Política

L’últim calbot europeu

Una resposta del TJUE a un jutjat de Badalona confirma que tots els perseguits amb euroordres tenen dret a la defensa, tant si s’han posat a disposició d’un tribunal com si no

El Suprem va negar a Puigdemont, fins que el van detenir a Alemanya, que nomenés advocat en la instrucció

La resolució ajudarà ara en el suplicatori, i quan el cas arribi al TEDH

Cuevillas ha incorporat la resposta del TJUE al recurs d’empara pendent al TC, si bé no confia que rectifiquin

La justícia espanyola no guanya per a calbots que arriben d’Europa. Després que passés desapercebuda per l’esclat de la pandèmia, els últims dies s’ha tornat a posar en valor, pel rol que pot tenir en els litigis que venen, la resposta que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre el 12 de març passat a una qüestió prejudicial que li va plantejar el jutjat número 4 de Badalona, que conclou que tots els acusats tenen dret a la defensa durant la instrucció d’un procediment judicial penal o relacionat amb una euroordre, amb independència de si compareixen personalment davant del tribunal o ho fa un advocat a qui han atorgat poders. La resposta desautoritza de mig a mig la jurisprudència anterior avalada pel Tribunal Constitucional espanyol, que interpretava just el contrari –que el dret a nomenar un defensor només hi era quan l’acusat era detingut o es personava davant del tribunal–, i que el novembre del 2017 va servir per expulsar de la causa contra l’1-O l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que, després de defensar en un primer moment la meitat de membres del govern legítim, aleshores ja representava només –o almenys, això pretenia– els exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Primer, el va apartar la jutgessa Carmen Lamela de l’Audiencia Nacional, i després Pablo Llarena del Tribunal Suprem, tot i haver-hi dictades euroordres contra els seus clients. Això sí, Cuevillas al final va ser acceptat en la causa quatre mesos després, quan el març del 2018 Llarena va processar-los, va dictar una segona euroordre i Puigdemont va ser detingut a Alemanya.

Abans, l’advocat català va esgotar tots els recursos possibles contra la seva exclusió, i va demanar diversos cops que es plantegessin qüestions prejudicials per preguntar-ho al TJUE, sense èxit. Avui, de fet, encara està pendent de resolució un dels recursos d’empara presentats davant del mateix TC, per la qual cosa recentment ja ha aportat a la documentació la nova resposta europea. Segons ell, la teoria diu que aquesta greu irregularitat “pot ser motiu de nul·litat de tota la instrucció” del judici al procés, ja que el veto a la seva participació va poder afectar ja no sols la defensa dels exiliats, sinó també la dels acusats que llavors es van quedar en presó preventiva. “Però temo molt que no passarà, és molt difícil que ningú mogui fitxa”, admet a El Punt Avui. Això sí, confia que el nou i poderós argument serà útil per ajudar que no prosperi el suplicatori dels tres eurodiputats que d’aquí a poques setmanes començarà a discutir-se al Parlament Europeu, i, més a llarg termini, que sigui igualment valuós quan tots els casos judicials catalans comencin a arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg.

L’iniciador d’aquest nou flanc europeu va ser el jutge Josep Maria Noales, membre de l’associació progressista Àgora Judicial, que el 19 d’octubre del 2018 va plantejar la qüestió prejudicial pel procediment accelerat, i que la setmana passada en un debat a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada desvelava com havia anat el cas, després que mesos abans, en un debat televisiu, va veure amb estupefacció com els lletrats de Vox deien a Cuevillas que ell “formalment no era l’advocat de ningú” perquè així ho havia dit el Suprem. “No l’havien deixat personar? Doncs jo sí que deixava tenir advocat a les persones que no estaven a disposició, i vaig pensar que no ho feia bé i m’ho vaig anar a mirar”, exposava Noales. I, efectivament, va trobar que la jurisprudència del Suprem i del TC del 1989 entenien que un acusat no tenia dret a advocat fins que es posés a disposició del tribunal. Això sí, també va comprovar que hi havia dues directives europees que des del 2013, sobretot la 48/2013, sí que ho permeten “de forma claríssima”. I mesos després, ell mateix es va trobar amb un cas similar. L’abril del 2018, així, la policia va aturar en un control rutinari a Badalona el conductor polonès d’un camió que va mostrar un carnet albanès que, després de les proves pericials, al maig es va demostrar fals, per la qual cosa li va obrir diligències per delictes de conducció sense permís i falsificació de document públic. Després de diversos intents infructuosos de localitzar-lo, aquell setembre va dictar una requisitòria de detenció contra ell, i tres setmanes més tard va rebre un fax amb l’escrit d’una lletrada que deia que es personava en les diligències en nom de l’acusat, adjuntant un escrit de designació a favor seu, i manifestava que la voluntat d’ell era comparèixer al jutjat d’instrucció. D’aquí ve que Noales decidís plantejar la qüestió prejudicial, mentre suspenia temporalment la requisitòria de detenció.

