Apunts

Joan Bosch Rossell

Exveí del Barri Vell, amic i excursionista

Un dels mals que ens portarà aquesta pandèmia serà que hem perdut molts amics sense assabentar-nos del seu traspàs. Dies enrere vaig llegir una esquela i em va semblar veure un nom; vaig intentar posar-me en contacte amb la família sense resultat, però al final l’altre dia em contestaren i vaig poder confirmar que l’amic Joan, casat amb la M. Teresa Bartrina, amb qui havia tingut cinc fills, ens havia deixat fulminat per un atac de cor en aquest context de coronavirus.

Ell havia nascut al carrer Nou de Girona, llavors va marxar a la Rodona i va anar a viure just al final del carrer anomenat del Progrés. Els seus pares hi havien tingut una fàbrica de fer sabons. Va lluitar molt perquè no el canviessin, el nom del carrer, ja que volien que fos Pare Coll, però ell deia que no tenia sentit canviar-lo, ja que duia aquest nom des que hi havia les hortes i set cases.

Amb la seva esposa, afeccionats a la muntanya, pertanyien a la UEC, la Unió Excursionista de Catalunya, on participaven en competicions on havien quedat guanyadors. Eren un matrimoni molt estimat al seu barri de la Rodona i a més els deien eugenials.

El que em sap greu és que, en ser el cop tan fort per a la seva esposa, la filla se la va emportar i ha estat ara al tornar a casa quan ha trobat el meu missatge, però havia perdut el meu telèfon fins que jo l’he localitzat, ja que la M. Teresa, sense jo saber-ho, tenia fotos amb en Raimon a l’edat de 2 anys i va ser fins fa uns deu anys que no ens vàrem conèixer i ens uneix una bona amistat.

Des d’aquestes ratlles sols vull dir-li que, tot i ser injusta la mort que va tenir en Joan, ell no va tenir un patiment de dies ni de llit d’hospital; l’únic que, com a molts altres, no se li ha pogut fer l’acomiadament com es mereix qualsevol ésser humà.

M. Teresa, tal com li vaig dir el dia que vàrem contactar per telèfon, quan em va dir el dia que ell havia traspassat, no l’oblidaré mai perquè va ser el mateix dia del traspàs de la nostra mare.

Rebi una forta abraçada, vostè, els fills i nets, i tal com vàrem quedar, un dia ja ens veurem.

A en Joan voldria dir-li que trobarà molts amics, entre ells en Jordi Vilamitjana, que segur que sabia la seva història.

Descansi en pau, Joan.

(*) Filla dels fundadors de la Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.