Infraestructures i serveis

Llums i ombres de Bracons

Deu anys després d’obrir el túnel, hi ha coincidència que calia millorar la connexió entre Olot i Vic, però no en l’opció que es va escollir

Ara queden pendents les variants per acabar l’eix

Les opinions pel que fa a la idoneïtat de l’opció escollida són encara ben diverses

Amb un “Ja era hora” triomfal, el 3 d’abril del 2009, el president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar la connexió artificial entre la Garrotxa i Osona a través dels 4,5 quilòmetres del túnel de Bracons, el tercer més llarg del país. Arribava després de 15 anys de llums i ombres que van generar una de les controvèrsies polítiques i socials més rellevants de l’últim quart del segle passat i de principis de l’actual. Ara, amb motiu del desè aniversari de l’obertura d’aquesta infraestructura, n’hi continuen planant i n’hi ha de noves.

Fins abans del túnel, la Garrotxa i Osona tenien una connexió feixuga i lenta: per Cantonigròs o, més residualment, pel coll de Bracons o pel Capsacosta i Ripoll. La necessitat d’una bona connexió va ser una reivindicació que va durar cent anys, més intensament a principis de la dècada dels vuitanta, amb els debats sobre el traçat de l’eix transversal i sobre si havia de passar per la Garrotxa, però també als noranta, amb l’eix Vic-Olot.

Que calia millorar la connexió entre aquestes dues comarques és l’únic punt de coincidència entre defensors i opositors del túnel de Bracons. Les opinions sobre la idoneïtat de l’opció escollida i com s’ha materialitzat han estat –i encara ho són– diverses i contraposades. N’és un exemple l’increment del trànsit, que actualment és de 8.618 vehicles diaris de mitjana (dades del Departament de Territori). El portaveu del Cercle Euram, Josep Maria Ginabreda, remarca que aquesta dada es tradueix en més clients per al sector de l’hostaleria. I afirma que és un element clau per a la indústria agroalimentària de la Garrotxa, la que més aporta al PIB de la comarca, ja que facilita l’accés dels camions de porcs que abasten l’escorxador, una peça cabdal per a aquest sector.

Llorenç Planagumà, en canvi, geòleg del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, coincideix que el túnel ha fet venir turisme, però alerta que és d’un sol dia, que augmenta la freqüentació i que no genera grans ingressos. Així mateix, remarca que l’eix Vic-Olot ha posat en contacte les granges de porcs de Ponent i de la Catalunya Central amb l’escorxador, una indústria que ha qualificat d’“insostenible socialment, laboralment i econòmicament”.

Els màxims representants municipals dels dos extrems de l’eix valoren positivament l’obertura de Bracons en tots els àmbits. En el cas d’Olot, però, amb matisos. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, remarca les sinergies que els han permès sumar. “Bracons s’ha notat pel que fa a la contractació. Sense el túnel, la mobilitat era molt dificultosa i no hi hauria hagut tanta repercussió en clau de promoció econòmica”, afirma. El seu homòleg d’Olot, Josep Maria Corominas, destaca que ha comportat moltes millores socials –facilitat per anar i tornar de Barcelona a Lleida– i econòmiques –increment d’un 30% del nombre de compradors al comerç d’Olot i creixement del PIB–. “L’única taca negra és l’impacte de l’augment del trànsit sobre les Preses, la Vall d’en Bas i Olot”, assenyala, i destaca la urgència de les variants que completen l’eix de Bracons.

Economia

Un creixement a la comarca de la Garrotxa amb dinàmica pròpia

Un estudi de la Universitat Politècnica, encarregat per la Generalitat, fixa una taxa interna de retorn del 13,81%. Segons l’estudi, ha incidit en la competitivitat de l’economia de la Garrotxa, que s’ha situat entre les comarques que més han crescut, gràcies sobretot a una dinàmica pròpia. Hi afegeix la potenciació del turisme de natura, la instal·lació de noves empreses –algunes d’alt valor afegit– i la renovació de moltes de les que ja hi havia. En aquesta mateixa línia, Josep Maria Ginabreda (Euram) remarca que el túnel ha tingut incidència en el creixement del PIB, fins als 1.600 milions d’euros, i sobretot en la taxa d’exportació, que és del 50%. La reducció del trajecte en 40 minuts i sense peatges entre Olot i Barcelona ha beneficiat la mobilitat. Afirma que el sorprèn que, tot i fer falta les variants de les Preses i Olot, el trànsit s’ha repartit, amb embussos importants a les Preses els festius. El sector de l’hostaleria ha registrat increments de prop del 50% i el comerç d’Olot, del 30%. Segons Ginabreda, això ja no es pot atribuir a l’efecte tafaner. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, remarca el canvi de dinàmiques que ha comportat el túnel. “Hi ha una massa crítica a Barcelona que ara és més a prop”, diu, i reclama la variant d’Olot. El director d’estudis de la de Barcelona, Cristian Bardají, afirma que Bracons demostra que les infraestructures es poden fer bé. “Quan hi hagi les variants, es veurà si Bracons té un paper en clau de país”, conclou.

