Societat

Les comarques gironines reben 15 milions per al desenvolupament de les zones rurals

El foment de la responsabilitat social de les empreses, experimentada a la Garrotxa, s'implanta a tots els grups del país

El grup de la Garrotxa, que s'ha ampliat a altres municipis del Pla de l'Estany, Osona i l'Alt Empordà, preveu una inversió pública de 8,4 milions d'euros per donar suport als projectes públics i privats d'iniciatives empresarials que comporten una millora en l'àmbit rural. La resta de la inversió, 6 milions, correspon als projectes del mateix tipus que impulsarà l'Associació per a la Gestió del Programa Leader Ripollès-Ges-Bisaura. Això no obstant, només es tracta d'una xifra inicial, la qual es pot incrementar de manera significativa si s'aconsegueixen i se superen els objectius inicials.

Una de les principals novetats d'aquesta convocatòria ha estat una reordenació territorial fruit d'un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona en el qual es determinava la ruralitat dels territoris catalans. Aquesta circumstància ha obligat a crear noves entitats gestores dels ajuts. En l'anterior període, per exemple, la Fundació Privada Garrotxa Líder gestionava els ajuts en l'àmbit de la Garrotxa i de tres municipis del Collsacabra (Rupit i Pruit, Tavertet i Santa Maria de Corcó). En aquest nou període, s'ha creat una entitat que inclou en el seu àmbit d'actuació tots els municipis de la Garrotxa, quatre d'Osona, un del Pla de l'Estany i vint-i-cinc de l'Alt Empordà. Per aquesta raó, el percentatge d'ajut al qual poden aspirar els promotors d'aquest nou àmbit territorial també és superior al del període anterior.

Així, l'entitat garrotxina s'ha ampliat creant l'Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-oriental de Catalunya. Amb seus a Olot i Figueres, integra aquests dos municipis i els de Rupit i Pruit, Santa Maria de Corcó, Tavertet i Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona; Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany; Agullana, Albanyà, Biure, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Cantallops, Capmany, Cistella, Darnius, Espolla, Garriguella, la Vajol, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Vilajuïga, Vilamaniscle i Vilanant a la comarca de l'Alt Empordà; a més de tots els de la Garrotxa.

Per la seva banda, l'Associació per a la Gestió del Programa Leader Ripollès-Ges-Bisaura, té les seus a Ripoll i Torelló i inclou tots els municipis del Ripollès i els osonencs de Montesquiu, Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.

Una altra de les novetats destacades del nou programa Leader és el fet que preveu recollir inversions promogudes per ajuntaments, consells comarcals i entitats participades per aquestes administracions en municipis de menys de 5.000 habitants. Això, dóna molt de joc a les iniciatives que es promouen en municipis petits i poc habitats.

Empreses impulsades pel Leader

La fleca Can Casals de Mieres sintetitza a la perfecció en què consisteixen els ajuts Leader. La Glòria Casals i el seu company van decidir establir-se a Mieres i rehabilitar l'antic forn del poble que havia tancat les portes el 1993. Hi van construir a més un nou magatzem de farina, un per a la llenya i un nou obrador. A més, van optar per coure pa tradicional, elaborat d'una manera totalment natural i, a més, cuit amb llenya provinent de la neteja dels boscos del municipi. El programa Leader els va subvencionar un trenta per cent dels 149.085 euros que els va costar el seu projecte. Els beneficis van ser i són encara ben clars: el poble va guanyar dos habitants, es va assegurar el subministrament als veïns d'un producte de primera necessitat i de qualitat i, entre moltes altres coses, els propietaris del forn van decidir retornar part del benefici obtingut donant suport a moltes de les iniciatives culturals i socials que es duen a terme. El compromís de l'empresa amb el medi ambient és total, fins al punt que fins i tot arriben a regalar als clients bosses de roba elaborades per ells mateixos per evitar l'ús de bosses de plàstic.

El taller d'imatgeria religiosa L'Art Cristià, creat el 1880, va implantar a la ciutat d'Olot aquesta activitat que ha esdevingut única pel seu procés de fabricació artesanal. El taller va obtenir una subvenció del Leader quan va arribar a un acord amb l'Ajuntament d'Olot per reconvertir part de l'antic edifici en Museu dels Sants, un museu on els visitants poden veure en acció els treballadors. L'Art Cristià va invertir 275.191 euros, un 30 per cent subvencionats, a la construcció d'un edifici al costat de l'antic per traslladar-hi part del taller i per rehabilitar algunes de les sales de treball i el magatzem. L'empresa ha fomentat processos de gestió, participació i formació dels treballadors i també col·labora en la vida associativa de la ciutat. A Can Patorra de Maià de Montcal, els seus propietaris van rebre una subvenció per rehabilitar l'antic mas com a residència i casa de pagès. Van posar l'accent en els aspectes mediambientals. Entre altres coses, van optar per utilitzar un sistema de gestió de l'aigua, un sistema d'estalvi d'energia, l'ús d'energies renovables, una depuradora biològica, pintures i vernissos ecològics i van promoure la participació amb altres empreses del sector. I, finalment i per posar un exemple més, va rebre ajuts Leader la cooperativa de disminuïts psíquics La Fageda de Santa Pau, que treballa en jardineria i fabrica iogurts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Almirall posposa un congrés de 600 professionals a Barcelona pel coronavirus

barcelona

El Departament de Salut preveu un “cert degoteig” de casos positius importats durant els propers deu o dotze dies

barcelona

Els Mossos denuncien 60 conductors beguts i 14 drogats durant el Carnaval de Sitges

Sitges

Sanitat es planteja canviar de baix a moderat el risc de transmissió local del coronavirus

Madrid

Un noi de 22 anys que va viatjar a Milà, segon cas de coronavirus a Catalunya

barcelona

El fiscal apunta que Peral podria haver netejat sang de la víctima amb una samarreta on s’ha trobat ADN dels dos

Barcelona

Brussel·les admet que el coronavirus tindrà conseqüències econòmiques

brussel·les

Naturgy suspèn viatges internacionals dels seus empleats pel coronavirus

barcelona

Barcelona constitueix un comitè de coordinació i seguiment per l’evolució del coronavirus

Barcelona