Opinió

i ara què, urbanita?

Ressaca i llibres

Semblava que els canals de televisió tinguessin preferències en els més venuts

Per als que ens dediquem a la cultura, els dies posteriors a Sant Jordi et deixen sensació de ressaca. Suposo que és producte de la migradesa que es viu durant tot l'any i que la diada transforma en excés. Cada any es nota més la pressió de la televisió sobre les vendes, ja sigui en forma de llibres sobre sèries, presentadors triomfadors i, fins i tot, un nou fenomen: quan els canals s'encaparren a promocionar el que creuen que acabarà venent més. No s'adonen que provoquen una competència deslleial i decanten la informació cap a l'opinió descarament, incidint, de retruc, en el criteri del comprador. M'agradaria recomanar –i si a algun periodista de les televisions nostrades li interessa, regalar-li– el volum Aicnàlubma, en què Joaquim Maria Puyal traça una interessant reflexió sobre els mitjans, singularment d'una televisió malalta, diria jo per les inèrcies.

No és per maldat o interessos ocults, sinó simplement per manca d'idees. En el periodisme actual s'abusa de l'oficinisme, a diferència dels d'abans, en què amb prou feines podies accedir a entrar a la redacció al capvespre. Cada cop informem més a partir de l'endogàmia, és a dir, a partir de la reacció. El carrer queda lluny i la realitat esdevé una il·lusió, que costa d'acceptar. Quan tornaran els periodistes a trepitjar carrer? Si els policies entressin en les mateixes dinàmiques, els delinqüents convertirien pobles i ciutats en la seva propietat privada, cosa que comença a passar. Aquest Sant Jordi algunes càmeres ja anaven al darrere dels que se suposava que havien de vendre més. Això provoca que el comprador ocasional acabi adquirint el llibre que li sona i que, a més, coincideix amb la sèrie de moda. És un peix que es mossega la cua i que sovint acaba convertint-se en un nou handicap per als escriptors que no són fotogènics, no opinen sobre qualsevol cosa opinable i dissortadament no han patit una malaltia ni pertanyen a un col·lectiu desfavorit o immigrant que s'ha incorporat al català. Sense el suport de la televisió no existeixes. De fet, amb TV3 existeixes poc, però ho fas. Si et condemnen al silenci, i no surts ni als programes del segon canal, ets comercialment mort. Acceptarem sessions d'espiritisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.