Medi ambient

9,5 tones de tovalloletes i residus cada mes pel vàter

S’estima que es tancarà l’any amb 335 tones de restes d’articles d’higiene que hauran arribat a la depuradora de Campdorà per la xarxa del clavegueram

Les restes s’han de tractar abans de portar-les a l’abocador

Els veïns de l’àrea urbana de Girona llencen una mitjana mensual de 9,5 tones de tovalloletes i altres articles d’higiene pel vàter. És una pràctica que genera un gran dany ambiental, però, a més, un impacte econòmic ja que suposa que l’administració ha de destinar uns 30.000 euros per tractar aquests residus i transportar-los a l’abocador.

Les aigües residuals d’uns 150.000 gironins, els veïns i veïnes de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vilablareix i part de Fornells de la Selva, són tractades a la depuradora de Campdorà. Quan arriben a la depuradora, han de passar per una estació de bombament i és allà on hi ha un sistema de filtratge on se separen aquests residus, que queden atrapats a les reixes: tovalloletes en major nombre, però també compreses, salvaslips i bastonets de les orelles i bolquers, entre altres residus que s’han de treure. “El problema no és només la depuradora, sinó també el clavegueram, ja que molts d’aquests residus queden enganxats a la xarxa de clavegueram, que és molt extensa, i el residu s’acumula, juntament amb els olis que també es llencen per la pica, i forma una pasta que s’enganxa, de manera que al clavegueram se li van aprimant les parets, com el que passa amb l’excés de colesterol i les artèries, per donar una idea”, explica el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés.

Les dades dels darrers onze mesos, de l’octubre de l’any passat a l’agost passat, conclouen que els residus de garbellament trobats a la depuradora pesen 298,4 tones. Cal tenir en compte, però, que aquests residus arriben amarats d’aigua, de manera que s’ha d’extreure entre un 60 i un 70% d’aigua per saber el pes exacte dels residus. Segons això, doncs, durant aquests onze mesos els residus sense aigua arriben a les 104,5 tones, una mitjana de 9,5 tones mensuals. Aquesta xifra ha augmentat dos punts respecte al 2016, en què la mitjana era de 7,43 tones mensuals.

No decreix

De totes maneres, no es pot dir que hi hagi hagut un creixement lineal, ja que, si bé es constata un creixement molt important el 2017 d’aquests residus, des de llavors han anat disminuint, però sense arribar a les xifres, per exemple, del 2015, segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Girona. “Les campanyes de sensibilització no han servit perquè la gent prengui consciència”, opina Terés, que, a més, considera que hi ha un problema de legislació en aquest àmbit ja que totes les ciutats estan en la mateixa situació. “Hi ha una confusió sobre què és un producte apte o no per llençar pel vàter”, diu el regidor gironí, que assenyala que hi ha un mal etiquetatge dels productes o una publicitat poc clara i reclama una legislació que ho reguli.

A banda de la necessitat d’una nova legislació, Martí Terés opina que els ciutadans també haurien de gestionar d’una altra manera els residus que aboquen pel vàter o les piques. “S’hi aboquen moltes coses que no s’hi haurien d’abocar”, afirma, i recorda l’abocament d’olis usats.

Pel que fa als efectes que pugui haver tingut la pandèmia, i més concretament el període de confinament, a l’hora de llençar més o menys productes al vàter, si bé es detecta una xifra més elevada durant el mes de març, no es pot determinar, de moment, explica Terés, que de manera directa hi hagi tingut un impacte.

LES XIFRES

6
cèntims
costa tractar cada quilogram de residu (amb aigua inclosa) que se separa a l’entrada de la depuradora.
7,43
tones
de tovalloletes al mes i altres deixalles no solubles va retirar la depuradora el 2016.

Restes

U.C
de tovalloletes enganxades en uns arbres a la vora del Ter, a Girona
Impacte econòmic

La gestió dels residus, una despesa important

En el cas de l’àrea urbana de Girona, es calcula que el tractament del residu, amb aigua inclosa, costa uns 6 cèntims per quilo. És a dir, 17.900 euros en aquests onze mesos. A banda, però, també hi ha el cost de transportar el residu, un cop separat, al dipòsit controlat; cada trajecte val 330 euros. En aquest període d’onze mesos es van fer 27 viatges, cosa que representa 8.910 euros només en trasllat de residus. És a dir, que en aquests onze mesos el tractament dels residus mal llençats ha suposat una despesa extra de 26.810 euros. En l’àmbit de Catalunya, es calcula que la retirada de la xarxa d’aigües de tovalloletes i altres articles d’higiene personal té un cost d’un milió d’euros anual.

També apareixen als rius quan plou molt i les canonades s’omplen

Les tovalloletes, però, no només apareixen a l’entrada de la depuradora. També hi ha trams dels rius Ter o Güell, per exemple, on, segons l’època de l’any, també se’n poden trobar d’enganxades entre la vegetació i, a vegades fins i tot, dins l’aigua, com han denunciat nombroses vegades les associacions naturalistes de Girona. El problema és que en aquesta ciutat, com en la majoria de les poblacions catalanes, la xarxa de sanejament es remunta a molts anys enrere i, tot i que s’ha anat ampliant a mesura que ha anat creixent la població, hi ha molts trams en què no hi ha un doble sistema de clavegueram que separi les aigües pluvials de les aigües brutes. Això provoca que, que quan plou molt, entrin en funcionament uns sobreeixidors per evitar el col·lapse de les canonades, i fan sortir a la superfície aquests residus que s’han llençat pel vàter i que normalment van per les canonades. Segons explica el regidor de Sostenibilitat, això sobretot passa en els sobreeixidors que hi ha a prop de grans col·lectors. Per evitar que això passi, explica, s’han de posar uns dispositius en els sobreeixidors, però a hores d’ara no se n’han posat a tots.

La problemàtica dels sobreeixidors no és exclusiva de Girona i, per això, l’ACA també explica que, en aquest sentit, s’està estudiant com pot contribuir a millorar la situació dels sobreeiximents, sempre dins de les competències que té en alguns dels sobreeixidors, ja que en molts casos es tracta de competència municipal.

L’ACA també demana que la ciutadania prengui més consciència dels importants costos que genera llençar tovalloletes al vàter ja que, per moltes mesures que es prenguin des de l’administració, continuaran donant-se aquestes situacions perquè la majoria dels sistemes de sanejament existents al territori són unitaris –per un únic tub passen les aigües residuals i part de les aigües pluvials que hi estan connectades des de les zones urbanes.

Els grups ecologistes reclamen des de fa temps un doble sistema de clavegueram per evitar aquestes situacions i poder aprofitar les aigües pluvials per a diferents usos. Sobretot, dins l’escenari del canvi climàtic, en què es preveu que cada cop hi hagi pluges més fortes i més episodis de sequera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol a la tarda

Barcelona

HolaDomus mobilitza a Olot un milió en reformes i estalvia 170 tones de CO2

Olot

Controlaran l’accés al Montseny i a Sant Llorenç

girona

Risc ambiental per la pols en suspensió

barcelona

L’import d’acció social creix un 33% a Roses

roses
Adif posa a licitació el tancat a Mas Gri
girona

Adif posa a licitació el tancat a Mas Gri

Les obres a Sants afectaran el servei de Rodalies d’avui fins diumenge
infraestructures

Les obres a Sants afectaran el servei de Rodalies d’avui fins diumenge

Congelen la fiscalitat d’Olot per la Covid-19

Olot

Reclamen un codi ètic per als investigadors de la UdG

girona