Medi ambient

Les costes, en retrocés

Un informe de l’ONU preveu que el nivell del mar hagi pujat entre 40 cm i 1 metre l’any 2100

Aquest augment provocarà un retrocés de les platges i incrementarà la freqüència de les inundacions en litorals com el català prevenció El Departament de Territori i Sostenibilitat ja prepara mesures per preveure’n i pal·liar-ne els efectes

L’any 2100 el nivell del mar haurà pujat gairebé un metre respecte a finals del segle XX si les emissions de CO2 i altres gasos amb efecte d’hivernacle mantenen el mateix ritme. Aquestes són les projeccions de l’informe que l’IPCC (Grup d’Especialistes en el Canvi Climàtic de l’ONU) va publicar a finals de setembre per alertar sobre els efectes que tindria el canvi climàtic al mar. Ara, a aquest informe, se n’hi afegeix un altre, elaborat per l’organització Climate Central, amb previsions encara més pessimistes, que es poden consultar a través de mapes interactius en l’enllaç següent: https://ss2.climatecentral.org/. Segons els informes, entre 250 i 300 milions de persones d’arreu del món es podrien veure obligades a deixar casa seva. A Catalunya, aquest augment del nivell mitjà del mar provocarà un retrocés de les costes i episodis d’inundacions freqüents que afectaran especialment les zones de costa urbanitzades.

El director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Agustín Sánchez-Arcilla, preveu que l’augment de la temperatura farà pujar el nivell mitjà del mar per dos factors: “D’una banda, la calor fa minvar la massa de gel que hi ha a la Terra –a les glaceres, per exemple– que va a parar al mar en forma d’aigua, i d’altra banda, dilata el volum d’aigua dels oceans.” Aquest augment del nivell del mar fa que les nostres platges siguin cada vegada més estretes i posa en perill els deltes. D’altra banda, “les tempestes que es desencadenen ja ara al mig del mar es continuaran produint, però amb un nivell del mar elevat. Això farà que l’any 2100 les tempestes produeixin molta més erosió de les platges i moltes més inundacions a les zones costaneres”, explica Sánchez-Arcilla, i informa que calculen que grans inundacions que fins ara es produïen un cop cada 70 anys ara es produiran cada 5 anys, i que el creixement serà proporcional a les inundacions més febles.

Les dades, però, són projeccions i poden variar. L’escenari més desfavorable suposa pujades de fins a més d’un metre de cara a l’any 2100, mentre que el més favorable preveu pujades de 40 cm. “Ara per ara, la principal font d’incertesa en la previsió és l’Antàrtida, perquè no sabem com es comportarà la seva massa de gel, que és molt important, sobre els oceans del planeta”, explica Sánchez-Arcilla. Però la variable més decisiva pel que fa a aquesta pujada del nivell del mar seran els acords polítics entre països per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que no es poden preveure. Tanmateix, el Laboratori d’Enginyeria Marítima alerta que encara que estabilitzéssim a hores d’ara les emissions, el nivell mitjà del mar seguiria pujant per inèrcia tèrmica durant un parell de segles. “Aquest és el regal que deixem a la propera generació”, assegura Sánchez-Arcilla.

El director del laboratori adverteix que les zones més vulnerables són les zones costaneres baixes, és a dir, els deltes i aiguamolls, i les costes molt urbanitzades. Les primeres, perquè, “com que són molt baixes, no reben prou sediments de terra i patiran més erosió i inundacions”; a les segones, puntualitza, “els elements artificials els impedeixen desenvolupar la seva capacitat natural d’autodefensa”. És el cas de les platges de Barcelona i la costa del Maresme, per exemple, que “han perdut la seva dinàmica natural”, assegura. Aquestes platges o costes artificials, alerta, necessitaran un manteniment permanent, que augmentarà sota els efectes del canvi climàtic i per tant tindrà un cost més elevat.

Al delta de l’Ebre, a la pujada del nivell del mar, s’hi afegeix el problema de la falta de sedimentació. La sorra i el fang que en principi viatgen fins a la desembocadura del riu i s’acumulen al delta queden retinguts als embassaments situats al llarg de la conca de l’Ebre, de manera que no arriben a sedimentar i el delta s’enfonsa. Tenint en compte també que la majoria de la plana del Delta es troba a menys d’un metre d’elevació respecte al nivell del mar, les conseqüències podrien ser desastroses, fins i tot per a alguns nuclis urbans.

