Infraestructures i serveis

El govern preveu crear ZBE a 43 ciutats metropolitanes

La Catalunya Central passa a formar part de l’espai metropolità de mobilitat

L’executiu hi promou zones de baixes emissions com la de les rondes

Els desplaçaments creixeran del 6% fins al 2025

Quaranta-tres ciutats de la regió metropolitana de Barcelona, entre les quals les capitals de dotze comarques i les ciutats de més de 50.000 habitants, han de tenir zones de baixes emissions (ZBE), com la de les rondes de Barcelona, l’any 2025, segons el pla director del sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona 2020-2025 que el govern va aprovar dimarts i que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va presentar ahir. Aquests espais seran al centre dels municipis amb l’objectiu de disminuir la contaminació generada per la mobilitat. De fet, un cop Barcelona va posar en marxa la seva ZBE, alguns municipis metropolitans, com Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Terrassa, van avançar que estudiarien la possibilitat de crear les seves zones de pacificació. El pla director preveu zones on no es podria entrar si el vehicle no té etiqueta ambiental i altres en què no es podria entrar encara que se’n tingui, si és una B.

En grans xifres, segons va concretar Calvet, el pla preveu un total de 86 mesures agrupades en cinc grans àrees que haurien de desenvolupar diferents administracions i que sumen una inversió de 100 milions d’euros. Una altra de les novetats és que aquest sistema de mobilitat metropolità abraça dotze comarques, on resideix el 75% de la població de Catalunya, ja que inclou les de la Catalunya Central, l’Anoia, el Berguedà, el Bages, el Moianès i Osona, que s’afegeixen a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, que ja tenen unes directrius comunes en mobilitat.

El document, que es va començar a gestar l’any 2018, preveu un increment del 6% del nombre total de desplaçaments l’any 2025 respecte del 2017, que és l’any de referència. El conseller Calvet va explicar que l’objectiu del govern és que es redueixi la xifra de desplaçaments en vehicle privat en valors absoluts i al mateix temps augmenti la micromobilitat. Calvet hi va afegir que volen que “els desplaçaments en vehicle privat baixin del 36 al 33% i que pugin els que es fan en micromobilitat i transport públic”. “Si aconseguim que el transport públic pugi del 17 al 20%, això serien 200 milions més de viatges al cap de l’any.” Pel conseller, “pot semblar que les xifres són percentualment baixes”, però traduït en nombre de viatges seria un augment de 700.000 desplaçaments diaris. Això faria que el nombre de desplaçaments totals en transport públic s’enfilés fins als 1.200 milions de passatgers a l’any.

La Generalitat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) esperen que el 2025 el 13% dels turismes ja siguin d’emissions zero o de molt baixes emissions (per l’1,2% del 2017), que les furgonetes representin el 7,66% (davant el 0,22% del 2017) i que un de cada quatre busos sigui propulsat per energies netes (davant el 5,9% del 2017).

En definitiva, per Calvet, el pla de mobilitat representa “un punt d’inflexió en el creixement del transport públic en detriment del privat, en l’ús de les energies alternatives i la reducció de les emissions”. En aquest sentit, el conseller hi va afegir que el 2025 la mobilitat ha d’emetre “el 6,6% menys de CO2, el 24,8% menys de NO2 i el 19,1% menys de partícules PM10”.

LA XIFRA

6
anys
des que es va adjudicar la T-Mobilitat.
La darrera data prevista, l’1 de gener, ha quedat, de nou, ajornada.

La T-Mobilitat, sense data de nou

El pla director de mobilitat preveu una nova forma de pagar el transport públic, però la forma prevista per ara, la T-Mobilitat, que es va adjudicar per concurs públic el llunyà 2014, encara no ha entrat en servei, cosa que provoca un greuge en alguns territoris de la regió metropolitana. Ahir, el conseller de Territori i Sostenibilitat va llançar una galleda d’aigua freda sobre els usuaris en avançar que la darrera data, després de múltiples endarreriments i encariments, l’1 de gener del 2021, tampoc és vigent ara.

Calvet va admetre que els terminis de l’entrada en funcionament de la T-Mobilitat han quedat alterats per la pandèmia i que l’1 de gener no estarà a punt. Segons Calvet, la Generalitat està treballant amb Som Mobilitat, encarregada de la seva implantació, per “refer el calendari”, tot i que no va avançar cap data. L’objectiu, va afirmar , és que sigui al llarg de l’any que ve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Llum verd al nou pla urbanístic d’Aiguaviva

AIGUAVIVA

L’afectació del peatge de la C-32, a estudi

Mataró

Manifest d’oposició a l’aeròdrom de l’Escala

L’ESCALA
Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

RIUDARENES

Sacsejada perquè el vial Sant Jordi d’Olot torni a ser carrer

Olot

Al ple de Maià, també li tomben la moció antimonàrquica

Maià de Montcal

Una mica més d’un any de mobilització

Olot

Un piló a l’exterior de l’escola de Cornellà

Cornellà del Terri
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Arriba el pic de calor amb ruixats de tarda

Barcelona