Societat

ROSA BRUTAU

Presidenta del Banc d'Aliments

“Amb el menjar recuperat no arribem; per això fan falta diners”

El comportament de les institucions ha estat justet; ara sembla que es desencalla i que rebrem una ajuda d’Afers Socials
El que ha de passar és que entitats com la nostra desapareguin i que les coses funcionin com haurien de funcionar

Un dimecres al matí, la seu del Banc dels Aliments de Barcelona al carrer Motors és un bullici de gent amunt i avall carregant caixes del producte fresc que hi arriba aquest dia de la setmana. Entre taronges, pebrots, pomes i cogombres, la presidenta, Roser Brutau, reflexiona sobre la crisi humanitària i l’impacte que té en aquesta entitat.

Vostè va entrar al Banc dels Aliments perquè volia combatre el malbaratament. Fa 20 anys i encara es llença menjar.
No tractem els aliments amb el respecte que pertoca. No pot ser que es llenci menjar, que es llencin aliments que sobren en les campanyes de les indústries i que han tingut un cost de producció. És amoral enviar a la planta de residus aliments que no tenen sortida comercial.
Es cremen, els aliments?
Al Banc dels Aliments, durant els últims deu anys, hem salvat de la destrucció 80 milions de tones d’aliments. Això suposa que si aquest aliment hagués anat a les plantes de destrucció de residus s’hauria produït una gran quantitat de CO2. No només evitem aquesta contaminació per incineració, sinó que donem valor al producte i a tota la feina de producció del sector primari. Si creem un producte i després el destruïm, què passa amb la feina del pagès, l’aigua, la collita, la distribució? Això és amoral, no és sostenible.
Hi ha les indústries, que no programen bé, i, després, els ciutadans, que consumim més del que necessitem i, quan anem farts, ho llencem...
Cert, la indústria actua com un gran monstre, i sovint se li escapa la producció per una producció deficient, però les xifres de malbaratament domèstic són molt altes.
I com es pot corregir, això?
Amb educació. Les escoles i les universitats han de promoure entre els joves una altra educació alimentària. No és només el fet de llençar un producte a les escombraries, és el cost que té aquell aliment en tota la cadena de producció.
No serà fàcil, perquè els joves són víctimes de la gran pressió del sector de l’alimentació. Cada dia hi ha més locals de menjar de tot tipus, més oferta, més llaminera, i resistir-s’hi és difícil. Això fa que cada dia es mengi pitjor.
Això és culpa del ritme accelerat de vida que tenim, que ens obliga a fer dels àpats un moment de pressa. Dinem en deu minuts i malament qualsevol cosa que comprem a prop de la feina, i quan arribem a casa trobem la nevera plena de menjar que s’acaba fent malbé, i s’acaba llençant perquè fa por intoxicar-se.
Cal estar atent a les dates de caducitat.
Aquesta és una de les meves obsessions. La indústria hauria de treballar més per ampliar la mida de les dates de caducitat i de consum preferent, que són dues coses diferents. És vergonyós que aquesta informació bàsica no estigui a l’abast del consumidor fàcilment. Això ho vaig demanar quan es discutia la llei del malbaratament.
Doncs no li van fer gaire cas...
No, però a Europa sí, i sobretot als països nòrdics. Als productes d’Ikea, per exemple, aquesta informació es veu molt més fàcilment.
De moment hem parlat d’una cara del problema, dels que van farts i llencen menjar, però hi ha l’altra, més greu, que justifica la seva feina, i és aquella gent que no té prou diners per comprar els aliments que necessita.
Una part dels beneficiaris del Banc dels Aliments és gent que té uns diners però que els ha de destinar inexorablement a pagar el lloguer, i aleshores, si paguen l’habitatge, no en tenen per comprar aliments. Què és més important? Tenir un sostre. Després, a través dels serveis socials, es pot accedir a les entitats que proporcionen aliments.
Tinc la impressió que en aquest país encara no hi ha una revolució al carrer perquè el menjar encara és barat i qui no hi arriba té l’aixopluc d’organitzacions com la vostra.
Doncs no em sembla desencertat, això que comentes. La Revolució Russa va començar perquè la gent no tenia menjar. En aquest país hauríem d’estar molt malament perquè els aliments no arribessin a les persones que els necessiten. Hi ha una xarxa d’entitats brutal i nosaltres som un gra de sorra dins del que es coneix com el tercer sector.
A principis d’any, tot semblava que anava bé, que el país rutllava, que hi havia feina i que, per tant, hi havia menys necessitat d’una entitat com la vostra. En quina situació real es trobava el Banc?
Estàvem atenent 120.000 persones amb unes 120 entitats. I ara hem pujat un 40%. Ara tenim 162.000 beneficiaris a Barcelona i província, i al conjunt de Catalunya el nombre de beneficiaris de bancs dels aliments és d’un milió de persones.
I els 120.000 beneficiaris que hi havia al gener eren assumibles? Es pot dir que era una situació controlada?
Sempre teníem la situació controlada, sense deixar de lluitar per aconseguir ajudes i subvencions. El Banc dels Aliments no només distribueix aliments, sinó que també ajudem les entitats amb què col·laborem amb infraestructura que els és necessària. Nosaltres abastim d’equips de fred aquestes entitats perquè puguin distribuir aliments que van refrigerats. És molt important no trencar la cadena del fred en aquests aliments, que, a més, són els més proteics i, per tant, és molt important que les entitats tinguin càmeres, neveres. Aleshores, quan ve algú i ens diu que ens vol fer una donació, li diem que compri congeladors, o equips informàtics, perquè les entitats puguin organitzar bé la distribució dels aliments.