Societat

Facilitats per a la formació i els contactes socials

“El túnel de Bracons m’ofereix la possibilitat d’anar a viure a Sant Feliu de Pallerols, per proximitat a la família, per la tranquil·litat que ofereix un poble petit a la meva família i pels bons serveis per als meus tres fills”, afirma Laura Domènec. Viu a Manlleu i treballa d’administrativa a l’Ajuntament de Torelló. “Quan visquem a Sant Feliu, tindré el mateix temps en cotxe des de la feina que algú que treballi a Vic i visqui a Manlleu”, diu. És un dels molts exemples de persones que canvien de feina, d’estil de vida, etc. i que Bracons els ho facilita. Hi ha dades que avalen l’increment de les relacions a banda i banda del túnel. La piscina de Torelló té 58 abonats garrotxins (5,8% del total). La Universitat de Vic té 98 estudiants de la Garrotxa –abans del túnel, en tenia 59–. El rector, Josep Eladi Baños, diu que ara són més a prop mentalment i socialment. La zona d’oci nocturn de les carpes de Vic és un referent per als garrotxins.

Medi ambient

Una mirada crítica a la connexió artificial

Hi ha entitats que avaluen els 10 anys de l’eix Vic-Olot amb un esperit molt crític. Llorenç Planagumà, del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, destaca els efectes negatius que ha tingut l’execució fragmentada del projecte i alerta de l’increment del trànsit de vehicles pesants. “Ha significat una aposta política pel vehicle privat i no pel transport públic, cosa que agreuja el canvi climàtic i suposa pèrdua de biodiversitat”, diu. I hi afegeix: “Ha provocat un augment del turisme de només un dia”, tot i remarcar que el trànsit està per sota del previst. Josep Maria Mallarach, consultor dels principals organismes mundials de protecció ambiental, destaca que l’eix Vic-Olot ha contribuït a incrementar la petjada ecològica, sobretot per l’elevat trànsit de camions amb animals vius, i ha empitjorat l’economia pública per l’elevat crèdit que s’ha de retornar. Mallarach, però, remarca que s’ha pogut contenir l’amenaça urbanística.

Història

Més de tres dècades de debats i de planificació

El túnel de Bracons es va obrir després de 34 anys de propostes, projectes, contraprojectes i polèmiques, amb un cost de 321,5 milions d’euros, a tot el traçat. Tot plegat va reduir el temps per anar en cotxe d’Olot a Vic –d’una hora a mitja hora– i també per anar a Barcelona. El 1985, el pla general de carreteres traçava l’eix transversal per la Garrotxa, però es va desestimar per l’impacte i el cost, i es va optar per l’actual, per la Selva i el Gironès. El primer estudi de l’eix Vic-Olot és del 1994, moment en què es crea la Comissió d’Entitats Contra el Túnel, que va esdevenir Salvem les Valls, i també plataformes de suport. El Departament de Política Territorial el va desestimar i, tres anys després, el govern aprovava el projecte (215 milions) i el 2002 iniciava el tram entre Manlleu i Torelló. Amb les eleccions del 2003, es van aturar les obres. ERC i ICV s’hi oposaven i va estar a punt de fracassar el tripartit de Pasqual Maragall. El Pacte del Tinell va incloure redimensionar el tram de la Garrotxa com a connexió comarcal i limitar el trànsit de camions pesants sense destí o origen a la zona. Les obres es van reprendre el 2005.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La COP25 aconsegueix un acord de mínims per fer front a l’emergència climàtica

Madrid

La proposta per al pla especial del port de Palamós, a la primavera

palamós
LUCAS DEL PASO
TÉ EL RÈCORD GUINNESS PEL VIATGE MÉS LLARG EN MOTO D’AIGUA EN MAR OBERT I SENSE SUPORT

“El plàstic que veiem surant al mar és només la punta de l’iceberg”

salou

El canvi de voreres de metall a Santa Clara de Girona, al gener

girona
Medi ambient

Inacció política, acció social

girona

Colau i Collboni exhibeixen gestió amb 260 nous policies

barcelona

El Consell Comarcal matisa les presses de vendre la casa Nouvilas

FIGUERES

Celrà augmenta en mig milió el pressupost, que puja a 6 milions d’euros

CELRÀ

Milloren la seguretat al passeig, a Palamós

palamós