Societat

ÒSCAR CAMPS

Fundador de l’ONG Proactiva Open Arms

“Cada mort als peus d’Europa hauria de remoure’ns”

Tot i el risc que implica creuar la frontera més mortífera del planeta, les persones segueixen pujant a una pastera per travessar el mar
La Covid-19 ha afectat econòmicament la societat en general i ONG com la nostra. Les donacions se’ns han reduït un 40%

Socorrista de professió, Òscar Camps va reconvertir la seva feina el 2015 i va fundar l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. Va ser després de viatjar juntament amb un grup de socorristes voluntaris a l’illa de Lesbos, a Grècia. Mai no s’haurien imaginat que les seves accions es convertirien en un enorme moviment solidari de persones, a la terra i al mar, que junts salvarien més de 60.000 vides a la Mediterrània, denunciant la inacció deliberada i la manca de protecció dels drets humans al mar, i que el seu testimoni arribaria a milers de joves a l’origen i al destí d’aquesta ruta migratòria que arrasa la vida de milers de persones invisibles any rere any.

Open Arms compleix cinc anys i les xifres parlen per si soles: més de 60.000 vides salvades d’unes 20 nacionalitats.
Cinc anys deixant-hi la pell, cinc anys protegint la vida dels més vulnerables amb l’ajuda dels voluntaris i amb el suport de les donacions i milers de persones que ens han acompanyat en el projecte i que mai ens deixaran.
També hi ha hagut morts: més de 15.000 persones s’han ofegat durant aquests cinc anys al Mediterrani.
Malauradament sí. Tot i el risc que implica creuar la frontera més mortífera del planeta, les persones segueixen pujant a una pastera per travessar el mar. Perquè la necessitat de viure una vida digna i sense violència és molt més gran que els perills del camí.
Precisament acabeu de viure una de les missions més dures.
La setmana passada va ser molt dura. En una de les missions, l’Open Arms va estar buscant durant moltes hores una pastera que ja portava moltes hores a la deriva. No la localitzàvem i es va fer de nit. Al matí vam poder arribar-hi i just quan començàvem a rescatar les persones, la pastera es va enfonsar i tots van caure a l’aigua. Hi anaven 119 persones. Va ser una situació molt difícil. En l’enfonsament van morir cinc persones, entre elles un bebè.
Heu compartit unes imatges esgarrifoses dels crits desesperats de la mare buscant el nadó.
Les imatges que hem compartit són el testimoni del que passa al mar, són el que les administracions no volen que se sàpiga, i només volen mostrar la fredor d’unes xifres sense cap tipus d’ànima. Ens intenten minimitzar el que està passant. Volem difondre la realitat perquè la gent desenvolupi el seu propi esperit crític. No podem callar.
Ara les rutes són molt més llargues i perilloses que fa cinc anys?
Els motius que van impulsar els grans èxodes de l’any 2015, incloent-hi la violència, les guerres, la pobresa i l’impacte del canvi climàtic, segueixen existint, i això fa que les persones travessin malgrat tot el patiment en la seva recerca de refugi. Tot i que ara hi ha ONG al territori que brinden ajuda humanitària, es pressiona perquè no hi hagi testimonis. Hem rebut tot tipus d’amenaces i pressions –i algunes de violentes– i això fa que la Mediterrània sigui la frontera més mortífera del planeta. Per donar una dada: el 2019, el 94 per cent de les defuncions de persones migrants registrades a tot el món es van produir a la Mediterrània.
La Covid-19 no els ha aturat i actuen també a terra.
Seguim fent el que sabem fer: protegir la vida dels més vulnerables, a terra o al mar. Fins ara hem fet unes 20.000 proves PCR a les residències d’avis, testos massius a diverses poblacions, 25.000 PCR a escoles, hem col·laborat en un estudi impulsat per la fundació de lluita contra la sida de l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona... Fins al confinament, l’Astral també va fer tasques d’observació a l’Atlàntic i l’Open Arms va realitzar un parell de missions, en què va rescatar unes tres-centes persones. I anem seguint, de moment no ens hem aturat.
Compten amb unes 31.000 persones que fan donacions. Reben més ajuda?
Tot i que tenim alguns convenis amb diferents administracions, sobretot locals i amb la Generalitat, més del 90% del pressupost d’Open Arms prové de petites donacions privades. I la Covid-19 ha desviat moltíssim aquestes donacions i també ha afectat econòmicament la societat en general i, de retruc, ONG com la nostra. Les donacions se’ns han reduït gairebé un 40%. Un altre pilar fonamental són els més de sis-cents voluntaris i voluntàries que tenim.
La despesa més gran que tenen és patrullar cada dia pel mar Mediterrani?
Patrullar cada dia pel mar Mediterrani amb un sol vaixell, l’Open Arms, té un cost diari d’uns 7.570 euros. Per això, tot i que tenim dos vaixells, poques vegades els fem anar junts. A més, tot i ser una organització humanitària, no ens regalen res, i hem de pagar totes les despeses habituals: llum, aigua, gas, assegurances, materials... Ara també hem invertit en nous protocols pel tema de la Covid-19. I el gasoil, la despesa més gran del pressupost (gairebé un 40%). També hem de sostenir altres projectes que tenim, com Educació per la Llibertat a les escoles o el projecte Origen, que tenim al Senegal. Tot i que una part important del pressupost se l’emporta el rescat.
Què els fa més falta?
Necessitem un nou vaixell, és important aconseguir-lo. Tot i que és complicat, no tenim facilitats de cap tipus.
Amb el projecte Educació per la Llibertat treballen per sensibilitzar els joves. Ja han arribat a 90.000 estudiants. Són la base d’un futur més just?
