Societat

Vinyes catalanes, vives a l'Alguer

Cinc cellers catalans volen replantar dues varietats de vinyes perdudes al Principat, el torbat i la mònica, que es conserven a l'Alguer, a l'illa de Sardenya

És previst que els ceps es plantin al març

Els ceps de les varietats antigues es plantaran a les DO Penedès, Costers del Segre i Montsant

La plaga de la fil·loxera va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes a cavall dels segles XIX i XX. Un cop recuperats dels efectes devastadors d'aquest petit i temut insecte, els viticultors van optar per prescindir d'algunes varietats autòctones de Catalunya i van replantar vinyes franceses com el cabernet, el merlot o el chardonnay. En canvi, a l'Alguer, a l'illa de Sardenya, van conservar-se les varietats que un dia havien arribat des de Catalunya i que al Principat van desaparèixer. Ara cinc cellers catalans s'han proposat recuperar dues de les varietats perdudes, el torbat (un cep blanc) i la mònica (negre). Es tracta dels cellers Ferrer i Catasús, i Castellroig i Sabaté i Coca (DO Penedès), Mas Martinet i Vinyes Domènech (DO Montsant) i l'Olivera, de la DO Costers del Segre. El projecte va néixer arran del viatge que es va fer el mes de juny per commemorar el 50è aniversari del Retrobament de Catalunya i l'Alguer, quan un grup de catalans va redescobrir els seus cosins germans de l'illa de Sardenya, que parlaven la mateixa llengua.

Coincidint amb la presentació de la Guia de Vins de l'Alguer, Joan-Elies Adell, el representant de la Generalitat a l'Alguer, va explicar: “Ens vam adonar que bona part del raïm que es cultiva aquí és d'origen català i són varietats que a Catalunya, per diversos motius, s'han perdut”. La intenció és que els viticultors catalans recullin els ceps al febrer i els plantin el proper mes de març.

Un dels cellers que cedirà les vinyes perquè es replantin a Catalunya és la cantina social de Santa Maria la Palma. “Aquí hi ha vins que a Catalunya ja no es troben”, afirma el seu director comercial, Antonio Caso, que destaca que la fil·loxera també va fer desaparèixer bona part de les varietats originàries de Catalunya, però que es van replantar amb un peu americà, immune a l'agressiu insecte. Al Principat, en canvi, “si va quedar alguna cosa, després es van arrencar per plantar les varietats franceses”, explica Sílvia Naranjo, coautora de les guies de vins de l'Alguer i de Catalunya. Segons el parer de Naranjo, el fet que hi hagi tantes varietats franceses “fa perdre identitat a Catalunya”.

Ja fa anys que des de la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges (Urgell) es va prendre la decisió d'invertir estudis i esforços personals en la recuperació de varietats autòctones. Així ho explica el responsable vitivinícola d'aquest celler, Pau Moragas, que matisa que en concret, en col·laboració amb el moviment Slow Food, es va iniciar el projecte Vinyes Trobades, del qual n'han sorgit dos vins, un de blanc i un de negre, a partir de diferents vinyes que s'han anat trobant a punts del Prepirineu.

A partir d'aquí, també va sortir la possibilitat de formar part d'un projecte integrat per diferents cellers catalans que farien un intercanvi amb viticultors de l'Alguer per obrir perspectives sobre les varietats autòctones i tradicionals buscant una relació entre Catalunya i la ciutat catalana de Sardenya. Moragas explica que les varietats de vi sempre han viatjat, “i avui en dia, en un món globalitzat, encara més”, però es produeix com una paradoxa, ja que per una banda vivim en un món on cada cop tot viatja i flueix més, però per contra es busca cada vegada més les arrels i els orígens. Segons Moragas, com que a l'edat mitjana la vinya estava estesa a tota la conca mediterrània hi va haver varietats de vinyes comunes al conjunt dels Països Catalans i per això es va buscar aquesta relació amb aquestes varietats de l'Alguer que segur que en algun moment de la història van tenir vinculació amb Catalunya.

Les anàlisis d'ADN de les vinyes demostren que les varietats han viatjat per tots aquests països del Mediterrani, assegura Moragas.A l'Olivera es plantaran a nivell gairebé “testimonial” perquè tan sols seran entre 100 i 150 plantes, les varietats mònica en negre, i trobat en blanc. La idea és arribar a produir “microvinificacions” d'aquestes varietats, que equivaldrien a uns 50 o 150 litres de vi, per veure quins resultats donen. En el cas que siguin interessants, caldrà elaborar uns dossiers de producció amb totes les característiques que reuneixen perquè les denominacions d'origen on es plantin les acabin acceptant com a varietats pròpies. De totes maneres, Moragas assegura que el camí a recórrer per convertir aquestes varietats de l'Alguer en comercials és molt llarg, i en aquest sentit remarca que el projecte és “testimonial” per veure què poden donar de si.A la Cooperativa l'Olivera ja tenen preparada una finca per començar a plantar aquestes varietats a partir del març del 2011. Actualment hi tenen plantada una varietat de malvasia però ja han guardat espai per a dos rengs que seran els de les varietats alguereses.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Llibertat provisional i personació periòdica al jutjat per al detingut per atropellar cinc ciclistes quan conduïa ebri

Barcelona

Els micropobles de Catalunya reclamen un Estatut propi per decidir el seu futur i per un equilibri territorial

Torrebesses
El Temps
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Ruixats al Pirineu i Prepirineu

Barcelona

Les xarxes s’omplen de mostres de condol per la mort de Casaldàliga

Barcelona

Troben el cos sense vida de l’excursionista desaparegut a la Vall de Boí

Barcelona

Alerta davant la previsió de temps violent aquesta tarda

Barcelona

Mor als 92 anys Pere Casaldàliga

1.143 nous casos de covid-19 confirmats per PCR en les últimes hores a Catalunya i 3 defuncions

Barcelona

Salut farà testos massius a Santa Coloma i Vilafranca a partir de dilluns 

Barcelona