Opinió

Cerimònia?

No és només el maleït virus qui ha obligat a acomiadar els nostres estimats sense cap cerimònia, ja sigui laica o religiosa.

Per la part que em toca com a protestant, no vull deixar de recordar aquells enterraments gairebé clandestins, gairebé sense cerimònia, que en temps de la dictadura de Franco i del nacionalcatolicisme s’havien de fer mig d’amagatotis en aquell lloc anomenat “cementiri dels dissidents”.

Recordo molt bé aquell lloc trist i desendreçat al qual s’entrava per una petita porta lateral, ja que fins i tot estava prohibit entrar-hi per la porta principal, que era “terra sagrada”, deien ells. Finalment, va ser el novembre del 2004 –ara fa 16 anys– que l’Ajuntament de Sabadell va ser sensible a les demandes dels no-catòlics (maçons, jueus i suïcides) i va dignificar aquest lloc d’uns 600 m² amb una despesa de 26.000 euros, aproximadament. Els murs separadors i la porteta ja havien estat eliminats als anys noranta.

“Hem dignificat aquest espai tal com es mereixia i d’aquesta manera hem superat la situació històrica d’oblit que tenia aquesta zona del cementiri”, va dir l’alcalde Bustos en l’acte d’inauguració. Aquell dia va ploure a bots i barrals, però la rotonda, l’enjardinat i la placa commemorativa d’acer inoxidable del monòlit que recorda els Drets Humans i que “tots els éssers humans neixen iguals en dignitat i en drets”, tot plegat lluïa de valent, i el grapat de “dissidents”, membres del Moviment Ecumènic de Sabadell i regidors de diferents partits que allà ens vam aplegar, emocionats i amb alguns ulls plorosos, vam poder rellegir els textos escrits a les velles làpides recordant paraules de l’Evangeli.

No, ningú oblida mai els seus difunts estimats.

Sabadell (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.