Anem-nos-en al mes de març. Com us va agafar el confinament?
Aquí es va crear un comitè de crisi i amb l’equip de seguretat es van crear uns protocols, perquè havíem de continuar funcionant. Durant la pandèmia no vam tancar ni els festius, cosa que en condicions normals sí que es fa en aquesta casa. Vam haver de fer un reset per adaptar-nos al moment. Això es va convertir en unes trinxeres.
Des de quin moment vau tenir aquesta sensació de trinxera i que el que us venia a sobre era molt gros?
Des de Setmana Santa, que va ser a l’abril, ja estàvem amb aquella sensació d’anar dient “ai, Déu meu, no sé com acabarem”. Al principi tots dubtàvem de fins a quin punt seria greu, això de la Covid; no n’acabàvem d’estar convençuts, però en el moment en què vam assumir que estàvem dins d’una pandèmia mundial, es va posar tota la maquinària en marxa perquè això no s’aturés.
De seguida hi va haver un increment de la demanda d’aliments.
Van començar a posar-se en contacte amb nosaltres tot de col·lectius, els més vulnerables, com els autònoms amb feines precàries. Ens trucava gent de treball domèstic, firaires, gent dels mercats ambulants, gent que recull ferralla, manters... Una persona de cada col·lectiu, en representació del grup, es posava en contacte amb nosaltres i els donàvem les pautes per constituir-se en una mínima associació, perquè nosaltres no podem donar aliments sense tenir cap tipus de garantia de qui és la persona a qui ens dirigim.
També vau tirar endavant un projecte de cuina solidària.
Vam fer una feina paral·lela amb la World Central Kitchen i el cuiner José de Andrés, que té una cuina als Estats Units i actua en situacions d’emergència. Va venir aquí a l’abril i, en veure la gravetat de la situació, va decidir organitzar una cuina amb xefs d’aquí i aliments del Banc i d’altres entitats que l’ajudaven. Va arribar a cuinar 5.000 àpats diaris, i aleshores, quan acabàvem de distribuir les cent tones diàries d’aliments aquí a la seu de Motors, un equip anava a la cuina de Terrassa de la World Central Kitchen i agafava 3.000 àpats i s’entregaven a aquestes associacions noves que havien sorgit.
Per tant, a causa de la pandèmia, heu variat una mica la manera de funcionar de sempre.
Sí. També t’he de dir que vam decidir que no podíem ser tan estrictes amb la burocràcia que exigim als beneficiaris, en un moment tan difícil i cru com eren els primers mesos de la Covid. Les entitats amb què treballem de sempre també ens han demanat un augment de l’aportació d’aliments.
Per tant, el termòmetre de la crisi humanitària aquí l’heu notat més que en altres llocs.
Aquí ho hem viscut en pròpia carn i ha estat angoixant, no el fet de pensar que no poguessis distribuir aliments, sinó pensar en la situació econòmica i social que tenim en aquest país.
És evident que la crisi anterior no s’havia superat bé, que encara hi havia molta precarietat i que entitats com la vostra ajudàveu a anar passant. En certa manera, emmascareu el problema real.
Nosaltres tapem la ferida, però s’ha de prendre antibiòtic perquè el sistema està infectat. Ara bé, la societat civil ha estat meravellosa. Les donacions han augmentat un 469% durant aquesta pandèmia, i això és un percentatge molt important. No estic parlant de les institucions, sinó de la societat civil.
I les institucions com s’han portat?
A les institucions els costa més...
Sigui crítica. Com s’han portat?
Justet. He de dir que justet, justet... Ara sembla que es desencalla i que Afers Socials donarà una ajuda important als bancs dels aliments. Ja fa temps que estem perseguint el conseller El Homrani perquè defineixi el Banc dels Aliments com a institució bàsica per al funcionament de tota la xarxa d’entitats. Hi estem treballant amb els nostres equips jurídics i els de la Generalitat.
Aquests dies la gent encara pot contribuir en el Gran Recapte. Aquest any ho feu de manera diferent i demaneu aportacions econòmiques directes.
Ens diuen: “I ara per què volen diners, aquests, si només es dediquen a evitar el malbaratament?”
I vostè què respon?
El nombre de beneficiaris ha augmentat exponencialment i amb els aliments que recuperem no en fem prou. Podríem recuperar molts més aliments i potser no ho fem prou bé, o potser no ens sabem explicar prou, però no en tenim suficients per no haver de comprar altres aliments.
I què compreu amb els diners recaptats?
Aquells productes que no són objecte de malbaratament alimentari i que són vitals. Per exemple, l’oli, que és molt important; la llet, vital per al desenvolupament dels nens i per a la gent gran; les llets de continuació per a l’alimentació infantil; les conserves de peix i de carn, que són un fons d’armari, i els llegums, que són proteïna i que són molt valuosos.
Però també hi ha donació d’aquest tipus de productes.
Les quantitats que ens arriben no són suficients. Estem reduint les ràtios de donació de dotze quilos per beneficiari a set quilos. Amb set quilos no aconseguim nodrir bé les persones.
Per tant, es necessiten aquests diners...
I tant! Per quadrar les dietes i que siguin equilibrades. Si no, només estaríem donant arròs i pasta, per dir-ho d’una manera crua.
Ens en sortirem?
Espero que sí. Espero que un dia passi el que deia Antoni Sansalvador i puguem tancar. Ens diuen que hem de créixer, i jo dic que no! El que ha de passar és que tot funcioni i que entitats com la nostra no siguin necessàries. Cal que es produeixi amb el cap i que la gent no llenci menjar. Hem d’aplicar amb els aliments la mateixa cultura del reciclatge ja apresa.

