Política

El jutjat de Figueres torna a absoldre l’exalcaldessa de Roses per l’1-O, després que l’Audiència anul·lés la sentència

La Fiscalia va demanar tornar a revisar el cas perquè considerava que s’havien de mirar més proves

El jutjat penal 1 de Figueres ha tornat a absoldre l’exalcaldessa de Roses, Montse Mindan, d’un delicte de desobediència pels fets de l’1-O. Ho fa per segona vegada després que l’Audiència de Girona anul·lés la primera sentència, a petició de la Fiscalia que reclamava que es valoressin proves que s’havien exclòs per haver-se practicat fora del termini d’instrucció de la causa. Mindan era l’alcaldessa de la ciutat en el moment en què es va celebrar el judici, però aquesta setmana va presentar la seva dimissió per un acord de govern.

En concret, es reclamava que s’incorporessin unes captures de pantalla per part de la Guàrdia Civil, a més d’unes certificacions de l’Ajuntament. Un cop revisat de nou el cas amb les noves proves que demanava el ministeri públic, la jutge segueix considerant no hi ha prou proves per poder condemnar a Mindán per un delicte de desobediència.

En aquest sentit, la magistrada argumenta que els fets que s’han pogut provar a partir de la prova practicada no son constitutius de delicte i, per tant, no poden tenir retret penal.

Així, la jutge no veu provat que la actualment exbatllessa de Roses facilités l’obertura de locals de titularitat municipal per utilitzar-los com a centres de votació durant el referèndum.

Tampoc que obrís l’Ajuntament o donés la clau a algun regidor perquè s’hi poguessin fer les votacions ni que amb “ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Constitucional” donés suport o facilités l’obertura del col·legi Els Grecs, tot i que assenyala que hi va passar al llarg del dia.

La nova sentència també reconeix que Mindan va donar el seu suport al referèndum d’autodeterminació a través d’un decret d’alcaldia que titlla de “declaració política”.

En aquest sentit, però, la sentència deixa clar que el decret no contenia cap disposició normativa o executiva i es va signar abans de la notificació de la providència del Tribunal Constitucional.

A més, com en la primera sentència, també recull que no ha quedat provat que Montse Mindan disposés l’obertura dels locals de titularitat municipal per ser utilitzats com a centres de votació per a la celebració del referèndum, ni que enviés una comunicació a la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ni a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) confirmant els locals que hi hauria a disposició durant la jornada electoral.

I en relació al mateix 1-O, el jutjat conclou que “no ha quedat provat que l’acusada, amb ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Tribunal Constitucional, recolzés i facilités l’obertura del col·legi Els Grecs” ni tampoc “que obrís la porta principal del consistori ni donés les claus a cap regidor perquè ho fes, amb la finalitat que s’hi realitzessin les votacions”.

La primera alcaldessa

Montse Mindan es va convertir en la primera alcaldessa jutjada per l’1-O. La va portar a judici un veí del poble, que inicialment la va denunciar per haver donat suport al referèndum.

Finalment, però, el 17 de novembre es va asseure al banc dels acusats del jutjat penal 1 de Figueres acusada d’un delicte de desobediència per haver permès que durant la jornada s’obrissin locals municipals per a les votacions.

La sentència no és ferma i es pot recórrer en un termini de deu dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Colau nega que es tanqui la plaça Sant Jaume per evitar una xiulada

Barcelona

La Fiscalia demana la nul·litat del judici contra l’alcalde de Roquetes per l’1-O i que el jutgi un altre tribunal

tortosa

Acció dels CDR per recordar els dos anys de les detencions de l’Operació Judes

sabadell

Sánchez afirma davant l’ONU que la democràcia al món “està amenaçada”

nova york

Una ‘i’ ho canvia tot a la llei de l’audiovisual

Barcelona

El Senat fa un pas per ampliar l’ús de les llengües cooficials

barcelona

Una marxa de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva i un concert a Figueres per l’1-O

GIRONA / sarrià de ter

Quatre soldats republicans, identificats genèticament

Barcelona

La Xina també rebaixa el to però llança dards als EUA

Washington