Exactament, els joves són la base d’un futur més just. Clarament el canvi està a les seves mans i la participació dels joves és clau. Són ells els que tenen la capacitat de generar noves condicions de justícia i de benestar social. Si no s’exerceixen i es lluita dia a dia pels drets humans que tant ens ha costat d’aconseguir, es perdran. I hem de treballar amb la joventut perquè tingui la sensibilitat, l’esperit crític i les eines necessàries per defensar i ampliar aquests drets.
I amb el projecte Origen intenten dotar de recursos les comunitats d’origen per construir alternatives reals i així també salvar vides.
El canvi global comença amb el canvi local. I si partim que els desplaçaments són la causa de la necessitat d’escapar d’una situació de violència, de guerra, de pobresa o de crisi climàtica, les accions han d’orientar-se als territoris d’origen per tal de reduir les desigualtats que provoquen els fluxos migratoris. Volem que les persones no es vegin obligades a jugar-se la vida al mar per escapar-se d’una realitat insostenible. I per això el projecte Origen busca donar suport a agents dinamitzadors capaços de crear i innovar solucions des de les comunitats i per les mateixes comunitats. Origen és una aposta per acompanyar els processos de transformació que estan passant en els territoris d’on provenen fortes onades migratòries.
També els informen dels perills de la migració, moltes vegades silenciats.
La part més atraient d’aquestes persones és la foto a les xarxes socials del que ha arribat, somrient i amb cara de victòria, com si ho tingués tot arreglat. I això no és veritat. La immigració irregular comporta una situació administrativa irregular, en molts casos de deportació. I evidentment, cal explicar l’altra banda. El viatge per a ells és un tema tabú, no en parlen. No expliquen quines adversitats han hagut de suportar, perquè han sigut humiliants en el millor dels casos. Travessar qualsevol frontera africana de forma irregular implica fer-ho a través de màfies, que es queden els diners. Així és que en la primera frontera l’emigrant ja es queda sense diners i mai expliquen què han hagut de fer per seguir endavant i com han acabat en una pastera amb poquíssimes possibilitats de sobreviure per arribar a Europa.
Què reflecteix la cara d’un immigrant en ser rescatat? Estem prou sensibilitzats? O caldria una reacció social més gran?
La cara d’un immigrant quan el treus del mar és de pànic. Tot el seu cos mostra pànic. I sí, fa falta més indignació, s’ha normalitzat massa la tragèdia. Cada vida compta i cada mort als peus d’Europa hauria de remoure la ciutadania i els polítics dels seus seients. Callar i no actuar davant el que està passant és ser en part còmplice d’aquesta situació.
I com els afecta personalment aquesta experiència?
És esgotadora. Les rutes se segueixen nodrint de morts. El context que ha generat la pandèmia de la Covid-19 ho complica tot. Fa més pesat el treball i cauen les donacions per la crisi econòmica. Cal treballar encara més per realitzar la tasca humanitària i la divulgació del projecte perquè tot sigui sostenible. No obstant això, quan som al vaixell i de sobte sents les persones rescatades riure o ajuntar-se per cantar cançons de la seva terra, tot l’esforç es veu compensat. És un treball molt difícil i d’alt risc però també és molt generós. Salvar una vida sempre retribueix emocionalment i carrega les piles per seguir endavant.
L’han acusat de tràfic de persones, de fomentar la immigració, d’estar a sou de les màfies, ha denunciat amenaces de tot tipus… L’enemic també el tenen fora de l’aigua...
Ens han denunciat, ens han difamat, ens han disparat, segrestat enmig del mar, ens han perseguit enmig del mar vaixells d’organitzacions d’extrema dreta... Se’ns ha acusat de gairebé tot. Però sempre utilitzant mitjans de comunicació i xarxes socials, perquè quan s’ha intentat fer de forma judicial no s’ha arribat enlloc. Ni per l’Audiencia Nacional ni per la justícia italiana. És el màxim que poden fer: difamar i amenaçar, perquè evidentment, si compleixes rigorosament tots els convenis internacionals, el dret marítim internacional i la Constitució espanyola i la italiana, poca cosa més es pot fer que difamar.
És Proactiva Open Arms un problema per a alguns polítics?
La política és la presa de decisions de les comunitats humanes. Així que depèn de la banda de l’escenari en la qual s’estigui, es tindrà un paper o un altre. Som els testimonis incòmodes de la tragèdia que passa al Mediterrani, ja que no només salvem vides i actuem davant de l’emergència, sinó que la documentem i la denunciem, i sobretot denunciem les flagrants violacions de drets humans que s’estan cometent. I com que ens sostenim a través de donacions de la ciutadania, tenim la llibertat de poder actuar i denunciar tot el que passa. I aquesta llibertat és molt perillosa per a alguns. Per aquesta raó, se’ns busca criminalitzar constantment sense cap fonament, tal com s’ha vist en els judicis. Precisament, recentment, s’ha desestimat l’acusació del capità i de la cap de missió de la justícia italiana, acusats d’afavorir la immigració il·legal. Se’ns acusa de gairebé tot, però la justícia desestima totes les acusacions que se’ns fan.
S’espera una crisi econòmica de dos anys. Anem cap a un món amb més desigualtats i persones vulnerables?
El model de desenvolupament global, que mai ha sigut sostenible, s’enfronta a una crisi que travessa tots els àmbits de l’experiència humana. No només l’econòmica, sinó també la social, la cultural, de pensament... I veurem les conseqüències de tot això a la llarga. I, en efecte, les desigualtats s’aguditzaran encara més.
Comenten que la missió final serà no ser necessaris i, una vegada per totes, deixar de fer anys… Creu que algun dia arribarà aquest moment? I si arribés, a què es dedicaria?
No sé si arribarà o no aquest moment, però, en tot cas, m’agradaria desaparèixer una temporada. De moment, però, encara queda molt per fer, moltes vides per protegir, i necessitem ajuda.