Brutal, Brutau

Va conèixer el Banc dels Aliments fa vint anys i s’hi va implicar, preocupada com estava pel malbaratament dels aliments. Secretària de direcció de formació, va començar a col·laborar ajudant la directora fins que va marxar. Hi ha conegut quatre presidents, Federic Riera-Marsà, Manel Raventós, Antoni Sansalvador i Eduard Arruga. Quan Arruga va dimitir, com que Brutau era la vicepresidenta des de la mort de Jordi Peix, li van traspassar a ella la màxima responsabilitat de l’entitat. “Soc presidenta de rebot”, diu. El cert és que presideix a plena dedicació una entitat amb un tràfec de feina incessant, creixent, “brutal”, si es té en compte que tant tragí és per combatre tanta misèria com hi ha en aquesta ciutat. Brutau riu. Brutal no deixa de rimar amb el seu cognom, que molts han confós amb Brufau, Brutao o Brutru. I sí, al Banc dels Aliments, Brutau rima amb brutal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Denuncien agressions a professionals del CAP Masdevall de Figueres

FIGUERES

Quinze dies més de restriccions i confinament municipal

barcelona

Demanen actualitzar la regulació dels patinets, a Banyoles

BANYOLES
El SEM investiga vacunacions irregulars

El SEM investiga vacunacions irregulars

Bargalló podrà flexibilitzar el calendari escolar si la pandèmia ho requereix

Barcelona

Els geriàtrics temen que la segona dosi vagi tard

barcelona
Programa de cribratge de la Covid-19 al GEiEG

Programa de cribratge de la Covid-19 al GEiEG

POLÍTICA

Pacte PP-PSC sobre inversió a Badalona

SOCIETAt

Apareix un dofí mort al Prat