Urbanisme

EDUARD DE RIBOT

ADVOCAT ESPECIALITZAT EN DRET ADMINISTRATIU, URBANISME, MEDI AMBIENT I PATRIMONI CULTURAL

“El coronavirus de la Costa Brava és el pla urbanístic vigent”

El lletrat de Sos Costa Brava creu que s’està jugant una partida transcendental per salvar el paisatge i el territori de l’especulació impulsada per alguns ajuntaments en ple confinament

Hi ha ajuntaments que han aprofitat el confinament per desencallar projectes urbanístics a la Costa Brava?
Efectivament. Alguns ajuntaments han utilitzat l’estat d’alarma per donar llicències d’obres i aprovar projectes d’urbanització. Malgrat la teòrica suspensió dels terminis administratius i sense cap oposició veïnal, ja que no han estat permeses les manifestacions, s’ha continuat edificant a bon ritme i destruint el litoral. És per això que, quan vam passar a la fase 1, trenta activistes de Sos Costa Brava –tres grups de deu– ens vam manifestar a Palamós, Begur i Palafrugell, per denunciar els projectes de la pineda de La Fosca, a sa Riera i al cap Roig. Hi ha un coronavirus a la Costa Brava que és el pla urbanístic vigent.
Mantenen la lluita?
Manifestant-nos volíem denunciar que si les institucions s’han mobilitzat per l’emergència sanitària, hi ha una altra emergència climàtica que no s’està atenent. I així, mentre no contesten als nostres requeriments ni a les denúncies urbanístiques, les obres continuen. Tothom confinat i la destrucció de la Costa Brava segueix.
Els ajuntaments es protegien dient que les indemnitzacions els ofegarien, que no podien pagar la reversió de plans aprovats anteriorment.
En urbanisme les indemnitzacions i el dret a edificar només es consolida quan prèviament s’han complert els deures i s’ha urbanitzat, implantant els serveis i cedint els espais lliures i zones verdes dins dels terminis fixats pels plans. Nosaltres diem que els plans es poden modificar en qualsevol moment. Si un consistori vol desqualificar una àrea, reduir el nombre d’habitatges o canviar el planejament d’un sector, només cal voluntat política. Si volen, poden.
Com?
Convocant un ple per acordar l’estudi de la reforma del planejament i suspendre les llicències del sector. Hi ha ajuntaments que es refugien en la vigència dels antics plans i les possibles indemnitzacions que haurien de pagar en cas d’incomplir-los, però aquests són supòsits excepcionals. Al desembre, amb l’aprovació inicial del pla urbanístic, la Generalitat ens va demostrar que és possible la desclassificació de sòls. Dels prop de 250 sectors urbanitzables que hi ha a la Costa Brava, es preveu desclassificar-ne 90 i en 50 casos es redueix l’àmbit d’actuació. O sigui que s’han modificat 140 sectors i en queden 100 més. Hi ha cinc municipis exclosos del pla director.
Quins?
Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Calonge i Castelló d’Empúries, amb un potencial que permet urbanitzar 500 hectàrees i implantar prop de 10.000 habitatges. Els responsables diuen que el planejament, redactat recentment, és sostenible, però, en realitat, es proposa un creixement brutal. A Platja d’Aro, entre la desembocadura del Ridaura i el port hi ha projectats 400 habitatges, i això significa que es destruirà la pineda. Davant d’aquesta possibilitat diem: “Heu de decidir si voleu els habitatges o un front marítim lliure.” La retallada dels boscos de primera línia és una seqüència què, si no s’atura, també passarà a Aigua Xelida, a Tamariu, a Calella, a Cadaqués, al Port de la Selva o a Llançà.
Per què tantes presses?
Si la construcció s’ha activat i es vol córrer, és perquè els promotors tenen por de veure’s afectats per les modificacions de planejament derivades del pla director. No és una bicoca créixer a base d’urbanitzacions extensives i sacrificar nou sòl per a segones residències, ni és tolerable que, per cobrar llicències d’obres, se sacrifiqui un patrimoni que és un actiu de tota la població. Quant val una pineda centenària, un paisatge o una cala verge?
Va néixer SOS Costa Brava i alguna victòria s’ha aconseguit...
El 4 d’agost del 2018 van fer el crit d’alerta i disset entitats ens vam unir per lluitar i intentar salvar el territori dels projectes que el volien destruir. Avui en som trenta-una. Hem aconseguit un canvi de dinàmica. Tot i que no és el que volíem, el fet que la Generalitat aposti per un pla director que desclassifiqui projectes i anul·li 15.000 habitatges és un pas endavant. Mai s’havia fet. S’han guanyat lluites com la salvació de cala Morisca a Tossa, d’Aiguafreda a Begur, sa Guarda a Cadaqués, o la paralització de l’autopista del Maresme a Lloret; s’han rebaixat més de mil habitatges a la platja de Pals. S’ha de persistir, cal ser més valents, aquesta és la darrera oportunitat per salvar la Costa Brava.
Han creat noves sinergies?
Ha aparegut SOS Pirineu, s’està treballant per crear el SOS Costa Daurada, hi ha un moviment per salvar la conca d’Òdena... L’administració no fa el que li toca i és la societat civil la que ha d’actuar i mobilitzar-se com a guardiana de la natura, del paisatge i del territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Llum verd al nou pla urbanístic d’Aiguaviva

AIGUAVIVA

L’afectació del peatge de la C-32, a estudi

Mataró

Manifest d’oposició a l’aeròdrom de l’Escala

L’ESCALA
Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

Taula de treball per parlar de la línia de 400 kV

RIUDARENES

Sacsejada perquè el vial Sant Jordi d’Olot torni a ser carrer

Olot

Al ple de Maià, també li tomben la moció antimonàrquica

Maià de Montcal

Una mica més d’un any de mobilització

Olot

Un piló a l’exterior de l’escola de Cornellà

Cornellà del Terri
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Arriba el pic de calor amb ruixats de tarda

Barcelona