, amb nombroses víctimes de les comarques gironines, quan el copilot, Andreas Lubitz, va fer estavellar l’aparell de manera deliberada. L’aparell havia sortit del Prat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els micropobles de Catalunya reclamen un Estatut propi per decidir el seu futur i per un equilibri territorial

Torrebesses
El Temps
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Ruixats al Pirineu i Prepirineu

Barcelona

Les xarxes s’omplen de mostres de condol per la mort de Casaldàliga

Barcelona

Troben el cos sense vida de l’excursionista desaparegut a la Vall de Boí

Barcelona

Alerta davant la previsió de temps violent aquesta tarda

Barcelona

Mor als 92 anys Pere Casaldàliga

1.143 nous casos de covid-19 confirmats per PCR en les últimes hores a Catalunya i 3 defuncions

Barcelona

Salut farà testos massius a Santa Coloma i Vilafranca a partir de dilluns 

Barcelona

L’Eurojackpot deixa 38 milions d’euros a Girona, el premi més gran de la història de l’ONCE

Girona