Urbanisme

Domesticant l'aigua

La canalització i urbanització de moltes rieres del Maresme ha canviat una comarca castigada per les avingudes d'aigua

L'any 1992, Josep Borrell, que aleshores era ministre d'Obres Públiques, i el conseller Josep Maria Cullell van signar un document esperat pels alcaldes des de l'inici dels vuitanta. L'acord detallava setze obres de millora vinculades a les rieres més perilloses i d'execució prioritària. Per a cada administració, el govern espanyol i el català es comprometien a fer una inversió superior als 14.000 milions de pessetes de llavors, en un termini de sis anys. Disset anys després d'aquell acord, les últimes actuacions previstes en el famós pla d'avingudes del Maresme encara s'estan executant i alguns trams encara estan igual que trenta anys enrere. De fet, els projectes van anar acumulant pols i retard fins a finals dels anys noranta, quan la Generalitat va donar un impuls definitiu a les obres que li corresponien i l'Estat es va veure obligat a respondre.

Les resoltes

Una de les actuacions més importants en el paquet del ministeri que es va executar va ser la canalització de la riera d'Arenys de Mar, que havia de salvar, en el tram final, la carretera N-II i la via del tren. També es va tirar endavant la canalització dels trams urbans de la riera de Sant Domènec, Gavarra i Buscarons de Canet de Mar i darrerament va resoldre el soterrament de les rieres de Tiana i Montgat. Pel que fa a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), va tirar endavant la cobertura de la Rasa Vella de Pineda, el soterrament de la riera de Premià de Dalt o l'endegament d'obres de pas de la riera de Santa Susanna.

D'altra banda, en el compromís adquirit per les dues administracions es preveia, a càrrec de la Generalitat, un pla de neteja de rieres i un pla d'implantació de sorrers i basses d'infiltració que ajudessin a pal·liar al màxim les conseqüències de futures rierades. Tot i això, l'escandalós retard en l'execució del pla d'avingudes del Maresme va provocar que es fessin sentir les primeres veus crítiques sobre la idoneïtat d'uns projectes que acumulaven pols en el calaix. El Consell Comarcal del Maresme es va fer ressò de les queixes dels ajuntaments i va reclamar a les dues administracions responsables que es revisés el projecte global. Els arguments eren de pes: quan es va redactar encara no hi havia l'autopista C-32 fins a Palafolls i no s'havia experimentat el gran creixement urbanístic dels últims anys. L'ACA va acceptar fer alguns canvis per adaptar més bé les propostes, però es va denegar la revisió a fons.

Els ulls de poll

El desenvolupament de les obres a les rieres del Maresme ha tingut, sense cap mena de dubte, un parell d'esculls difícils d'oblidar. El primer és la canalització de la riera d'Arenys de Munt, l'única de sorra que transcorre per una trama urbana que encara queda al Maresme i que ha estat motiu d'un ampli debat social i ciutadà abans no s'ha tirat endavant l'obra. El polvorí de la segona va esclatar fa dos anys, quan va començar la canalització d'un nou tram de la riera de Palafolls, a Malgrat de Mar. Una protesta ciutadana va aturar les obres i, a hores d'ara, encara no s'han reprès tot i les reiterades promeses de l'ACA de resoldre no només aquest tram sinó la resta del traçat de la riera.

El pla de rieres de la comarca del Maresme pretenia resoldre els principals problemes ocasionats per la peculiar orografia de la comarca. Un cop solucionats els punts crítics del paisatge, però, també cal actuar en dos vessants. El primer és assegurar que les desenes de rierols i torrents que desemboquen a les rieres principals també estiguin ben canalitzats. El segon és mantenir els ajuts puntuals i anuals destinats al desbrossament i a la neteja de les lleres que han de garantir que l'aigua flueixi lliurement. En tots dos casos, el compromís abasta molt més que l'obra urbana puntual.

