Opinió

El voraviu

Faves tendres

Avui és divendres i no n’hi ha a taula; encara són per esclovellar.

De les més habituals de l’àvia Neus i que encara avui escoltem amb certa assiduïtat és la que diu que “els divendres, faves tendres”. Avui podria ser literal. Som divendres, el primer de la primavera 2021, i des del 14-F i el 52% hi havia una certa expectativa. Faves tendres al Palau de la Ciutadella, a més de les que ja fa dies que collim als horts, venem als mercats i portem ofegades a les taules. Des d’ahir al matí, que ja sabíem que la CUP hi és i sabíem com hi és, es podia suposar que ERC i Junts farien prou via, però també es podia suposar que no, i ha estat que no. Com diu aquell, la torrada, si cau, sempre cau pel cantó de la mantega. No serà aquest divendres en primera volta (faves) i ja veurem si serà dimarts en segona (faves i pèsols). Ja no és la CUP qui encalla, com va quedar establert que ho era en el relat oficial de les altres investidures anteriors en què se’ls necessitava. Recorden aquell pesat “Pressing CUP”? Aquesta vegada no cal. Ells eren el marduix, els alls tendres i la menta, i ja són a l’olla disposats a ofegar-se. Però el cistell (ERC) de faves i pèsols que van pujar de l’hort encara és per esclovellar, i la botifarra negra i la cansalada (Junts) encara pengen d’una biga de les golfes, i sembla que fa molta mandra pujar a buscar-les. Si això s’allarga massa no quedarà cap xiulet a les faveres, la rega s’emplenarà de frares, la collita serà acabada, ens les fotrem congelades i tornarem a plantar per Santa Teresa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.