La Borsa
Més valors
Economia

Figueres té 616 locals buits comercials en planta baixa

El pla de dinamització de l’activitat comercial urbana radiografia la situació actual de Figueres

Aquest estudi actualitza el cens, fa una diagnosi i planteja un pla d’actuació

Hi ha 380 locals buits que els propietaris no volen comercialitzar

La ciutat de Figueres ha fet radiografiar l’estat actual de l’activitat comercial urbana, a través d’un estudi molt complet i detallat que s’ha treballat a peu de carrer en els darrers tres mesos i ha ofert una diagnosi prou actualitzada de la situació, del comerç, el sector serveis i altres activitats comercials que donen vida econòmica a la ciutat.

El nombre d’activitats censades (ubicades en plantes baixes) a Figueres és de 1.767, amb un indicador de dotació comercial de 3,79 establiments per cada 100 habitants, que es considera adequat. L’índex de diversitat comercial, d’altra banda, és superior a 3 (3,39), una dada que denota una bona diversitat comercial.

El sector serveis, el més nombrós, agrupa 1.007 establiments censats a tota la ciutat, amb una distribució desigual, i que suposen un 56,99% del total. La plaça de l’Estació és la zona –“secció censal”, en l’estudi– amb una presència més gran de serveis (12,3%), seguida de ben a prop per la zona del Teatre Jardí (9,8%), la plaça del Gra-calçada dels Monjos (9,3%), l’avinguda Vilallonga-Vilatenim (9,0%) i el nucli antic (8,9%).

Pel que fa al sector del comerç al detall, Figueres disposa de 711 activitats comercials censades en planta baixa, que suposen el 29,8% del total. La majoria dels comerços al detall de Figueres estan condensats al nucli antic, fins a un 21,2%. Amb una concentració de comerços molt més reduïda, el segueixen les zones d’avinguda Vilallonga-Vilatenim, amb un 13,8%; la zona de la plaça de l’Estació, amb un 11,3%; la zona del Teatre Jardí, amb un 9,6%, i la plaça del Gra-calçada dels Monjos, amb un 8,4%.

El teixit comercial de Figueres presenta un total de 616 locals buits, que suposen un 25,85% del total de punts de venda en planta baixa de la ciutat, dels quals 233 (el 37,8%) són establiments que tenen un estat de situació patrimonial favorable per a la reactivació. Això és així perquè es troben en una situació de lloguer, venda, o venda i lloguer simultàniament, cosa que permet interpretar que el propietari té interès a reactivar-lo comercialment. En el cens efectuat pels executors del pla de dinamització de l’activitat comercial urbana, es revela que 380 dels 616 locals buits identificats no presenten informació sobre el seu estat de situació patrimonial. Això, doncs, vol dir que fins a un 60,8% dels locals buits (380) no presenten cap ús ni cap funcionalitat aparent, o estan sent utilitzats sense una finalitat comercial pels propietaris, els quals no tenen, per tant, un interès en la comercialització de l’establiment. De la totalitat de locals buits de la ciutat, n’hi ha 143, un 23,2%, que estan per llogar; 61, un 9,9%, que estan en venda; dinou, en venda o lloguer, un 3,1%; n’hi ha dos que s’anuncien com a traspàs, un 0,3%, i n’hi ha tres que estan en obres, un 0,5% del total de locals buits de Figueres.

LES XIFRES

10,5
per cent
dels locals censats estan clarament en mal estat. Són 65 locals.
60,8
per cent
dels locals buits en planta baixa de Figueres no estan comercialitzats perquè els propietaris no hi tenen interès.
143
locals buits
de Figueres són els que els propietaris tenen en el mercat per ser llogats. Són un 23,2% dels locals buits.

Reticència a abaixar preus al nucli antic

Els efectes de la Covid han estat devastadors per al comerç figuerenc, però amb intensitats diferents. On han fet més mal ha estat probablement al nucli antic. La regidora de Comerç fa notar que en aquesta zona hi ha hagut un efecte de dispersió en el darrer any: “Al centre, els llogaters s’han mantingut més rígids. Els preus són molt més elevats i els propietaris han estat molt més reticents a abaixar-los. Molts negocis consolidats i que eren al centre, veient la impossibilitat de convèncer els propietaris per adaptar el lloguer, han marxat a segones corones, sovint tampoc gaire lluny.”