Agost 2005
Troben el cadàver d'un home arrossegat per l'aiguat en una riera de Sant Pol
Agost 2003
Cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys. A Cabrils, l'aigua de la riera i el Torrent Roig tallen l'accés al poble. Inundacions a Canet
Setembre 2002
Vint-i-un cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys
Setembre 2001
Tres cotxes atrapats a la riera d'Arenys de Munt
Setembre 2000
Setze cotxes arrossegats a la riera Sant Jordi de Montgat
Agost 2000
Mor un home arrossegat per la riera de Vilassar de Mar
Agost 1998
Mor un estiuejant de Caldes arrossegat per la riera del Gorg que separa Sant Vicenç de Montalt
Novembre del 1997
Mor un veí de Barcelona arrossegat amb el cotxe a la riera de Canet
Agost 1996
Mor un home al Torrent Roig de Cabrils

Una avinguda canalitzada i sense perill

La riera Capaspre de Calella no va ser inclosa dins el Pla Director de Protecció contra Avingudes del Maresme perquè, segons es va decidir, no representava cap perill per a les persones. Feia anys que el tram urbà havia estat encaixat en formigó, tot i que en més d'una ocasió havia provocat ensurts als conductors agosarats que feien cas omís del senyal de prohibit aparcar a la riera. De fet, la lassitud del govern per fer complir la normativa va ajudar, en certa mesura, que la nit del 25 d'agost del 2006 46 vehicles acabessin com a ferralla i fessin un mur de metall a la part baixa de la riera. Tot i que no hi va haver danys personals, els danys materials van ser molt importants ja que als vehicles que va arrossegar l'aigua cal sumar-hi els desperfectes ocasionats pel fet que la riera es va desbordar, en part per la barrera que van provocar els cotxes i la brutícia que hi baixava, i l'aigua va afectar botigues i habitatges. El relat dels fets parla de només vint minuts de forta tempesta, però van ser més que suficients per deixar imatges impressionants –com la que il·lustra aquest article–.

Tres anys després, la realitat ha canviat força. A la riera Capaspre de Calella ja no hi aparquen cotxes. En part perquè està prohibit, però, sobretot, perquè ja no poden. Els 350 metres que hi ha entre la carretera N-II i el passeig de les Roques s'estan cobrint i urbanitzant perquè a finals d'any la riera esdevingui un bulevard de sentit pels vehicles i amb un gran espai públic destinat a la ciutadania. Un canvi notable.

L'última riera urbana de sorra

La canalització de la riera d'Arenys de Munt és l'última gran obra que l'Estat arrossega del pla de rieres. Les obres van començar fa més de dos anys i han acumulat, entre altres, un fort rebuig d'una part de la ciutadania que entenia que les obres destruirien la part més emblemàtica del paisatge del municipi. Es van adjudicar, per més d'11 milions d'euros, un tram urbà subterrani de la riera i un segon tram interurbà al descobert durant un quilòmetre. A més, s'habilitaran talussos d'escullera d'1,70 metres d'alçada. Les obres també comprenen la creació d'una bassa de regulació de 2,5 hectàrees i la captació de les aigües dels rierols i carrers secundaris a la riera principal, com el torrent de Panagall, el Rial de Bellsolell i el torrent d'en Puig. La coneguda implicació ciutadana dels arenyencs en els projectes públics va propiciar una consulta ciutadana per determinar el projecte d'urbanització de la riera. La inversió prevista, d'uns tres milions d'euros, era difícil d'assumir. Per això, es van aprofitar els 1,3 milions d'euros dels Fons de l'Estat per fer voreres noves i l'enllumenat de la riera des del Torrent d'en Puig fins a l'avinguda Panagall. La urbanització només arribarà pels trams que ja estan canalitzats.

