Societat

L’ingrés mínim vol rescatar de la pobresa 850.000 llars

L’Estat espanyol deixa de ser una raresa a la UE i aprova una renda de 461 a 1.015 euros per treure 1,6 milions de persones de l’extrema pobresa

100.000 famílies el rebran d’ofici al juny

Costa 3.000 milions

Després de viure un serial d’ajornaments i disputes del vicepresident segon, Pablo Iglesias, i el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, finalment ahir l’Estat espanyol va deixar de ser una anomalia a la zona euro: l’ingrés mínim vital va néixer per combatre la pobresa aprofundida per la pandèmia, i ha vingut per quedar-se. Amb l’afany de rescatar de la pobresa 850.000 llars (més de 2,3 milions de persones), de les quals 600.000 (1,6 milions de persones) sortirien de l’extrema pobresa, el Consell de Ministres va aprovar un ingrés que va dels 461,5 euros per a qui viu sol als 1.015 euros per a unitats de convivència, i que es cobrarà ja al juny. “Amb l’ingrés mínim neix un nou dret social a l’Estat”, va lloar Iglesias.

Tot i l’apadrinament compartit entre Iglesias i Escrivá, el cert és que el nou ingrés mínim vital serà gestionat pel Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. A la cuina de l’ajuda, però, hi ha hagut un dels grans cervells de Podem que escapa sempre de la notorietat: l’economista i secretari d’estat de Drets Socials, Nacho Álvarez. “Per a mi és un honor, com a vicepresident de Drets Socials del govern, anunciar que avui neix un nou dret social a Espanya, un ingrés mínim vital que és l’avenç més gran en drets socials com a mínim des de l’aprovació de la llei de dependència l’any 2006”, va lloar Iglesias, repartint elogis tant al seu equip com a Sánchez i a Escrivá. “És l’instrument més potent per redistribuir renda. Marca un abans i un després en la manera de fer polítiques públiques”, hi afegia Escrivá.

Amb l’entrada en vigor amb la publicació al BOE, l’Estat espanyol deixa de ser una raresa a la UE com l’únic país que no tenia un llindar mínim d’ingrés i que deixava en mans de les comunitats el rescat dels més vulnerables.

L’ingrés el sol·licitaran els que tenen entre 21 i 65 anys i amb ingressos totals inferiors a la renda garantida per a la seva unitat de convivència. Per certificar-ho i calcular l’ajuda, s’exigirà un patrimoni (descomptant-hi l’habitatge habitual) inferior a tres vegades la renda garantida anual per a una llar unipersonal. L’escala de l’ajuda és de 461,5 per a un adult sol, 600 euros per a un adult amb un nen, 738 euros per a un adult amb dos nens o per a dos adults amb un nen, i així fins als 1.015 euros per a dos adults amb tres nens o més. Es podrà sol·licitar a partir del 15 de juny, i els que ho facin fins al 15 de setembre el cobraran de manera retroactiva des de l’1 de juny. I 100.000 famílies rebran l’ingrés d’ofici. La renda mitjana anual segura és de 10.070 euros i el cost total és de 3.000 milions, el 0,4% del PIB.

El disseny de l’ingrés no parteix de zero, sinó que completa les rendes preexistents fins al llindar del mínim, així que exigeix l’actitud activa de recerca de feina, però és compatible amb una ocupació a temps parcial. De tal manera que si algú mereixia rebre els 461,5 euros mínims i troba una feina per la qual cobra 200 euros, l’Estat li abonarà la diferència fins als 461,5 euros de partida. I així amb cada cas dels catorze tipus de llars, en què hi ha llars amb fills o monoparentals. Si es tracta d’una parella amb dos fills i els pertoca cobrar 887 euros d’ajuda, si de sobte troben una font d’ingressos de 400 euros, la Seguretat Social els abonaria 487 euros de complement. De les 850.000 llars a les quals s’adreça, un 16% són monoparentals (i en un 90% dels casos hi ha una dona al capdavant).

Euskadi i el basc d’Oltra

L’ingrés mínim ha estat una fita sense precedents del peix al cove basc: 48 hores abans que la mesura estel·lar del vicepresident Iglesias fos aprovada en el Consell de Ministres, el PNB n’arrencava a Sánchez el traspàs de la gestió per al País Basc i Navarra. Però aquí s’acaba l’aixeta de la descentralització: a la resta dels territoris només es preveu, ara per ara, la subordinació o l’estudi d’una col·laboració.

La tesi del govern és clara: com que la prestació serà finançada amb impostos i al País Basc –on són les diputacions forals les que recapten– i Navarra la recaptació és diferent pel règim fiscal propi, aquests territoris en tindran la tutela des d’ara, i amb les quinze comunitats restants s’obre la porta a negociar fórmules de gestió ad hoc a partir del 2021. “Cada comunitat està preparada per redefinir la seva ajuda i decidir on vol complementar o on vol redirigir els seus recursos”, va argumentar el ministre Escrivá.

Si bé al Congrés Ferran Bel (JxCat) i Gabriel Rufián (ERC) ja van exigir a Iglesias no ser menys que el PNB, la vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, va tenir ahir l’originalitat d’exigir la gestió de l’ingrés adreçant-se a Sánchez en basc –va demanar perdó per la pronunciació–, confiant que dir nahi dugu (‘volem’) en la llengua de Gabriel Aresti i no en la de Joan Fuster li facilitarà el traspàs.

LA FRASE

461,5
euros
és el mínim fixat pel govern de l’Estat a percebre cada mes per un ciutadà adult.

LA XIFRA

Amb l’ingrés mínim vital neix un nou dret social a Espanya
Pablo Iglesias
VICEPRESIDENT SEGON DE L’estat

Complementarà la renda mínima catalana

A Catalunya hi ha 125.000 beneficiaris de la renda garantida de ciutadania. Una quantitat que cobreix un 8% de la població en risc de pobresa, que, segons les estadístiques, afecta 1.600.000 catalans. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, assegurava ahir que la nova ajuda social del govern espanyol serà “un element clau” per complementar la prestació social que ja té Catalunya. Per tal de no crear desigualtats, el conseller va insistir en la necessitat de portar la gestió des de Catalunya com es fa amb el pagament de les pensions no contributives, que també són de la Seguretat Social. En espera de conèixer els detalls de l’ajut, pendent de publicar-se al BOE, El Homrani convocarà el consell de govern de la renda garantida per treballar patronal, sindicats, entitats socials i municipis. La Taula del Tercer Sector valorava l’oportunitat de l’IMV per millorar la renda garantida i instava l’administració a facilitar-ne els tràmits. Les entitats proposen que l’ajut pugui ser compatible amb altres prestacions de Catalunya, com ara les ajudes a l’habitatge, i que se n’ampliï la quantia i la cobertura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Segrià, confinat

Barcelona

“Ara és moment de serenor, sang freda i comprensió”

Barcelona
crònica

Sardanes amb distàncies

Patrimoni

L’homenatge pendent

BANYOLES

Els primers al temple en 114 dies

Barcelona
Societat

Ni vacances ni pau

GIRONA

La manifestació contra l’empresonament del raper Pablo Hasel, convertida en concentració arran del confinament a Lleida

Lleida

Els Bombers fan quatre rescats al Pedraforca, Gósol, Lladurs i Castellar del Vallès

Barcelona

Pueyo apel·la a la “coresponsabilitat” per “doblegar la corba de contagi”

Lleida