L’Ajuntament i el Col·legi d’Advocats de Figueres van signar fa uns mesos un conveni per fer intermediació entre propietaris i llogaters, però els resultats no són gaire bons. Aquest canvi d’ubicació en alguns casos ha suposat canviar un lloguer de 1.800 o 1.900 euros per un altre de 700 euros al mes. El canvi d’ubicació ha estat de no més de 200 metres de distància d’un local a l’altre, en alguns casos. Molts comerços del centre no han pogut aguantar la pressió que sí que han pogut aguantar les grans cadenes. Durant la pandèmia, els comerços del centre històric són els que han tingut més dificultats i, en canvi, per als comerços de barri –la gran majoria, comerços de primera necessitat– no ha estat tan dur. “Els fluxos de gent –indica la regidora– han canviat durant la pandèmia. Ara gairebé no hi ha el client francès. I la gent ara es planteja on són els avantatges de ser al centre si no mouen el lloguer. I marxen.”

“Cal professionalització, expertesa i singularitat”

J. Puntí

L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, considera que la dinamització comercial de Figueres requereix “professionalització, expertesa i singularitat”: “Busquem totes les eines per treballar en la dinamització comercial de manera que puguem treure el suc que necessitem per al centre a cel obert i per al comerç de barri, perquè Figueres continuï sent aquesta ciutat comercial atractiva que atrau el visitant, però que també és capaç de retenir el figuerenc i el client comarcal.”

L’estudi planteja un pla d’actuacions sustentades sobre quatre grans línies estratègiques i que el pla descriu i desenvolupa de manera molt detallada amb actuacions definides i concretes, amb unes recomanacions de prioritats. En primer lloc, l’enfortiment del model de col·laboració publicoprivada basat en quatre programes: l’impuls d’una àrea de promoció econòmica urbana (APEU) al nucli antic, la creació de la taula d’activitat urbana de Figueres (TAU), el pla de suport al moviment associatiu, i la creació de l’observatori de l’activitat comercial urbana de Figueres. En segon lloc, la reactivació dels locals buits de Figueres, a través de la creació del projecte Reactivem els locals buits, per tal de reactivar-los a través de mesures econòmiques mitjançant les arts i la cultura, aspectes vinculats a la ciutadania i altres actuacions que reactivin l’espai públic.

El tercer eix és l’impuls de la competitivitat del comerç urbà des del pla per a l’actualització del teixit econòmic local, l’enfortiment de les competències digitals a l’espai comercial urbà i el programa per a l’impuls de la sostenibilitat en el sector del comerç. El darrer eix és l’impuls de les singularitats del territori. Està estructurat en quatre programes. El primer, per a la generació de sinergies entre comerç i turisme; també el programa per a la dinamització del producte gastronòmic; la revisió i actualització del projecte d’establiments emblemàtics, i la creació del programa Figueres on.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El comerç celebra l’ampliació de l’aforament de les botigues, però demana ajudes i “accelerar” el retorn a la normalitat

barcelona

Teatres i cinemes reben amb entusiasme la notícia “esperada” de l’increment de l’aforament fins al 70%

barcelona

Goirigolzarri defensa l’ERO a CaixaBank: “Hem d’assegurar la sostenibilitat del projecte en el futur”

barcelona

PIMEC defensa fomentar l’autoconsum energètic per frenar l’impacte dels preus en l’economia

barcelona

El govern espanyol envia una carta al BBVA i CaixaBank per evitar un acomiadament massiu d’empleats

Madrid

Amazon ha generat més beneficis no tributats que el total d’impostos pagats l’última dècada, segons un estudi

Brussel·les

L'IPC a Catalunya creix set dècimes durant el mes d'abril i se situa en el 2%, el màxim des de finals de 2018

Barcelona
Vals de suport al comerç de proximitat
Olot

Vals de suport al comerç de proximitat

ALT EMPORDÀ

Manel Toro, nou president del Cercle Euram