Esports

L’esport explora la seva nova realitat

La pandèmia ha frenat en sec un sector rellevant en termes econòmics i de salut

Només els esports que facturen milionades pels drets d’imatge es reprenen

Fins a quin nivell caurà l’activitat esportiva?

La crisi de la Covid-19 ha trasbalsat els 7,5 milions de catalans. D’aquests, 620.000 n’han estat víctimes també com a titulars d’una llicència d’una federació esportiva. Afegim-hi milers de practicants d’esport i activitat física –corredors populars, usuaris de gimnasos i piscines...– que no necessiten llicència federativa. No es tracta d’un sector menor. Ni en termes econòmics –representa un 2,1% del PIB català– ni ocupacionals –95.298 llocs de feina, segons l’Observatori Català de l’Esport–. No són gens residuals i sí ben tangibles els beneficis de l’esport en àmbits com la salut –amb un estalvi associat en la factura sanitària–, el benestar, la cohesió social... Malgrat tot, l’esport federat malda perquè Economia li atorgui un 1% del pressupost; ara són 8,14 euros per habitant.

Sobre aquest dibuix ha impactat el coronavirus, i la prescripció ha estat una aturada total, que en una hipotètica segona onada probablement es qüestionaria. Quina part del sector es podrà reflotar i quina sucumbirà al naufragi?

‘Show must go on’

L’esport tampoc és un sector homogeni. La casuística és enorme i demana solucions diferents. Sobretot s’intenta salvar la competició professional, que ha venut els seus drets d’imatge per milers de milions d’euros i que si no juga, no cobra i posa en risc la sostenibilitat del negoci.

La milionada que generen les grans lligues –Champions, Premier, LaLiga, Bundesliga, Serie A...– pot ser alhora una trampa. Drets d’imatge, abonats, taquillatge, marxandatge, activitat comercial... tot ha caigut a zero durant tres llargs mesos i els ERTO i els acords salarials negociats fins ara són cosmètica. Els clubs temen que la nova normalitat no pugui suportar uns costos salarials desbocats, amb el Barça liderant el risc. Es preveu que els ingressos no es recuperaran a curt termini i que aquest estiu serà d’atonia en el mercat de jugadors i de conflictivitat laboral.

Quan no hi ha negoci...

L’esport espectacle només és la punta de l’iceberg. La majoria de competicions sènior són o bé professionals que no generen negoci, o semiprofessionals. És a dir, que no generen drets i costen diners als clubs que hi participen. Gairebé totes han quedat cancel·lades, amb resultats esportius divergents. Algunes desertes, d’altres amb campions sota criteris diversos i la majoria sense descensos per evitar demandes al jutjat. Aquest gruix del sector està en risc franc de recessió. Ja hi ha clubs que han declinat l’ascens –Molins en waterpolo, Vic en bàsquet, Sant Cugat en voleibol– i d’altres que no cobriran el pressupost. Es financen amb suport públic i de petits i mitjans patrocinis voluntaristes d’empreses ara en crisi o en risc.

L’esport de formació

L’etapa formativa de l’esport és la que podria patir menys, perquè es finança amb les quotes que paga el jugador. Pot passar que amb la precarietat laboral i econòmica les famílies no puguin fer-se’n càrrec. Més que el club –que reduirà el nombre d’equips i farà repercutir els costos de les mesures de prevenció–, el perjudicat serà el col·lectiu jove, l’estendard dels 7,5 milions de futurs de l’eslògan. L’esport escolar (150.000 practicants) se salva perquè no genera despesa a les famílies.

El negoci privat

Clubs, entitats, piscines, gimnasos, pistes de pàdel... l’oferta de serveis d’esport i activitat física és enorme, i aporta una part no menor d’aquell 2,1% del PIB. Són negocis i si tenen pèrdues, tancaran. Les restriccions de capacitat, els costos de les mesures d’higiene i la distància física obligatòria –un avantatge per a l’usuari que detesta les aglomeracions– marcaran si la nova normalitat permet una explotació sense pèrdues.

Hi ha previsions vàlides?

Amoïna el sector l’avís que cal preparar-se per a possibles rebrots, o per a una nova onada del SARS-CoV-2, segurament sense vacuna validada i qui sap si sense un tractament eficaç. En tot cas, estarem socialment i sanitàriament més preparats que en la d’aquesta primavera. Estarà l’economia –esport inclòs– preparada per resistir un segon embat?

LA DIMENSIÓ DE L’ESPORT

2,1%
del PIB català
s’estima que factura el sector esportiu, del qual depenen més de 95.000 llocs de feina.
620.988
llicències federatives
es van tramitar l’any 2019 a Catalunya mitjançant 70 federacions i gairebé 9.000 clubs.

Un virus de 2.500 milions

La secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física (SGEAF) assumeix com a vàlid el resultat de l’estudi de la UPF que xifra en 2.500 milions d’euros de pèrdues en el sector de l’esport a conseqüència de la crisi de la Covid-19. El treball del grup Sports Lab també calcula que resultaran afectats 48.600 llocs de feina, bé temporalment, bé de manera definitiva. Es tracta de més de la meitat (51%) dels treballadors del sector, que volten els 95.000.

Gerard Figueras, el secretari general, ja ha fet arribar aquestes dades al president Torra, tot i que el govern està determinat a elaborar un estudi detallat de com afectarà la pandèmia el sector en tots els sentits. La secretaria ja ha advertit que la crisi afecta tot el sector, des de l’esport professional fins a l’esport de base, i s’admet com a inevitable que mesures com el distanciament entre un metre i mig i dos metres entre els assistents a les competicions han arribat per quedar-se, com a mínim fins que no s’aconsegueixi una vacuna efectiva.

El pla de rescat

El govern ja va anunciar setmanes enrere la injecció de 60 milions d’euros a les entitats esportives, amb la consciència que és només una primera mesura de xoc. Complementàriament, la SGEAF proposarà que la Generalitat pagui totes les llicències esportives de la temporada 2020/21, tant les escolars (450.000) com les federatives (620.000), per parar el cop que representarà la crisi. El cost de la mesura s’enfila als 30 milions d’euros, que haurien de sortir del repartiment dels fons europeus d’ajuda que Catalunya ha demanat a l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un culer amb la samarreta de l’Atlético

Set mesos després d’acomiadar-se dient que seria “un culer més”, Luis Suárez s’enfrontarà al Barça per primera vegada

L’uruguaià tornarà dissabte al Camp Nou liderant l’atac del principal rival blaugrana en la lliga

BARCELONA
 

La desaparició de Dembélé

barcelona
 
 

Remuntada blaugrana i a semifinals de la copa

barcelona
 

El Chelsea fa descarrilar el Madrid del seu somni

barcelona
 
CHUS MARTÍN
ENTRENADOR DEL ZODIAC CN ATLÈTIC BARCELONETA

“Seria un somni marxar amb la segona Champions”

barcelona
 

Optimisme mesurat

Girona
 

La màgia la posa Badosa

BARCELONA / MADRID