Urbanisme

El govern fa una moratòria urbanística a la Costa Brava

Territori accelera el pla director urbanístic de sectors no sostenibles al litoral

No hi haurà llicències a nous projectes en 192 àmbits amb opció de ser desclassificats

El PDU refredarà només els sectors on no hi ha obres ni permisos vigents

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha decidit accelerar els treballs previs del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sectors no sostenibles a la Costa Brava, arran de l’activació de nombrosos projectes immobiliaris al litoral gironí. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va comunicar ahir als alcaldes dels 22 municipis costaners de l’Empordà i la Selva que el primer trimestre del 2019 el departament vol tenir aprovat l’avançament del PDU, un document preliminar que implicarà la suspensió de noves llicències urbanístiques en 192 sectors encara no urbanitzats al litoral de la demarcació.

La moratòria s’allargarà un any, tot i que no tindrà cap efecte sobre els projectes ja en curs, amb llicències aprovades i en alguns casos en obres. Pel que fa a la resta, però, Serra es va comprometre a estudiar-ne diverses desclassificacions, és a dir, que els sòls d’alguns sectors quedin protegits i es considerin no urbanitzables en el futur.

“Seguretat jurídica”

En una reunió celebrada a l’ajuntament de Castell-Platja d’Aro, el secretari d’Hàbitat Urbà –i fins al juny director d’Urbanisme– va explicar que la preparació del pla es va iniciar el 2015, però que és un procés “complex”, que s’ha començat a abordar per zones. Havien començat per l’avançament del PDU a l’Alt Pirineu, on, dels 170 sectors estudiats, n’han trobat 78 de susceptibles de ser desclassificats. I ara posaran la lupa sobre la Costa Brava; d’entrada, en 142 sectors considerats sòl urbanitzable i una cinquantena més en sòl urbà. Abasten, segons xifres facilitades per Serra, fins a 1.300 hectàrees amb potencial per encabir-hi fins a 30.000 habitatges. “Serem valents, allà on puguem actuar, actuarem”, va afirmar el secretari. Però el procés serà lent per garantir la “seguretat jurídica” i evitar un rosari de contenciosos als jutjats, que a banda de les indemnitzacions poguessin arribar a tombar el pla.

Els criteris a seguir

En aquest sentit, volen implicar els municipis, que es reuniran de manera individual amb responsables del departament en les pròximes setmanes. I també volen escoltar les reivindicacions del teixit social. Però hi ha alguns obstacles, com ara el fet que, dels 22 municipis afectats, només 11 disposen de planejaments urbanístics adaptats a la llei d’Urbanisme del 2002, que fa imperar criteris de desenvolupament sostenible.

Pel que fa a l’anàlisi de sectors, Serra va dir que miraran d’aprofitar el marc jurídic estatal, allà on pugui ser més exigent en matèria ambiental. I ho confrontaran amb el pla territorial de les comarques gironines, amb altres criteris, com per exemple el de continuïtat urbana dels nous desenvolupaments, l’anàlisi del pendent del terreny i la resta de normatives ambientals i de costes.

LES XIFRES

192
sectors
en sòls urbanitzables o urbans seran revisats per analitzar si n’hi ha de susceptibles de ser protegits.
1.300
hectàrees
és l’abast de l’expansió urbanitzadora que al departament diuen que té cobertura amb els plans vigents.
30.000
habitatges
tindrien cabuda en els sectors que s’analitzaran, amb una perspectiva més restrictiva.

Cautela entre els alcaldes dels municipis afectats

Entre els alcaldes assistents a la reunió d’ahir, la primera valoració del procés per accelerar l’avançament del pla director urbanístic de la Generalitat al litoral és positiva. Però imperava la cautela i s’assumia que no es podran aturar els permisos a les urbanitzacions on les obres ja han començat o ho faran amb imminència. El begurenc Joan Loureiro celebrava el gest, que “es reclamava des de feia temps”, però recordava que no tindrà efecte sobre tres dels projectes que la plataforma SOS Costa Brava té en el punt de mira: els centenars d’habitatges a l’entorn de les platges d’Aiguafreda, Sa Riera i la Pedrera de s’Antiga. Per Loureiro, però, cal centrar-se en el “desig que el PDU sigui una eina profitosa” en el futur, per “impedir” algun altre projecte previst en el planejament local o, com a mínim, rebaixar-ne l’edificabilitat.

