Medi ambient

El Croscat, quinze anys després

Tres lustres després de restaurar el volcà com a museu, rep 60.000 visitants a l’any

El Parc Natural fa pública la xifra coincidint amb el 38è aniversari de la seva creació

L’impressionant esvoranc gegant obert de dalt a baix del volcà Croscat es pot considerar que és una de les agressions més brutals que mai s’han produït al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Fet el mal, no obstant i després de molts anys d’estira-i-arronsa amb l’empresa que tenia la concessió per fer-hi extracció de greda, Minas Olot SL, el problema va generar una oportunitat.

I és que l’aleshores Departament de Medi Ambient va injectar 631.062 euros –105 milions de les antigues pessetes– per a la seva restauració. El resultat va ser clau per frenar la degradació a què s’exposava el volcà per l’acció del temps meteorològic i per l’acció humana.

I, a més, i d’aquí la gran finestra d’oportunitat que es va aprofitar, la intervenció es va dur a terme amb visió pedagògica. Així, des de l’any 1995, la cara sud del Croscat, la que està encarada al Santa Margarida i a Santa Pau, és un museu en viu, que permet observar l’interior d’un volcà. I això és especialment rellevant en el cas del Croscat, ja que és la formació volcànica més jove de la península Ibèrica i el més alt, amb 11.500 anys d’existència i 160 metres d’altura, i, per tant, és el volcà que té l’estructura més espectacular de tots els de la Garrotxa. La restauració es va dur a terme en forma de feixes i respectant l’orografia original. A part, es van revegetar diverses àrees per frenar-hi la degradació.

El resultat és que es tracta d’una de les reserves del Parc Natural de la Garrotxa que rep més visitants d’una forma sostinguda al llarg de l’any. En concret, i segons les dades que ha fet públiques el seu director, Xavier Puig, entre 50.000 i 60.000 persones el visiten, i ho fan d’una manera sostinguda al llarg de l’any, a diferència d’altres reserves, com la Fageda d’en Jordà, que està molt estacionalitzada a la tardor. Un gruix important d’aquests visitants són grups escolars, que, per normativa del parc, han de fer la visita amb guies si sobrepassen els vint integrants. Aquests grups són els que tenen més comptabilitzats i, per tant, la xifra total és una estimació. La resta de persones que visiten el Croscat a títol individual ho poden fer pel seu compte.

El Croscat és una de les zones de l’espai protegit, on hi ha un dels tres centres de recepció de visitants. Es tracta de Can Passavent, on personal del parc ofereix informació especialitzada del Parc Natural de la Garrotxa en tots els àmbits relacionats amb la vulcanologia i també sobre els diferents itineraris que es poden dur a terme a la zona. A part de poder realitzar-hi les reserves de grups organitzats per visitar les grederes, el personal de Can Passavent controla que tothom qui accedeix al volcà compleixi la normativa del parc.

631.062
euros.
És el cost de la inversió que va dur a terme el Departament de Medi Ambient en la restauració.
11.500
anys.
És la datació que han establert els vulcanòlegs del volcà Croscat, jove en termes vulcanològics.

El volcà més esvelt i un dels més joves

Els vulcanòlegs han atribuït al Croscat 11.500 anys d’existència amb un marge d’error de més-menys 1.500 anys. És la manifestació volcànica més recent del país i una de les més joves de la península Ibèrica. En aquesta últim context geogràfic, sí que ostenta el rècord d’altura, amb 160 metres d’altura relativa i una base de 950 metres de diàmetre. És un volcà molt espectacular, i no només per aquestes dimensions, sinó perquè té una silueta molt esvelta, una morfologia totalment cònica. El cràter té forma de ferradura i està obert cap a l’oest. Els experts han establert tres fases eruptives pel Croscat, dues de caràcter estrombolià, és a dir, d’erupcions continuades i amb fases explosives, i l’última de caràcter efusiu, amb la lava que brolla cap al sòl. El con es va constituir amb la segona de les fases estrombolianes. A més, els elements piroclàstics que va escopir van recobrir els volcans veïns Santa Margarida i Puig de Martinyà. I, en la darrera fase, una colada de lava de sis quilòmetres es va escolar cap a l’oest formant el cràter de ferradura. Aquesta colada, precisament, és el substrat de la Fageda d’en Jordà, un subsol amb nombrosos tossols, que li ha donat la configuració espectacular que té en l’actualitat. Al peu del volcà del Croscat hi ha el turó de la Pomereda, una zona lleugerament elevada i que és un dels cinc petits cons d’aquest tipus que hi ha. Era un con amb forma de túmul, ara desfigurat per l’extracció de gredes a la seva part central.

Disseny de RCR per als miradors de les grederes del volcà Croscat

J.C

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa està enllestint els treballs de millora i renovació total dels dos miradors que hi ha sobre les grederes del volcà Croscat, on es pot disfrutar de les vistes més espectaculars d’aquesta reserva natural. Han estat projectats pel prestigiós equip d’arquitectes olotí RCR Arquitectes i completen els treballs que durant els últims anys s’han realitzat a Can Passavent i, sobretot, als accessos al volcà.

El director del parc natural, Xavier Puig, ha informat que aquesta actuació als miradors, un cop enllestida, servirà per incrementar-hi la seguretat i per harmonitzar-los a l’estètica arquitectònica de la resta d’aquest espai protegit. Fins ara, aquests miradors estaven protegits per una barana de fusta. No hi havia risc per als visitants, però amb l’actuació actual la seguretat s’incrementa.

A part, aquestes baranes no eren gaire estètiques. Ara s’han substituït per unes làmines metàl·liques de color rovell, que s’integren millor a la zona, tant pel cromatisme de l’espai natural com del material de contenció de les terrasses. A més, lliga també amb l’estètica d’altres zones del Parc Natural de la Garrotxa, com l’accés al parc de Pedra Tosca d’Olot i les Preses, també obra dels RCR Arquitectes.

Ara fa una mica més de cinc anys, una empresa especialitzada va pavimentar amb sauló sòlid natural l’itinerari intern que condueix a la gredera del Croscat. És un paviment que no es deforma, que no genera fangs i que evita la revegetació. Recentment també s’hi ha modificat l’accés a peu des de la carretera que mena a la falda del volcà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els sentinelles dels cetacis

Palamós

Palafrugell habilita 122 places de pàrquing a tocar de Can Mario

PALAFRUGELL

Inici amb “optimisme” de la campanya forestal

GIRONA

Endesa preveu invertir 82 milions a la demarcació

girona

Inverteixen 36,3 milions d’euros a la incineradora de Campdorà

GIRONA

Acord per projectar la variant de Celrà

celrà
JORDI VAYREDA
INVESTIGADOR DEL CREAF EXPERT EN ECOLOGIA FORESTAL

“Molts dels boscos catalans estan en l’adolescència”

L’accés a la desembocadura del riu Tordera es multa

BLANES

Suspeses les vistes i judicis als jutjats de Gavà mentre no es repari la refrigeració

Gava