Apunts

A reveure, Maria Dolors

Gran amiga i exveïna del meu estimat Barri Vell de Girona

Dijous dia 11, després de dies de sofriment, en silenci però molt ben acompanyada per la família i la Maria, la noia que estava amb ella feia anys i la considerava com una filla, la Maria Dolors Pérez Pagès va tancar els ulls plena d’una gran pau per retrobar-se amb els seus en entrar a la casa del Pare.

Dolors, ja no veuré aquell número conegut que trucava, més vostè que jo, per dir-me com em trobava, què feien els meus dolors, si havia vingut la infermera, si anava al Trueta, si veuria en Xevi, era el nostre enllaç i més. Vostè sempre tan positiva, no li donava ànsia res, cadira amunt, cadira avall, trobar-se amb celebracions familiars, quan jo sols se dir que no a tot i tothom. Fa pocs dies va dir que estava preparant la marxa a Sant Antoni, sols faltava l’ambulància.

La il·lusió d’anar a veure el mar, això sí li envejava: tenir l’oportunitat, encara que fos des de casa, de poder contemplar el seu mar blau i l’aigua que de ben segur la Maria n’hi portava, a més, d’estar amb les seves germanes i nebots. Tinc la foto de l’aniversari: era el juliol i sembla que la veig apagant les espelmes.

Recordaré el darrer dia que vostè es va voler posar al telèfon i no podia parlar, i vaig dir-li no continuï, no podia. Allò va ser el seu comiat, estava tan pendent de mi que em tenia present en les seves pregàries.

Dolors, això podria allargar-se molt. Filla d’un gran fuster de la Cort Reial, 14, això no ho recordo, neboda, si no vaig errada, de Doña Lola de l’Eiximenis, i vostè mestra de vocació de l’Ateneu Foment de Cultura. Penso que era una escola de la Fàbrica Grober i estava ubicada on després va anar la Universitat a Distància, si no vaig errada. Ara veïna de tota la vida a prop de l’Ave Maria, a tocar el Mercadal.

Va a ser degut als meus escrits, que sempre guardava i retallava, que vàrem contactar i ara darrerament em deia “no veig res, com estàs”, la primera persona que em deia el que havia escrit. No cal que li repeteixi i li doni les gràcies quan va dir que voldria venir al funeral del Raimon amb la Lita de la Llibreria Roca. Van ser les dues persones que vaig tenir al costat meu en un dia tan important com va ser l’adeu al Raimon, les tres amb cadira.

Dolors, avui li diran adeu a les 5 de la tarda a la seva parròquia estimada de Santa Susanna del Mercadal, on el mossèn tant l’apreciava. De ben segur que s’hi aplegarà molta gent. tot i tenir el protocol de la pandèmia.

Un desig: quan arribi a dalt li digui al Raimon que estic bé. Ara és vostè que podrà estar al seu costat, qui sap si el 25 de juliol li fa un pastís dels 90. Li avanci que estic fent l’impossible per portar-li el llibre promès. Dolors, continuï pregant, gràcies per tot, mai l’oblidaré i vaig donar els records a la Rosa.

Descansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.