Opinió

La contraportada

El fil que no es trenca

El Centre d'Estudis Jordi Pujol va organitzar un debat amb Els Amics de les Arts i Gerard Quintana sobre l'efervescència de la música catalana

No és per casualitat que el Centre d'Estudis Jordi Pujol hagi volgut fer una reflexió sobre el fenomen de la música popular després del ressorgiment amb grups com Manel i Els Amics de les Arts i la reacció massiva que va tenir el públic amb els concerts de l'esperat retorn dels Sopa de Cabra.

Durant les més dues hores de conversa distesa de l'esmorzar, Quintana va traçar un recorregut històric per les diferents dècades, des dels anys dels Setze Jutges i Raimon fins a l'actualitat amb l'eclosió dels dos grups esmentats, a més dels Mishima, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, entre d'altres. Jordi Pujol va voler associar la música i la cançó a la consciència col·lectiva com a poble, posant els exemples de Verdi amb la reunificació italiana o la funció que van tenir les corals, els orfeons i les sardanes en la construcció nacional de Catalunya. “Què pot mantenir viu el sentiment del país?”, es va interrogar abans d'assenyalar la importància que van tenir Raimon, Llach, Serrat i La Trinca, sense oblidar la generació sorgida a la dècada del 1980 amb Els Pets, Lax'n'Busto i companyia. També va accentuar els missatges positius generats per col·lectius com el Taller de Músics de Lluís Cabrera.

La globalització, l'emigració i la pressió sobre la llengua van ser temes tractats, així com la influència que pot tenir la música com a “capital de l'excel·lència” (Quintana). Més desinhibits es van mostrar els quatre components d'Els Amics de les Arts, que es van desmarcar del model paternalista de la subvenció i es van declarar fills de les noves plataformes d'internet, que eviten intermediaris i busquen un públic transversal. Sobre la tria del català, ho tenen clar: “L'utilitzem perquè és la llengua amb què somiem”. Tot i reconèixer que pot ser una eina del país, no es van considerar responsables de res. Només de la idea d'escriure cançons per comunicar. Entre les conclusions, Quintana va parlar del fil que no es trenca i va insistir en la subvenció que atrofia. Pujol va recordar que “el país no s'aguanta sense un voluntarisme, que dóna, però, moltes satisfaccions”. No es va estar de repetir que els artistes toquen la fibra de la gent i que això els atorga un plus de responsabilitat. Que consti en acta!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.