Medi ambient

Santa Cristina vol preservar la zona humida de Bernades

El grup de natura Sterna planteja traslladar sòl industrial previst en l’àmbit

Els estudis del nou POUM fets pel consistori no aconsellen edificar als llocs més crítics

El govern local és favorable a salvar part dels espais inundables

El grup de natura Sterna vol aprofitar la tramitació del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Santa Cristina d’Aro, enmig del debat per la definició del pla director urbanístic (PDU) de sòls no urbanitzables al litoral de la Costa Brava, per preservar un corredor verd en boscos de ribera al sector de Bernades, en paral·lel al marge de llevant de la C-31 entre les sortides de Sant Feliu de Guíxols nord i sud de l’autovia. Es tracta d’uns terrenys, en part, qualificats com a industrials, però inundables segons els plànols de l’Agència Catalana de l’Aigua, i subratllen els valors de la flora i fauna que tenen cabuda en els espais humits, com a atractiu turístic i per valorar una zona oblidada durant dècades.

Del disseny de la proposta del grup ecologista se n’ha encarregat Toni Strubell, que destaca que es tracta d’un esbós “molt obert, perquè pugui trobar encaix dins del futur planejament”. Entre les línies mestres, però, aposta per concentrar l’edificabilitat de la futura zona industrial en l’àmbit del Molí d’en Tarrés –a l’altra banda de la carretera C-65 d’accés a Sant Feliu– i a l’entorn de l’eix viari. El POUM del 2008 repartia els polígons a banda i banda de la carretera i en paral·lel a la C-31 cap a Platja d’Aro, però per Strubell és “una visió faraònica que s’hauria de superar”.

Des del govern local, el regidor de Medi Ambient, David Segarra, veu de bon ull la proposta però la condiciona a l’aprovació del nou planejament. Malgrat això, avança que “l’equip redactor desaconsella construccions en l’elevat percentatge del sector que es troba en zona inundable”. Especialment, assenyala, les zones que són susceptibles d’inundacions més freqüents, amb períodes de retorn de deu anys. El traçat de l’autovia, que discorre elevada sobre un talús per protegir la infraestructura de les crescudes del Ridaura, fa alhora de barrera per al desguàs dels torrents i rieres que baixen del Mas Trempat i el bosc de Can Provençal.

Fa una dècada, s’hi preveien solucions com ara elevar el nivell de la superfície del terreny amb el dipòsit de terres, o inversions notables per al drenatge i bombament d’aigües pluvials o fluvials, en cas de crescuda, però ara Segarra augura que –en espera del repartiment final de l’edificabilitat– “una franja important de l’espai humit es podria mantenir” segons com avanci el POUM, la negociació amb els propietaris i el parer d’Urbanisme de la Generalitat.

Projecte paral·lel al riu

El grup Sterna en el darrer any ha divulgat l’interès de la flora de l’espai, tot i la manca de gestió ambiental. Hi ha espècies d’arbres caducifolis –com ara àlbers i freixes, que conviuen amb surolís i les pinedes i suredes mediterrània de les parts més elevades–, i als alocs i altres plantes de ribera, s’hi sumen elements com la xàrria, una orquídia autòctona de l’Empordà. Pel que fa a la fauna, a més dels amfibis i invertebrats, Strubell destaca la presència d’ocells com per exemple l’oreneta cua-rogenca, o les espècies migratòries que també han anat estenent la seva presència al curs baix del Ridaura i el parc dels Estanys de Platja d’Aro en els darrers anys.

Pel regidor de Medi Ambient, la preservació de l’espai de Bernades completaria, al sud del terme municipal, el corredor ambiental fluvial en què treballen des del Molí d’en Reixach i el bosc del Balcà, al curs alt del Ridaura, i un parc fluvial al sud del nucli urbà del poble.

LES XIFRES

21,7
hectàrees
feia el sector industrial de Bernades en el POUM del 2008. El municipi espera desclassificar-ne.
10
anys
és el període mitjà de risc d’inundabilitat per a les zones més baixes del sector, on es desaconsella edificar.