Aquest augment de la temperatura del planeta, origen de la crescuda del nivell del mar, també suposarà un augment de la temperatura de l’aigua que modificarà els ecosistemes marins i provocarà canvis en la cadena tròfica, especialment a les zones més arrecerades, com les badies i les llacunes costaneres. Sánchez-Arcilla insisteix que cal una actuació transversal: “Quan parlem d’un pla per adaptar les costes, pensem en les platges, però també hauríem de pensar en activitats com la pesca i l’aqüicultura, i els ports.”

Sánchez-Arcilla sosté que els països que se’n sortiran millor seran els que tinguin un pla i posa l’exemple d’Holanda, que ja té accions previstes per si el nivell del mar puja fins a dos metres. Per a països amb menys recursos, en canvi, “això no serà assumible si no hi ha ajuda internacional”, admet.

Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat asseguren que s’està treballant per tal de preveure i d’atenuar les conseqüències que l’augment del nivell del mar tindrà al litoral català. Assenyalen, per una banda, les mesures de tipus pal·liatiu, que preveuen la regeneració de les platges malmeses després de temporals i inundacions. Seran especialment necessàries a la zona central de la costa catalana, que és on aquest fenomen té més intensitat i provoca més danys actualment –al Maresme, per exemple, cada cop que hi ha un temporal es produeixen danys al ferrocarril–. Tanmateix, aquest tipus de mesures no semblen rendibles a llarg termini i, segons el departament, “caldrà avaluar-ne la sostenibilitat econòmica perquè les projeccions indiquen un increment dels fenòmens”.

Llarg termini

Pensant en un termini d’actuació més llarg, per impedir que l’aigua ultrapassi els dics i les esculleres, ja s’han dut a terme obres de recreixement en alguns ports com el de Blanes i l’Estartit i es preveuen més actuacions similars. Però aquesta mesura també sembla problemàtica. Els ports i les esculleres, així com les altres barreres artificials, provoquen alteracions en l’acumulació dels sediments i, per tant, fan que algunes platges creixin i d’altres s’erosionin. El departament sosté que “la costa s’ha d’entendre com una zona de transició entre el continent i el mar, i, per tant, com una zona sotmesa a canvis; tot allò que la converteix en quelcom rígid és complicat de mantenir a mitjà i a llarg termini”. És per això que caldrà que s’emprenguin accions per tal de flexibilitzar el litoral, com ara enretirar elements rígids que dificulten que les platges desenvolupin la seva dinàmica natural.

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, insisteix en la importància de comprendre com actuaran aquests fenòmens a Catalunya per tal d’intervenir des de tots els sectors. En aquest sentit, assegura que s’està actualitzant el pla d’adaptació, que es preveu que estigui enllestit el primer trimestre de l’any que ve, que inclourà les projeccions climàtiques a Catalunya fins al 2050 i en determinarà les zones més vulnerables. D’aquesta manera, explica Rius, “es transmetran les informacions als diversos departaments, que emprendran les accions corresponents”. Rius també assegura que cal treballar per reduir les emissions de gasos a partir d’incentius fiscals i fomentant les energies renovables, però adverteix que aquestes mesures preventives seran insuficients: “Les emissions de Catalunya representen un 1% de les emissions a escala europea. Depenem del que fan els altres. No només hem d’actuar amb mitigació, sinó també amb adaptació”, destaca. En aquest sentit, Rius explica que alguns sectors, com el turisme i l’agricultura, s’hauran de replantejar determinades estratègies per adaptar-se a la nova situació climàtica, i posa l’exemple d’agricultors que han desplaçat els camps de conreu de vinyes a llocs amb més altura perquè la producció no quedi afectada per l’augment de la temperatura.

El futur
“Encara que estabilitzéssim les emissions, el nivell mitjà del mar seguiria pujant per inèrcia tèrmica durant un parell de segles”,
adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC.
5
anys passaran, a les zones costaneres, entre episodis d’inundacions fortes, quan fins ara es produïen cada 70 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La proposta per al pla especial del port de Palamós, a la primavera

palamós
LUCAS DEL PASO
TÉ EL RÈCORD GUINNESS PEL VIATGE MÉS LLARG EN MOTO D’AIGUA EN MAR OBERT I SENSE SUPORT

“El plàstic que veiem surant al mar és només la punta de l’iceberg”

salou

El canvi de voreres de metall a Santa Clara de Girona, al gener

girona
Medi ambient

Inacció política, acció social

girona

Colau i Collboni exhibeixen gestió amb 260 nous policies

barcelona

El Consell Comarcal matisa les presses de vendre la casa Nouvilas

FIGUERES

Celrà augmenta en mig milió el pressupost, que puja a 6 milions d’euros

CELRÀ

Milloren la seguretat al passeig, a Palamós

palamós

Calonge aposta per reforçar el comerç urbà

Calonge i Sant Antoni