Medi ambient

Pressió humana a l’espai protegit del Ripollès

Impulsen un pla per identificar les zones del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser amb més pressió

Hi regularan l’accés buscant el consens dels agents

S’està treballant en una estratègia per rebaixar-hi la pressió humana

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser és el més jove del país. Té quatre anys de vida i, com la majoria dels espais protegits, ha de fer front a la problemàtica de l’alta freqüentació en dies o períodes concrets. Els màxims responsables del parc ripollès no volen perdre ni un minut i estan treballant en l’estratègia que ha de possibilitar rebaixar aquesta pressió humana en entorns d’un alt valor paisatgístic, natural i ecològic.

En el cas de les capçaleres del Ter i del Freser, les àrees on aquesta problemàtica és més important són la carretera d’accés a Fontalba per arribar al Puigmal i a la vall de Núria, l’accés al refugi d’Ulldeter (sobretot en el punt on s’encreua amb el riu Ter) i el sector de la pujada a la Portella de Mantet fins a Ulldeter, on s’han creat molts camins i corriols. Així mateix, hi ha altres indrets on la problemàtica és puntual. Es tracta, per exemple, dels punts de pas identificats pels tècnics en rius i rieres amb molt poca profunditat. Si no s’hi limita l’accés, s’hi podrien desencadenar processos d’erosió molt intensos.

El president de la junta rectora del parc natural i alcalde de Molló, Pep Coma, va informar que estan treballant per delimitar amb precisió quines són les àrees amb més freqüentació amb la instal·lació de comptadors de freqüència de vehicles on pertoca i, sobretot, de persones. Amb aquestes dades a la mà, els tècnics duran a terme una diagnosi i establiran les accions que cal implementar.

Coma va avançar que caldrà aprofundir en el marcatge de camins excursionistes que ja ha iniciat la brigada del parc natural, tant al sector de Vallter com al de la vall de Núria, per evitar que s’hi obrin noves traces. Així mateix, va remarcar que estan treballant braç a braç amb l’Ajuntament de Queralbs per determinar com s’ha de regular l’accés a Fontalba.

De fet, la regulació als espais més delicats des del punt de vista ambiental és un dels aspectes més rellevants que han afrontat i que hauran d’afrontar en els propers mesos el parc i tots els ajuntaments amb territori a dins de l’espai protegit. Coma va afirmar que, si no hi ha entrebancs, esperen tenir redactades i aprovades les normes de regulació de l’accés als espais amb més freqüentació humana. Segons ell, aquesta regulació és indispensable per evitar afectacions greus als ecosistemes d’aquestes àrees sobrefreqüentades.

El president va detallar que fins ara han tingut consciència d’aquesta problemàtica des del punt de vista de coneixement del territori i que estan treballant per aconseguir un punt de vista científic i amb dades precises. Un cop l’hagin redactat, impulsaran un programa d’actuacions que involucri totes les parts: el parc, els ajuntaments, les entitats privades i empreses, etc. Es tracta, segons Coma, de dur a terme una estratègia conjunta i, sobretot, consensuada.

LES XIFRES

7
municipis
tenen territori dins del parc: Molló, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes, Setcases i Vilallonga.
3.352
habitants
sumen els set municipis que formen part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
14.547
hectàrees
és l’extensió total del parc, i Queralbs i Setcases són els municipis que n’hi tenen més.

És el més jove i ja té la Carta de Turisme Sostenible

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha obtingut la Carta de Turisme Sostenible, que atorga Europarc, l’entitat d’àmbit europeu que agrupa els espais naturals que compaginen la protecció de l’entorn natural amb el desenvolupament de les zones on estan implantats. El fet que el parc natural més jove del país aconsegueixi aquesta acreditació és el millor exemple, segons Pep Coma, de la seva bona implantació. I és que l’activació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser no ha comportat reticències importants entre la població de l’espai protegit, a diferència del que ha passat en altres parcs del país. “És un parc natural reclamat pel territori, no imposat”, va indicar. A més, va remarcar que la majoria dels actors del territori han demanat que s’impulsi. Sí que hi ha hagut algunes reticències inicials, sobretot del sector ramader, que, en un primer moment, veia amenaçades les seves pastures i algunes pràctiques. Això no obstant, Pep Coma afirma que el parc natural els reconeix el paper fonamental que han tingut històricament i que tenen en la configuració del paisatge de muntanya de la zona i en el seu manteniment: “El parc s’ha guanyat la reputació amb els agents del territori. Ha demostrat que no és un espai on no es pot fer res, sinó que és un projecte de desenvolupament territorial compatible amb la protecció dels ecosistemes.” El nou parc centra ara la seva feina a consolidar l’equip gestor, en la diagnosi dels ecosistemes i en la promoció dels aspectes immaterials.

La problemàtica global de l’alta freqüentació

J.C

La pressió humana en espais d’un alt valor ecològic és comuna a la majoria de parcs naturals de Catalunya. I fins i tot afecta altres indrets que, sense estar protegits legalment, també tenen valor com a patrimoni natural. En el primer cas, la fageda d’en Jordà, a cavall de Santa Pau i Olot, n’és un exemple paradigmàtic. L’índex de visitants en aquest bosc, que és una de les reserves naturals més emblemàtiques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es dispara els caps de setmana de primavera i sobretot els de tardor. La regulació –no pas prohibició– de l’accés dels visitants als espais protegits ha estat durant els últims anys –i ho és encara– un dels principals reptes per als gestors.

La problemàtica de l’alta freqüentació del medi natural no protegit s’estén a tot el territori. També és paradigmàtic el cas de l’allau de boletaires que es produeix cada any quan comença la temporada de recol·lecció. En alguns indrets, aquesta pressió ha estat tan potent que els ajuntaments han imposat taxes d’accés als boscos. Destaca el cas de Ribes de Freser, on el govern local fins i tot ha hagut de regular l’accés al bosc per fer llenya.

L’afluència de boletaires és l’exemple paradigmàtic de l’alta freqüentació als espais naturals durant la temporada de tardor-hivern, mentre que l’accés a les zones de bany fluvial ho és a l’estiu. En aquest cas, diversos ajuntaments de les comarques gironines també han hagut de regular-hi l’accés, controlar el comportament dels usuaris i, en alguns casos, fer pagar una taxa. És el cas de les Planes d’Hostoles, on l’Ajuntament fa pagar i utilitza els diners recaptats per al manteniment i la millora dels gorgs de Cogolls. A Campdevànol i les Llosses tenen la mateixa problemàtica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÒNIA MARTÍNEZ
ALCALDESSA DE LA JONQUERA

“Hi ha més famílies amb necessitats”

La Jonquera

Crítiques als treballs fets a la riera d’Arbúcies

arbúcies / Sant Feliu de b

El govern descarta aplicar unilateralment la gratuïtat dels seus peatges

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient assolellat

Barcelona

La Diputació de Girona injectarà prop d’onze milions als municipis

girona

Trien la residència d’en Bas per a un assaig de la Covid-19

La Vall d’en Bas
XEVI VINYOLES
ALCALDE DE BESCANÓ

“Els ajuntaments som la rereguarda”

BESCANÓ
Carta de Girona a Sánchez contra les retallades

Carta de Girona a Sánchez contra les retallades

girona
El temps
Servei meteorològic de Catalunya

Precipitacions febles

Barcelona