Política

La llengua anticapitalista

Un debat a Prada equipara parlar català a un acte de resistència, si bé pot tenir forat a les xarxes

Alerten del rebuig pel fet d’identificar-lo amb l’independentisme o l’escola, però també de la tendència a “problematitzar” idiomes minoritzats

El català és una llengua minoritzada o minoritària? Està polititzada, o no més que les llengües d’estat? Ha d’atansar-se al llenguatge dels joves d’avui per fer-ne atractiu l’ús o així només s’aconseguirà que es dilueixi i s’acabi perdent? Són qüestions de fons que es van plantejar divendres a la Universitat Catalana d’Estiu, en una taula rodona per parlar de com el català pot sobreviure en xarxes socials globals com YouTube, Instagram i Tik Tok, que tanmateix va acabar derivant en aspectes com ara si li juga en contra que sectors castellanoparlants l’identifiquin massa amb l’independentisme com a opció política, o fins i tot amb l’escola.

“Qui pensi que es pot salvar la llengua catalana sense ser anticapitalista va errat. Fins i tot Puigdemont és anticapitalista quan parla català!”, etzibava l’actriu i escriptora Juana Dolores Romero, que volia posar en relleu el vessant de resistència que té emprar el català en un món tan globalitzat, i augurava el “fracàs” dels intents de normalitzar-lo a les xarxes si consisteixen tot just a “professionalitzar” joves –fins i tot ho veu un “xantatge”– perquè creïn continguts en català, “desafiant les lògiques de mercat i perpetuant un neoliberalisme viral” en aquesta llengua. La filòloga Marina Massaguer, que accepta la tesi que l’expansió del capitalisme ha jugat des del principi en contra de llengües que no són d’estat, assentia que el català no té el pes publicitari de “grans marques” que té el castellà a les xarxes, i ha d’admetre que la seva lliga és la de llengües com el suec, el danès i l’eslovè, per la qual cosa té més pes el suport del teixit associatiu. Ara bé, tampoc va parlar, com insinuava Romero, que les institucions donin ajuts directes a ningú, sinó que proposa que facilitin la creació d’estructures “perquè l’activitat sigui rendible”, i incentivin l’aparició de youtubers i instagramers. La principal proposta, de fet, d’un informe recent del Centre de Recerca en Sociolingüística de la UB sobre l’ús del català entre aquests col·lectius, coelaborat per Massaguer, és precisament la recuperació del canal juvenil 3XL “per orientar-lo completament a les xarxes”, per tal que impulsi així circuits de continguts en català en diversos gèneres i estils. La filòloga, en aquest sentit, creu que hi ha una demanda que “està emergint”, amb un èxit relatiu notable, i hi veu futur perquè la majoria de consumidors potencials són “indiferents a la qüestió lingüística”. “Cal consolidar un ecosistema amb referents propis i tan variats com sigui possible, un imaginari col·lectiu propi”, receptava. “Hem d’assegurar-nos que els joves tinguin contingut guai en català, i potenciar més referents reals que parlin de coses que els importen a ells”, subratllava la tercera ponent, la sociòloga i cantant Francina Gorina, coneguda com a “Queency” a la xarxa. “Hem de ser conscients de quin és el públic a qui van destinats els continguts perquè siguin eines atractives i no endogàmiques”, rematava Romero, que creu que el poc ús del català a les xarxes no és més que el “reflex” del que passa en molts altres sectors de la societat.

Massaguer, això sí, és conscient també de les dificultats que la llengua s’obri pas a les xarxes, ja que molts youtubers d’aquí fan servir el castellà per tenir més ressò, i per tant més opcions de rendibilitzar l’activitat, fet que pot provocar, avisa, una “diglòssia digital”: que el català no es vegi apte per parlar de certs temes. La filòloga, a més, alerta de “prejudicis ideològics” causats per la minorització de l’idioma, que fan que emprar-lo tingui “connotacions polítiques” i es percebi un “risc” que parlin més de la llengua que dels continguts de qui la utilitza.

Romero, declarada independentista, va posar la banya també en la qüestió política, i va rebutjar que es vulgui “instrumentalitzar” el català, per la “unió inamovible” que ha creat amb l’independentisme, una estratègia que troba “fallida”. “Estratègicament ens va en contra per arribar a les comunitats castellanoparlants”, subratllava. “Hi ha joves que no se senten afins al català perquè l’únic referent que tenen és l’escola i hi creen una resistència”, hi afegia Queency, fet que duia Romero a concloure que youtubers i instagramers “no salvaran el català; cal invertir de manera real en l’escola”.

“No s’ha de polititzar la llengua, però de tant reclamar-ho potser l’acabem polititzant més”, hi replicava Massaguer, que alertava de la tendència a “problematitzar” el català, cosa que no passa amb les llengües d’estat. “Totes les llengües són polítiques, però la que es ven com a problemàtica és la minoritzada”, cloïa. Ja som al cap del carrer...

El català d’avui
També va suscitar debat quin ús es fa de la llengua. Queency no entén que els catalanoparlants s’escandalitzin “quan Rosalía diu «cumpleanys»”, i creu que cal acceptar “que el català es parla diferent que fa 50 anys”, i s’ha d’adaptar al món d’avui. “No per utilitzar castellanismes posarem fi a la llengua; normalitzar el català més urbà és l’única sortida factible”, diu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Albiach afirma que els socialistes són “aliats” de la monarquia perquè eviten “posar llum” en la “crisi” de la Casa Reial

Barcelona

El Consell per la República convoca oficialment les eleccions a l’Assemblea de Representants

Barcelona
JOAN RIGOL
EXPRESIDENT DEL PARLAMENT

“Amb el 52% de vots actual, encara no tenim prou força”

barcelona

JxCat posa rumb al 2023 amb una invitació a electes del PDeCAT

Barcelona

Merkel, el comiat inajornable

Berlín

Puigdemont és guardonat pel lideratge de l’1-O abans i ara

Barcelona

França pren represàlies per l’acord del Pacífic

parís
El Radar

L’hora dels balanços

Tensió i càrregues en l’acte per Henri Parot
país basc

Tensió i càrregues en l’acte per Henri Parot