Salt a la gran pantalla

Open Arms farà el salt a la gran pantalla amb la pel·lícula Mediterráneo, dirigida per Marcel Barrera. El film, que es preveu estrenar la pròxima tardor, explicarà la història del vaixell que ha rescatat milers d’emigrants africans que es llancen a creuar el Mediterrani amb mitjans impossibles buscant una millor vida a Europa. Protagonitzada per Eduard Fernández, Dani Rovira, Anna Castillo, Sergi López i Àlex Monner, la pel·lícula té com a punt de partida el viatge que van emprendre dos socorristes de Badalona, Òscar Camps i Gerard Canals, el setembre del 2015, després de veure la imatge publicada per la premsa de tot el món d’Aylan Kurdi, un nen sense vida a la riba del Mediterrani. Després van crear l’ONG Open Arms.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Despesa extra per als ajuntaments de 68 euros per veí per culpa de la Covid

Barcelona
CARLOS EDUARDO VARGAS
‘EL HOMBRE DE ORO’

“L’únic que ara puc tenir és optimisme i mirar endavant”

Barcelona

Èxit de l’FP per a alumnes amb discapacitat cognitiva

Barcelona

Acord per a dues línies a l’escola de l’Estartit

L’Estartit
Solidaritat

Un ordinador, una oportunitat

girona

‘Xefs’: la reivindicació de la millor gastronomia del món

barcelona

Partits i empresaris, contra l’atac a la Guàrdia Urbana

Barcelona

Més del 60% dels apartaments turístics de Barcelona ja són de lloguer

Barcelona

Patrulles de nit al barri de l’Estació de Figueres per evitar l’incivisme

figueres