Salut

Precaució, que venen més corbes

La recuperació de l’activitat i la concentració metropolitana atiaran l’expansió del coronavirus els pròxims dies

La laxitud de Madrid afavorirà la segona onada

Avisen que la sanitat tornarà a patir molt

Creix la polèmica científica de si convé reduir el temps de quarantena o no

Aquesta nova normalitat no durarà gaire. La reobertura de les escoles i la tornada generalitzada a l’activitat laboral han provocat un reagrupament de la població en l’entorn metropolità i un augment de la mobilitat interna que afavoreix, i molt, la dispersió del coronavirus. I això farà que, a partir d’ara, les coses siguin cada cop més complicades. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va ser el primer d’advertir que, entre aquesta setmana i la vinent, assistirem a un augment del nombre de casos que, lògicament, “s’haurà de seguir de prop”. La consellera de Salut, Alba Vergés, hi ha insistit més tard: “Ens espera una tardor tensa.” Cap dels dos, però, no ha revelat què indiquen els models epidemiològics que miren més enllà. I no són gens prometedors.

“Els propers mesos seran molt complicats, perquè la situació no millorarà. Al contrari, passarà a ser molt delicada i es tornarà a posar al límit el sistema sanitari”, alerta Àlex Arenas, físic i matemàtic de la URV i una de les veus que han estat més clarividents en relació amb l’evolució de la pandèmia. “Farem molta més vida en espais interiors, on la transmissió de la malaltia per aerosols en suspensió serà molt més factible, i això, juntament amb l’increment de la mobilitat i de l’activitat, facilitarà la dispersió del virus”, avisa el catedràtic de la universitat tarragonina.

Arenas també assenyala un altre factor que complicarà l’evolució dels contagis: la situació a Madrid ha tornat a estar mal controlada per les autoritats sanitàries i les mesures de contenció han arribat massa tard. Ell, de fet, ja va alertar el 19 d’agost que calien restriccions per evitar que la situació s’escapés de les mans. “És increïble que hagi passat el mateix que en la primera onada. Madrid té unes taxes d’incidència elevadíssimes, són les pitjors de tot Europa. Per la configuració radial de les comunicacions de l’Estat, és un hub des d’on els casos es poden escampar a molts altres territoris”, lamenta.

“Si ajuntem totes aquestes casuístiques, podem dir que ens esperen una tardor i un hivern força durs. Hi haurà disparitat entre territoris, però la situació general serà delicadíssima i amb un estrès hospitalari evident. Podríem arribar a dades similars a les que teníem al març. La diferència, però, és que ara sabem què ens espera i com es pot frenar. La qüestió és si prendrem les mesures a temps”, es demana Arenas.

El seu missatge, doncs, concorda amb les conclusions que més de 170.000 metges de l’Estat van fer en el primer congrés sobre la malaltia: les autoritats haurien d’actuar de manera coordinada i únicament basant-se en criteris mèdics i científics, perquè la situació actual és “molt preocupant” i urgeix una reacció per evitar un nou col·lapse del sistema sanitari.

Més restriccions?

Amb aquest panorama, doncs, sembla evident que les restriccions augmentaran en les pròximes setmanes o mesos. La intenció de Salut és que, si s’han d’aplicar, siguin de manera focalitzada allà on la situació ho requereixi. Ho ha fet ja als brots de Lleida i Reus, on els indicadors ja estan ben encarrilats i s’està tornant a la normalitat. Ara bé, a Barcelona les mesures semblen tenir menys acceptació i efecte, mentre que a Girona, on s’han aplicat fa poc perquè el risc de rebrot s’ha disparat més tard, els efectes s’haurien de començar a veure en els pròxims dies.

De moment, però, en comptes de mesures restrictives, tot indica que avui mateix es podria anunciar un canvi en la normativa que relaxarà encara més el temps de les quarantenes, previsiblement reduint-ne la durada de 14 a 10 dies. És una possibilitat que estudien des de ja fa uns dies tant el Ministeri de Sanitat com el Departament de Salut. El cap de medicina preventiva del Clínic, Antoni Trilla, assessora tots dos governs i és un dels experts que s’hi han manifestat públicament a favor. Argumenta que, a partir del desè dia, el percentatge de població que encara manté activa la infecció i pot contagiar a la resta és molt baix, al voltant del 5%. Amb els aïllaments de contactes passa un fet similar: més enllà del desè dia, molt pocs casos acaben convertint-se en positius.

Així doncs, el fet de retallar la durada dels aïllaments podria ajudar a millorar l’acceptació dels confinaments voluntaris i que un major nombre de ciutadans ho acabessin fent com cal. Actualment, segons les dades amb què treballa el Departament de Salut, hi ha un percentatge important de la població que admet que no compleix la mesura d’aïllament per tallar les cadenes de transmissió: un 13% dels positius i un 45% dels contactes estrets de persones infectades, segons les darreres dades que va fer públiques el doctor Josep Maria Argimon.

Amb tot, entre els experts consultats per Salut i per aquest diari s’ha fet evident que no hi ha consens en aquest punt, sinó molt debat i cada cop més veus en contra d’aquesta mesura, que relaxa el control en comptes d’estrènyer-lo. “Epidemiològicament no té sentit. Ningú no té la xifra de gent que canviarà d’idea i que sí que farà la quarantena si és més curta”, diu Àlex Arenas. Oriol Mitjà tampoc no hi està d’acord: segons les seves investigacions, un 31% dels sotmesos a quarantena van desenvolupar la malaltia entre els dies 11 i 14. Així doncs, precaució, que venen més corbes.

L’indicador del risc de rebrot puja vuit punts

Avui es compleixen tres mesos del final de l’estat d’alarma. Una nova normalitat efímera si, com tot indica, la situació es comença a descontrolar de nou. De moment, en les últimes 24 hores ja hi ha hagut un increment de vuit punts en el risc de rebrot, que ara s’enfila a 162 punts, i manté una tendència a l’alça després d’uns dies de certa baixada. Pel que fa a la velocitat de transmissió, també experimenta un lleuger creixement i s’aproxima de nou a 1 (0,92). Amb els 1.356 nous casos positius confirmats per PCR, la xifra total de persones que han estat infectades al país arriba a 128.383, segons l’últim balanç de Salut. Des de l’inici de la pandèmia, han mort 13.222 persones per coronavirus al país. Els ingressats als hospitals ara són 719 (127 a l’UCI) i han baixat a conseqüència de la millora del nombre de contagis experimentada dies enrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El risc de rebrot gairebé es dobla en l’última setmana

Barcelona

Els Mossos multen 115 persones per incomplir el toc de queda a tot Catalunya

Barcelona

13 grups escolars més confinats arreu de Catalunya

Barcelona

Una família de Manlleu porta set mesos confinada per evitar que el seu fill amb una malaltia rara es contagiï de covid

Manlleu

Els floricultors confien en Tots Sants i Nadal per equilibrar els comptes després de “l’estomacada” de primavera

Vilassar de Mar

L’especial de Sant Narcís, sobre la cultura esportiva

girona

Restauració i comerç no veuen “el final del túnel”

Barcelona

Encara no som a l’abril

barcelona

El risc de rebrot supera els 1.000 punts a la regió

girona