Un subsol molt ric en aigua

Una bona prova de l’abundància d’aigua a Bernades és l’elevat nivell freàtic dels aqüífers de l’entorn del Ridaura, que han garantit el consum urbà de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cristina durant dècades. Diverses captacions s’estenen des de Solius i per tot l’àmbit, al nord del qual hi ha la potabilitzadora d’Aqualia, que abasteix tota la població de Sant Feliu–i a vegades també la de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró.

La planta està interconnectada amb la canonada del Consorci de la Costa Brava provinent del Ter, que garanteix el subministrament durant les puntes de consum que es registren sobretot els caps de setmana i períodes de vacances. Però els municipis prioritzen sempre que poden el recurs dels aqüífers dels pous que tenen concessionats, en ser una aigua més econòmica –s’estalvien el preu de compra per metre cúbic del Ter i, cànon hídric a banda, només els costa el preu de l’electricitat que destinen a bombar-la.

Terrenys proclius per a l’incivisme

Accions de neteja comunitària i control davant els abocaments

El fet que el triangle de Bernades quedi delimitat per dues carreteres (l’autovia C-31 i la C-65) i la zona boscosa, i separat del nucli urbà de Santa Cristina, ha afavorit que hi proliferin els petits abocaments de runa, peces velles d’automòbils i deixalles. Dins de les accions per divulgar els actius de l’espai, Sterna i l’entitat Sloppy Tunas van promoure a l’abril una gran acció de neteja amb una seixantena de voluntaris, que en poc més d’hora i mitja van retirar dues tones de residus, majoritàriament plàstics (900 quilos), però també envasos de vidre, cartró i 700 quilos de runa i altres elements de rebuig, com ara pneumàtics.

El regidor David Segarra creu que la problemàtica s’ha de resoldre, i que la valoració de l’espai hi hauria de contribuir. El consistori també ha batallat en els darrers anys contra l’ús d’algunes parcel·les per al dipòsit provisional de terres d’excavacions, que van ser retirades amb posterioritat però s’havien fet sense cap autorització administrativa. Per ara, aquest problema no s’ha repetit.

El disseny de la hipotètica recuperació, molt obert

Sterna aposta per potenciar-hi llacunes, però amb poca inversió

En la proposta de Sterna, Strubell defensa una intervenció mínima i sostenible per a un municipi petit, però que consolidi les característiques dels boscos de ribera, que és un dels hàbitats més amenaçats al conjunt de Catalunya com a conseqüència de l’escalfament, unes condicions en què la vegetació mediterrània de fulla perenne resisteix amb més facilitat. En el cas de Bernades, Strubell diu que les accions serien consolidar algun itinerari per a la passejada a l’estiu, amb zones d’ombra, i potenciar espècies autòctones dels espais humits empordanesos, com ara els verns. Però “sense un excés de freqüentació, perquè la presència d’avifauna requereix una certa tranquil·litat”. Com a obstacles, la canya americana invasora va proliferant sense límits per l’àmbit. Per l’entitat, l’abundància d’aigua al subsol també afavoriria, amb poca inversió, la creació de basses o llacunes artificials d’aigua fàcils de mantenir. De fet, Strubell assenyala que els forts aiguats de les darreres setmanes han deixat “durant dies zones inundades molt interessants”, i han testimoniat la presència d’espècies d’ocells com el corriol petit. El regidor David Segarra, en canvi, té dubtes sobre la conveniència d’habilitar zones inundables artificials. Tot plegat, però, dependrà del debat quan s’aclareixi el POUM.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torns separats dels empleats per garantir aigua a Figueres

Figueres
QUIM ROCA
ALCALDE DE SANT GREGORI

“Caldrà gestionar el retorn”

sant gregori
La Confraria de Palamós farà una ERTO parcial

La Confraria de Palamós farà una ERTO parcial

palamós
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de pluja

Barcelona

L’aturada d’obres allargarà la petja del ‘Glòria’ a l’estiu

CASTELL-PLATJA D’ARO

La contaminació de l’aire es redueix a menys de la meitat a les comarques gironines

girona

Superàvit de 2,6 milions al consistori de Banyoles

BANYOLES
Anul·len la campanya del Peix de Roca de Begur

Anul·len la campanya del Peix de Roca de Begur

BEGUR

L’aire, més net que mai

Barcelona