Urbanisme

OLGA MUÑOZ

MEMBRE DEL GRUP GRETA, DEDICAT A LA RECUPERACIÓ DE L’ARQUITECTURA TRADICIONAL

“Si les coses no es fan bé és, en part, per manca de tècnics capacitats”

Treballen per la recuperació de les tècniques constructives tradicionals que respecten el patrimoni popular i aporten la sostenibilitat i l’eficiència bioclimàtica que tothom reclama

El projecte Greta va néixer el 2011 amb la intenció de recuperar l’arquitectura tradicional. Què s’estava fent malament que decidissin emprendre aquesta iniciativa?
Ens preocupava especialment el patrimoni popular, aquells edificis que segurament no sobresurten però que són els que donen caràcter a un poble. Els monuments tenen protecció i bons tècnics per rehabilitar-los, però l’arquitectura popular no.
De qui va ser iniciativa?
D’un grup de persones de les comarques gironines, arquitectes, aparelladors i gent interessada en el patrimoni. Vam tenir la sort de trobar un mecenes disposat a invertir per arrencar. El Col·legi d’Arquitectes ens ajuda en tot, però és molt més àgil ser un organisme independent.
I a què es dediquen exactament?
Havíem constatat que moltes coses estaven desapareixent i que en altres casos es feien intervencions mal fetes. La primera etapa de Greta, a partir del 2011, va servir per fer una anàlisi de com es preveia en la normativa aquest tipus de patrimoni i per què no hi havia protecció. Després ja vam anar més enllà i vam veure que si les coses no es feien bé era, en part, perquè tampoc hi havia els tècnics i professionals capacitats per fer-les. Per això vam decidir centrar-nos en la formació. Els primers contactes amb la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona van ser molt positius i a partir del 2014 ja vam iniciar els cursos de formació.
Oberts a tothom?
Evidentment. Donem una formació multidisciplinària. Hi intervenen des de paletes amb coneixements de tècniques antigues fins a geòlegs, arquitectes, restauradors, etcètera. L’alumnat també és molt divers. Els cursos tenen molt d’èxit i gràcies a la UEC en els darrers anys estan subvencionats i són gratuïts.
Expliqui als propietaris d’immobles antics per què val la pena rehabilitar amb mètodes tradicionals.
Sovint s’afirma que surt més econòmic tirar-ho tot a terra i construir-ho de nou. Això no és veritat. És evident que els mètodes tradicionals, com que utilitzen productes amb menys mercat, poden sortir més cars, però el més important és que els professionals siguin millors, i no sempre són fàcils de trobar. No és tant que econòmicament surti més car, sinó que no ho pot fer qualsevol persona. És un tipus de construcció que requereix més matèria gris i una certa militància de tots els implicats. És molt important aquesta complicitat. No és més econòmic, però tirar-ho a terra i fer-ho de nou tampoc. Les tècniques tradicionals són més sostenibles i aporten un confort i una eficiència bioclimàtica més elevats. Són materials de l’entorn, tot transpira i tenen un cicle tancat. Tot això que l’arquitectura més sostenible actual reclama, la tradicional ja ho tenia. Amb la industrialització tot això s’havia menystingut.
Ara tothom vol veure parets de pedra.
Cada territori tenia una manera de construir segons l’entorn. Si es podia, es revestia tot menys les pallisses i les quadres dels animals. Eren les cases més pobres les que deixaven la pedra vista. L’espai habitable es revestia. Ens trobem edificis que havien estat revestits i ara estan repicats per deixar veure la pedra, sense adonar-se que aquest revestiment també té un valor patrimonial important. Al travertí del Pla de l’Estany li treus el revestiment i deixes una pedra molt fràgil. A Menorca igual. Quan es parla d’arquitectura de muntanya tothom mira a Suïssa i no es té en compte el que tradicionalment es feia al Pallars o al Pirineu. Estem fent una caricatura que empobreix el que tenim aquí. La quantitat de tècniques constructives tradicionals és enorme. No ho simplifiquem fent el mateix a tot arreu. Fer entendre això requereix formació i paciència.
La normativa hi ajuda?
Els catàlegs de masies són molt deficients, llistats on s’especifica que pots créixer un 20% i poca cosa més. Sovint donen instruccions concretes que van contra el que era tradicional. Es preocupen per les façanes i els temes volumètrics, però els interiors els pots destrossar. Hi ha qui creu que les lleis haurien de collar més, però jo penso que tan sols ho salvarem amb el coneixement, donant més llibertat i fent més pedagogia. Els ajuntaments no es volen mullar i encara que ho vegin bé segueixen estrictament la normativa. Tothom es vol cobrir les espatlles, fins i tot en contra de fer les coses ben fetes. Hi ha llocs que t’obliguen a repicar i això és una bestiesa. La burocràcia és un altre entrebanc important.
Com ho acabarem això?
Hem convocat els primers premis Toni Cobos. Va ser un constructor molt sensible i implicat en la recuperació de tècniques antigues. Seran al mes de maig i volem valorar el treball en equip tant pel que fa a estudis i treballs de recerca com el que és pròpiament obra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El quadripartit aposta per no variar el projecte del nou pavelló de Figueres

FIGUERES

Nova campanya contra la puja de l’IBI, a Olot

OLOT

Les congestions per accedir a Barcelona fan perdre dos dies a l’any als usuaris

barcelona

Un advocat de SOS Costa Brava assessorarà l’Ajuntament de Tossa

tossa de mar

Finalitza la urbanització del nou passeig i mirador de Roses

roses

Sant Gregori incrementa un 4% el pressupost, que supera els quatre milions

SANT GREGORI

La participació creix a Calonge

calogne i sant antoni

El pavelló de Santa Cristina estrena pista de bàsquet

palamós
FE D’ERRADES

FE D’ERRADES