Cultura

L’enemic que portem a dins

El Festival de Sitges tanca el concurs amb ‘Cosmética del enemigo’, de Kike Maíllo, i ‘She dies tomorrow’

El Festival de Sitges va tancar ahir la llarga llista de 32 llargmetratges de la secció oficial Fantàstic Competició amb la presentació dels quatre darrers títols, dos dels quals enfronten els protagonistes a un enemic exterior (un psicòpata i un esperit) i dos al que podríem anomenar enemics interiors.

Nou anys després d’inaugurar Sitges amb Eva, Kike Maíllo (Barcelona, 1975) competeix amb la seva primera pel·lícula rodada en anglès, Cosmética del enemigo, una adaptació lliure de la novel·la homònima escrita en francès per Amélie Nothomb (Columna en català i Anagrama en castellà). Un famós arquitecte (Thomasz Kot) troba una inquietant noia a l’aeroport de París (Athena Strates) que gairebé l’obliga a escoltar unes històries inquietants que la fan semblar una sociòpata.

Lluita dialèctica

“Vaig acostar-me a la novel·la per primera vegada fa sis anys i ens vam interessar pels drets , que ja estaven agafats”, explica el director en una entrevista a aquest diari. “Em va impressionar el debat dialèctic que planteja, aquest duel entre dos personatges, un dels quals és políticament correcte i l’altre, un sociòpata. Ens va agradar que la pel·lícula quedés reduïda a un debat conceptual que passa en un sol lloc, i de seguida vam veure que volíem fer-ne una pel·lícula de caire internacional.”

Kike Maíllo ha fet una adaptació “infidel” de la novel·la, que està protagonitzada per “l’enemic interior que tots portem dins i amaguem davant els altres”, explica.

També sorgeix de l’interior l’enemic de She dies tomorrow, una producció nord-americana dirigida per Amy Seimetz que planteja una pandèmia en clau de premonició, amb una protagonista que ha tingut una epifania: es morirà demà. Quan ho explica a la seva amiga Jane, aquesta intenta treure-li la idea del cap, però poc després ella comença a tenir la mateixa sensació, i ho explica a la festa d’aniversari de la seva cunyada.

Aquesta estranya pandèmia, tan diferent de la que estem vivint a la vida real (amb símptomes i xifres d’infectats ben contundents) es va propagant entre la gent, que entra en un estat emocional de xoc, però va evolucionant cap a la resignació i un cert alliberament, i pren les decisions que mai havia gosat prendre. Amy Seimetz ofereix un film de pandèmies molt original, en clau de crisi existencial.

Caputxeta i psicòpata

Menys suggeridor resulta Cosmogonie, film francès dirigit per Vincent Paronnaud que narra la clàssica història d’una dona que intenta escapar d’un psicòpata com si fos una versió del conte La caputxeta vermella, amb influències estètiques del còmic. El resultat, però, és un film de sèrie B en tota regla.

Avui es farà públic el palmarès del festival, que compta entre els favorits amb títols com Possessor uncut, de Brandon Cronenberg; Comrade Drakulich, de Márk Bodzsár; La nuée, de Just Philippot; Baby, de Juanma Bajo Ulloa; Mosquito state, de Filip J. Rymsza, i la mateixa She dies tomorrow.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.