Entre altres batlles, el de Cadaqués, Josep Lloret, també insistia que la urbanització de Sa Guarda no s’aturarà malgrat l’avanç del PDU, ja que els promotors tenen tots els permisos per urbanitzar des de fa temps. I en la seva doble condició de delegat de la Generalitat i alcalde de Llançà, Pere Vila va valorar positivament la trobada, però també té clar que hi ha indrets on la tramitació està “molt consolidada”. Malgrat això, creu que n’hi ha d’altres on els tràmits són a l’inici i això podria “ajudar que hi hagi bona entesa per fer desclassificacions”. En aquesta línia, va esmentar el cas de Roses-2: “Haurem de parlar-ne i veure quin recorregut té en funció dels paràmetres que marqui el departament, però crec que hi ha marge per trobar-hi una solució”, va dir.

El car precedent de Castell es podria repetir

E.A

El perill de desclassificar terrenys, per a l’administració, són els drets consolidats dels seus amos, que tendiran sovint a reclamar als jutjats el seu lucre cessant i reclamar indemnitzacions sucoses. Però a la Costa Brava hi ha el cas paradigmàtic de l’expropiació del paratge de Castell, a Palamós, per part de la Generalitat. El pla general, redactat entre el 1985 i el 1990, preveia l’opció que s’hi aixequessin 400 habitatges, un hotel i un camp de golf. Però la mobilització popular, liderada per la plataforma Salvem Castell, va forçar la celebració d’un referèndum, en què, dels prop d’11.000 ciutadans amb dret a vot, 6.001 el van exercir (un 56,5% de participació) i pràcticament un 70% dels sufragis es van oposar a la urbanització. L’alcalde, Josep Ferrer, els va escoltar i va requalificar els terrenys com a no urbanitzables. Però tot plegat no es va resoldre fins que la Generalitat, entre el 1999 i el 2002, va destinar més de 26 milions d’euros a l’adquisició dels terrenys, un valor que compensava la pèrdua de negoci dels propietaris.

Ahir, quan se li va preguntar pel cas, Agustí Serra no va descartar que en algun dels sectors susceptibles de ser desclassificats, si no hi ha acord amb la propietat, “podria succeir que interessi adquirir els terrenys” i assumir els drets d’indemnització, tot i que va donar a entendre que només en casos d’interès estratègic. I no sembla que en un context de contenció pressupostària sigui la línia d’actuació.

A més petita escala, també hi ha molts precedents d’indemnitzacions assumides des dels mateixos municipis. A Castell-Platja d’Aro, aquesta setmana en què el ple ha donat suport a la declaració de la Costa Brava com a reserva de la biosfera, han fet balanç de les gairebé 68 hectàrees d’espais lliures que han passat a mans municipals des del 2011. Però no pas sempre de franc. Al peu de les Gavarres, a l’entorn del barri la Coma, les van obtenir garantint els drets edificables a l’eixample de Castell d’Aro. Però al litoral, l’expropiació del càmping Pinell va costar prop de 8 milions d’euros, que han de compensar venent parcel·les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Quinze anys d’un bum simbòlic

Quinze anys d’un bum simbòlic

Sant Pere Pescador

El mirador sobre el Fluvià, a Olot, pren forma

OLOT

Fogars i Hostalric, pendents de les ajudes pel ‘Glòria’

FOGARS DE LA SELVA

Disputa sobre el patrimoni industrial del vi a Vilafranca

vilafranca del penedès

Nou col·lector per a la recollida d’aigües residuals del barri vell de Palamós

palamós

La plantilla de Ryanair no accepta més reduccions

GIRONA

El nou CAP d’Olot s’obrirà el segon semestre del 2021

OLOT
Bicicletada en contra de la variant de les Preses

Bicicletada en contra de la variant de les Preses

Les Preses

El pla director urbanístic de la Costa Brava, a debat

GIRONA