Cultura

Por a la Pólvora

Llàtzer Garcia s’endinsa al barri de la Font de la Pólvora per donar veu als seus veïns, en una ficció adreçada als joves al TNC

En l’obra es parla dels polèmics i continus talls de llum al barri, que dificulten el dia a dia del veïnat

La mateixa por que els gironins tenen per desplaçar-se al barri de la Font de la Pólvora és la dels pares del barri a desplaçar els seus fills a escoles del centre. El dramaturg Llàtzer Garcia ha aprofitat l’encàrrec de la Fundació La Caixa per trencar una frontera psicològica que fins ara seguia en peu: accedir a aquest barri. Durant mesos (tot i les dificultats de la pandèmia) va anar entrevistant-se amb educadors, joves i activistes del barri per construir una ficció d’ell mateix fent aquesta feina. El resultat es La Font de la Pólvora, que es podrà veure el cap de setmana a la Sala Tallers del TNC (i per a instituts, de dimecres a divendres). Les veus dels joves revelen un orgull de barri i alhora una certa sensació de derrota, de viure en un barri estigmatitzat.

El barri de la Font de la Pólvora es va construir a l’est de Girona a finals dels seixanta per acollir veïns que vivien en barraques a la llera del riu. És una zona que té vida a part amb un pacte no escrit entre la comunitat gitana i les institucions. La voluntat de donar opcions per al progrés dels seus veïns s’han anat estroncant. Un cop i un altre, ho reconeixen els activistes del barri i també els treballadors socials i educadors. La solució dels joves amb ambició acaba sent sortint del barri, diu Garcia.

Ara la polèmica veïnal se centra amb les problemàtiques amb la connexió de la llum. Massa sovint, es passen hores en què es queden sense llum per sobrecàrrega. Endesa denuncia que és culpa de les persones que es connecten il·legalment als cables del carrer o que fan servir una potència superior a la que tenen contractada. Des del barri, es denuncia que tot l’entramat és obsolet. L’Ajuntament de Girona només ha resolt parcialment el cas, sectoritzant els salts de llum. Però la denúncia dels que paguen el servei és flagrant: no poden fer ús del servei que tenen contractat i aquesta mancança s’ha fet molt més evident durant el confinament domiciliari per la pandèmia.

A Girona?

La recança que tenia el dramaturg i director amb el barri coincideix amb la de l’actor Pau Vinyals (que el representa en l’obra). Completa el repartiment Cristina Arenas (l’educadora idelista), Esmeralda Colette (la treballadora social) i Moha Amazian i Biel Montoro (joves del barri).

Per aquest motiu, Garcia creu que és imprescindible poder fer alguna funció d’aquest muntatge a Girona. Per trencar aquesta distància mental entre ciutadans que es donen l’esquena. De fet, admetia el director, voldria que els joves que ha entrevistat poguessin veure el muntatge (que no és amable, perquè és crític amb la situació), però no és aconsellable a causa del confinament comarcal.

Aquesta és la tercera vegada que signen una producció adreçada a joves al TNC amb la Fundació La Caixa. Els altres dos treballs van ser de teatre comunitari, amb Didier Ruiz (Youth#4, 2018) i amb Lali Álvarez (Mateix dia, mateixa hora, mateix lloc, 2019). En aquests dos treballs, els joves feien d’actors. Llàtzer Garcia és un dramaturg que prefereix jugar a partir del material documental. De fet, és un camp en què s’ha prodigat molt poc: va ser amb el teatre verbatim a partir de declaracions dels professionals i familiars de joves que s’havien suïcidat: No m’oblideu mai (T. Alta, 2018).

LA XIFRA

5
funcions
úniques s’han previst a la Sala Tallers, a partir de demà, dimecres. Només dissabte i diumenge estan obertes al públic en general.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La meitat dels presos polítics, de permís penitenciari per celebrar Sant Jordi

Barcelona
CULTURA

Consulta totes les novetats editorials en català d’aquest Sant Jordi

GIRONA

D’Helena a Pandora

vilanova i la geltrú

Ebri Knight, oda al carrer

BARCELONA

Nadal reivindica la universalitat dels ‘Noms d’una vida’

girona
JAUME VIDAL
PERIODISTA CULTURAL

“Perviu la idea que la cultura és per a gent d’un nivell”

l’hospitalet de llobregat

El tast d’un banquet

Barcelona

La capitalitat de la sardana ganxona arrenca l’1 de maig

Txékhov reescoltat, a ‘Las canciones’

BARCELONA