La gran artèria del municipi

El passat mes de setembre començaven finalment les obres de canalització de la riera de Targa, a Vilassar de Dalt, una actuació a càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua(ACA) i prevista ja en el pla de rieres. La instal·lació de grans calaixos de formigó al llarg de dos quilòmetres ha sacsejat la vida dels veïns del municipi –des de la confluència amb la riera Salvet fins al límit nord del nucli urbà– al llarg d'un any. El veïnat ha hagut d'aguantar estoicament talls d'aigua, canvis en el recorregut del bus urbà i problemes de circulació importants a mesura que avançava el projecte. Si els terminis es mantenen, està previst que l'obra s'enllesteixi el proper mes. El projecte compta amb un pressupost de més de set milions d'euros i també inclou la canalització, mitjançant una canonada d'un metre de diàmetre, dels torrents Lloveres i Daniel. A diferència del cobriment de la Salvet –l'altra gran riera de Vilassar de Dalt–, el cobriment de la riera de Targa es fa tot seguit. Això sí, està dividit en trams de prop de 200 metres cadascun. Amb aquesta actuació, la Generalitat va deixar clar que volia «millorar la capacitat de desguàs de la riera i reduir el risc de desbordament al pas pel municipi».

Urbanitzar amb els fons locals

Alella va canalitzar i cobrir, el 2001, la riera que travessa el municipi. El gran maldecap de molts municipis un cop feta l'obra és tirar endavant una urbanització que permeti ordenar l'espai. En aquest cas, el municipi del Baix Maresme ha hagut d'esperar fins ara per disposar dels diners necessaris per enllestir l'arranjament de la zona. Les tasques d'urbanització de la riera, que l'empresa Copcisa executa des de la primavera per un import de 1.153.000 euros, s'han dividit en dues fases. Fins a mitjan octubre s'actuarà en el tram superior, entre Marià Estrada i Can Sanmiquel. A finals d'octubre s'actuarà en el tram inferior, entre Can Sanmiquel i el carrer de les Heures. El projecte, escollit en un concurs d'idees, ha estat possible gràcies a la injecció econòmica que suposen els fons estatals d'interès local (Feil). La nova riera tindrà dos espais ben diferenciats que seran paral·lels: un passeig de sauló i un vial de servei asfaltat per accedir amb cotxe a les finques veïnes. A més, es farà un carril bici i es plantarà una filera de plataners al bell mig de la llera, que separarà el passeig i el vial.

Dos anys aturada, a Malgrat

Si hi ha cap riera al Maresme que hagi cridat l'atenció dels mitjans de comunicació en els darrers dos anys és la de Malgrat. Concretament, el tram de Can Feliciano. L'empresa encarregada de continuar les obres de canalització va topar l'estiu del 2007 amb la negativa d'un grup de ciutadans a deixar que es tallessin els arbres d'aquest espai. L'acte reivindicatiu va donar pas a una plataforma ciutadana i, amb el suport dels grups de l'oposició, es va obligar a l'ACA a redactar un projecte alternatiu que permetés conservar el tram amb l'aspecte natural que el caracteritza. Finalment, la majoria del govern local va aprovar en un ple recuperar el projecte original després de defensar que els arbres que se salvaven eren molt pocs i que la proposta alternativa era massa cara. El llarg procés ha generat un debat social intens i ha encès la vida política del municipi. Fa pocs mesos, l'ACA i l'Ajuntament signaven un conveni pel qual no tan sols s'acordava reprendre les obres en el tram de Can Feliciano, sinó també desencallar definitivament la canalització de la resta de trams d'una riera també inclosa en el pla del 1992.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Metereològic de Catalunya

Més núvols

Barcelona

El túnel de Lilla de l’A-27 es retarda ara fins al 2023

Valls

Informe desfavorable per connectar parcs eòlics i la subestació de Figueres

FIGUERES

Arrenca el pla de turisme sostenible per a Torroella i l’Estartit

TORROELLA / DE MONTGRÍ / I L’ESTARTIT

L’Ajuntament de la Vall d’en Bas vol mobilitzar 150 habitatges buits

La Vall d’en Bas

Figueres tindrà nou web d’Ajuntament

FIGUERES
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Intervals de núvols abundants

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda ennuvolada

Barcelona

Un Tres de Març solidari en un any complicat

salt