Societat

El lloguer d’habitacions s’encareix un 2,9% el 2019 a Barcelona i la Síndica de Greuges alerta del “sensallarisme ocult”

La institució reclama dissenyar polítiques per “dignificar” la qualitat dels habitatges i eradicar males praxis

El lloguer d’habitacions s’ha encarit un 2,9% el 2019 a Barcelona. Les dificultats per accedir a un immoble en propietat i l’increment dels preus de lloguer en els darrers anys han empès moltes persones i famílies a compartir pis o llogar una habitació com a espai per viure-hi. D’aquesta manera, l’habitatge compartit ha deixat de ser una modalitat bàsicament dirigida a estudiants i joves i la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà i Planas, ha alertat d’un possible “sensellarisme ocult”. Aquesta és una de les conclusions de l’informe L’habitatge compartit a Barcelona, elaborat conjuntament amb la Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Per fer front a aquesta situació, la institució ha reclamat una “diagnosi” que permeti identificar totes les situacions d’exclusió residencial existents a Barcelona. L’objectiu és poder dissenyar polítiques per “dignificar” la qualitat dels recursos i els usuaris, així com eradicar les males praxis.

L’estudi constata la manca d’estadístiques oficials sobre la realitat dels habitatges compartits. La falta de dades té “especial èmfasi” en el cas del “sensellarisme ocult”, una situació pròpia de persones mal allotjades que resideixen en “habitatges inadequats” o “insegurs”.

Tot i la falta de dades oficials, la Sindicatura de Greuges constata un increment de l’habitatge compartit. De fet, així ho corroboren també les queixes de la ciutadania a la institució. El perfil de les persones explicant que viuen en habitacions són bàsicament famílies monoparentals, persones immigrants i persones joves, entre altres. A aquests grups s’hi afegeixen també persones soles, normalment majors de 50 anys, que cobren una pensió o una prestació.

La institució alerta d’aquesta situació i afirma que la impossibilitat de disposar d’un habitatge digne a un preu raonable té uns efectes psico-socials “més profunds”, ja que impedeix la realització d’altres aspectes, com la independència personal, la formació, l’accés al treball o l’accés a la cultura. De fet, els experts i professionals constaten que les dificultats per accedir a un habitatge estable augmenten el risc de pobresa i exclusió social.

Davant aquesta situació, la Sindicatura de Greuges ha demanat una diagnosi per identificar totes les situacions d’exclusió residencial a Barcelona. Per altra banda, la institució ha reclamat la creació d’una bossa d’habitatge públic equivalent a la necessitat real i ponderada. De fet, ha proposat disposar d’un 15% d’habitatges de primera residència a Barcelona destinats a polítiques socials abans de 2027, una fita que ha titllat “d’inassolible”.

En qualsevol cas, ha reclamat planificar i prioritzar pressupostàriament les polítiques socials d’habitatge a través del Consorci d’Habitatge de Barcelona. Així mateix, ha criticat que la Llei del dret a l’habitatge, aprovada fa deu anys, no hagi aportat “cap solució” a la dificultat de la ciutadania de Barcelona per accedir a un habitatge digne.

En matèria de seguretat jurídica, la institució ha proposat potenciar la formalització de contractes entre persones propietàries i les diverses arrendatàries d’habitacions, on s’especifiqui clarament l’objecte del lloguer, la renda individual que s’ha de satisfer o la durada. Així mateix, ha reivindicat la necessitat de pactar expressament si les despeses derivades de l’ús de les dependències comunes s’inclouen en el preu del lloguer o es reparteixen de forma proporcional entre les diferents arrendatàries, així com l’elaboració i potenciació de guies de convivència.

En aquest sentit, ha recomanat la reforma del règim actual de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) amb una regulació específica per al lloguer d’habitacions, garantint uns mínims de protecció als llogaters i que la durada d’aquest tipus de contracte no s’utilitzi com una manera d’evitar l’aplicació de la llei.

A Barcelona, una família amb remuneracions de prop de 26.000 euros anuals havia de destinar un 41,2% de les assignacions a pagar un lloguer mitjà el 2018. En el cas de llars amb un salari de 36.000 euros aproximadament, la quota destinada a la renda es reduïa al 30%. D’acord amb aquestes dades, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge concloïa que les llars que viuen de lloguer són les que han de destinar un percentatge més elevat dels seus ingressos a les rendes, en concret, un 43,5%.

De fet, segons els portals immobiliaris, Barcelona és el municipi de l’Estat amb un lloguer més car des de 2015. A aquesta situació s’hi suma el creixement urbà, el context d’alt atur i sous baixos i la “manca” d’una política de cohesió territorial a mitjà i llarg termini.

L’estudi és anterior a la crisi sanitària. La Sindicatura de Greuges contempla que aquesta crisi pugui provocar un augment teòric de l’oferta d’habitatges de lloguer per la baixa demanda de pisos turístics, però alerta que “res no impedeix” que Barcelona continuï sent la capital més cara per compartir habitatge a l’Estat. En qualsevol cas, la crisi també provocarà un “fort impacte” en les despeses, com el pagament de les rendes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Incertesa per la fi dels Erasmus al Regne Unit

Barcelona

Denuncien falta d’infermera i metge a la Misericòrdia de Girona

GIRONA

Illa no descarta que el toc de queda s’avanci

Barcelona

Controls viaris per garantir el confinament municipal

Barcelona
LUISA OÑATE
Activista de la 'marea pensionista'

“Hem de ser al carrer. Tot s’ha aconseguit al carrer, sempre”

barcelona
Societat

Sant Antoni ofereix un tast de la festa major després de posposar els Tres Tombs

Economia

CCOO exigeix accelerar el procés de reindustrialització de Nissan

Vacunes noves enmig d’una tercera onada sense treva

barcelona
Societat

Aprovat el projecte del futur parc de Can Batlló, a la Bordeta