La resposta del TJUE a la pregunta del jutge va trigar setze mesos, i la conclusió va ser demolidora: la directiva 48/2013 havia d’interpretar-se “en el sentit que s’oposa a una normativa nacional, tal com l’ha interpretat la jurisprudència nacional”, en aquest cas l’espanyola, d’acord amb l’article 47 de la Carta dels Drets Fonaments de la Unió Europea, que consagra el dret a la tutela judicial efectiva. La sentència subratlla que la directiva diu que “el sospitós o acusat tindrà dret a ser assistit per un lletrat sense demora injustificada”. I el tribunal recorda que només poden “deixar d’aplicar temporalment” aquests drets “en virtut de circumstàncies específiques del cas” i si es donen “dues raons imperioses”, cap de les quals sembla que es doni en el cas dels exiliats: si hi ha una “necessitat urgent d’evitar greus conseqüències adverses per a la vida, llibertat o integritat física d’una persona”, o bé una “necessitat urgent d’una actuació immediata de les autoritats d’instrucció per evitar comprometre de manera greu el procés penal”. “El gaudi del dret dels sospitosos o acusats a l’assistència de lletrat –resumeix la sentència– no depèn de la compareixença de l’interessat”, i el fet que no s’hagi presentat davant d’un jutge, “a pesar de les citacions practicades, no pot justificar que se’l privi del dret”.

Un cas com el de Cuevillas “no tornarà a passar mai més a l’Estat, perquè la jurisprudència del TJUE és vinculant; Suprem i TC ja l’han canviada”, dedueix Noales a partir de la resposta. “Si algun dia ens volen detenir, hi pot anar el nostre advocat, per sempre tindran dret de defensa”, conclou. I és que hi ha un fet clau i irrefutable: “Som jutges europeus, no som jutges espanyols.”

Eternitzar el TEDH.
En el mateix debat a Prada, l’advocat Josep Cruanyes va explicar que, per guanyar agilitat, es va afegir la disposició 16 a la llei del TEDH, que introduïa un mecanisme molt similar a una qüestió prejudicial, per evitar d’arrel interpretacions errònies que a vegades es tomben al cap d’anys. Però l’Estat espanyol “no s’ha volgut adherir a la modificació, i això denota la voluntat de dilatar els fets. Ja li va bé, perquè després el TC i el Suprem juguen a posar recursos al calaix”, denuncia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Albiach afirma que els socialistes són “aliats” de la monarquia perquè eviten “posar llum” en la “crisi” de la Casa Reial

Barcelona

El Consell per la República convoca oficialment les eleccions a l’Assemblea de Representants

Barcelona
JOAN RIGOL
EXPRESIDENT DEL PARLAMENT

“Amb el 52% de vots actual, encara no tenim prou força”

barcelona

JxCat posa rumb al 2023 amb una invitació a electes del PDeCAT

Barcelona

Merkel, el comiat inajornable

Berlín

Puigdemont és guardonat pel lideratge de l’1-O abans i ara

Barcelona

França pren represàlies per l’acord del Pacífic

parís
El Radar

L’hora dels balanços

Tensió i càrregues en l’acte per Henri Parot
país basc

Tensió i càrregues en l’acte per Henri Parot