Medi ambient

ROSA GARCIA

DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ REZERO

“Hi ha una relació directa entre aquesta crisi i el canvi climàtic”

Manté que les pors sorgides per la pandèmia no haurien de malbaratar la feina feta per incentivar la reducció de plàstics i el consum responsable

La fundació Rezero per a la prevenció de residus i el consum responsable ha advertit durant la pandèmia de l’abús del consum de plàstics d’un sol ús focalitzant-lo en els guants que han aparegut llençats pertot arreu.

La pandèmia ens ha fet menys curosos a l’hora de desfer-nos dels residus?
La por col·lectiva ens ha fet agafar-nos a una sensació d’higiene i seguretat i ho hem vist amb els guants, mascaretes i envasos de plàstic d’un sol ús. Les autoritats sanitàries recomanen el distanciament físic i la higiene constant de les mans. Els guants donen una falsa sensació de seguretat i hem prioritzat això a l’impacte ambiental dels productes d’un sol ús.
Les estadístiques diuen que s’ha reduït la recollida selectiva de vidre i paper i s’ha incrementat la d’envasos.
Sí, però hem de ser molt curosos amb aquestes dades. Hem fet consultes i veiem que és la mateixa tendència d’increment de la recollida selectiva d’envasos que es veu des de fa uns mesos. No podem atribuir-ho a la pandèmia. Els hàbits dels ciutadans pel que fa a la recollida selectiva no han variat significativament.
Serà més difícil tornar a la reutilització?
En determinats supermercats s’ha deixat d’acceptar l’ús dels elements reutilitzables i això serà una frenada. Hi ha la falsa sensació que la reutilització no compleix les normes higièniques i creiem que serà més necessària que mai. Tenim una normativa europea que diu que els productes d’un sol ús s’han de limitar i s’han de buscar els mecanismes i els circuits per a la reutilització d’envasos, evidentment amb totes les condicions higièniques que ja s’havien de complir abans.
Caldrà tornar a fer molta pedagogia?
El missatge que volem donar és que no podem anar a pitjor. Veníem d’una alta sensibilitat amb el tema, havíem aconseguit que es comencés a regular i ara aquesta crisi no ens pot fer anar enrere perquè hi ha una vinculació directa entre el canvi climàtic, aquesta crisi i la nostra cultura de consum d’usar i llençar. Si volem sortir-ne no podem fer passes enrere.
Durant el confinament la natura ha anat obrint-se pas a espais urbans. Això és positiu?
Sí, en el sentit que ens fa prendre consciència que com a espècie humana tenim un paper limitat. La natura segueix fent el seu camí, s’adapta i recupera el seu territori. Saber-ho és molt positiu per deixar de mirar-nos el melic. El planeta sobreviurà sense nosaltres, i en millors condicions.
Amb el desconfinament han tornat les deixalles a espais naturals. L’incivisme no es cura?
Sempre hi haurà gent que no farà les coses bé, però també hem de posar els instruments necessaris perquè hi hagi altres sistemes per recuperar els residus. Si tinguéssim sistema de dipòsit, devolució i retorn, això no passaria.
Els preocupa que la crisi econòmica pugui amenaçar els compromisos ambientals?
Ens preocupen especialment les pressions de la indústria a Brussel·les i els discursos sobre el plàstic com el gran salvador de la higiene davant la crisi sanitària quan hi ha estudis que diuen el contrari. D’altra banda, la baixada de preu del petroli impacta en la indústria del reciclatge del plàstic perquè fa que actualment sigui més econòmic utilitzar plàstic verge per fer productes.
El govern espanyol ja té enllestit l’avantprojecte de llei de canvi climàtic. És prou ambiciós?
Són grans declaracions que fa temps que sentim, però el que caldria són objectius més concrets i sobretot mesures aplicables a tots els sectors.
Com els ha afectat l’aturada d’activitat a la fundació Rezero?
Estàvem treballant en el nostre projecte de comerç verd i això s’ha aturat, però seguim actius. El ministeri ha tret una consulta sobre el reial decret de residus i envasos i s’estan movent moltes coses importants per poder establir un nou marc normatiu. Cal fer molta pedagogia per un consum responsable de plàstics. Intentem aportar més arguments perquè es puguin canviar els hàbits i fer un consum crític.
Tenien un projecte sobre l’impacte de les burilles a la platja de Barcelona. Es manté?
El mantenim, i també estem treballant en una campanya centrada en la higiene menstrual i l’impacte ambiental i per a la salut de les dones dels productes d’un sol ús.
Aquesta aturada ens farà ser millors?
Hauria d’haver estat una bona oportunitat per repensar com volem ser. Aquest model de consum innecessari, d’usar i llençar, ens ha portat a una situació que no ens fa feliços.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Llum verd al nou pla urbanístic d’Aiguaviva

AIGUAVIVA

L’afectació del peatge de la C-32, a estudi

Mataró

Manifest d’oposició a l’aeròdrom de l’Escala

L’ESCALA
Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

RIUDARENES

Sacsejada perquè el vial Sant Jordi d’Olot torni a ser carrer

Olot

Al ple de Maià, també li tomben la moció antimonàrquica

Maià de Montcal

Una mica més d’un any de mobilització

Olot

Un piló a l’exterior de l’escola de Cornellà

Cornellà del Terri
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Arriba el pic de calor amb ruixats de tarda

Barcelona