Opinió

A la Sara, la filla d’en Pau

Al documental Eso que tú me das, en Pau immortalitza tot allò que pensa i sent durant els seus últims trencs d’alba. Obrint el seu cor, parla de la seva filla de setze anys. Sara, ja sé que no ens coneixem, però aquesta carta és per a tu. Que valenta que ets, Sara. Has viscut de molt a prop quelcom que a molts els fa perdre el son: la mort. La mort, que t’ensenya la tristesa més profunda, però també l’amor més immortal, transcendent i universal. I que, si li ho permets, t’ensenya a viure. El teu pare sabia el secret d’aquesta vida, i el portava tatuat a les mans: “Amor, Sara.” Amor valent. Estimar de valent. D’una noia que va créixer cantant Jarabe de Palo al cotxe i tenia disset anys quan va perdre el seu pare pel càncer, a tu. De valenta, a valenta.

Lliçà de Vall (Vallès Oriental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.