Societat

ANNA N. SCHLEGEL

VICEPRESIDENTA DE NETAPP EMPRESA LÍDER EN L'EMMAGATZEMATGE DE DADES

“L’oportunitat hi és; pujar és molt difícil”

Aquí les converses de cafè són sobre projectes, innovació, tecnologia, intel·ligència artificial; hi ha molta iniciativa
A Silicon Valley hi ha entre un 20 i un 30% de dones que treballen en empreses tecnològiques, però a nivell ‘top’ és minúscul

És la dona de l’any en el món de la tecnologia. Nascuda a Olot el 1968, va cursar estudis a Girona, Barcelona i Berlín, i amb la carrera de filologia es va establir el 1992 a la costa oest dels Estats Units, a San Francisco. Encara manté el català amb l’accent de la Garrotxa. Quan conversem, a través de Zoom, li faig notar que no ha perdut les arrels lingüístiques i em respon, amb un somriure sorneguer: “Never” (Mai). El nom d’Anna Navarro Descals, professionalment Anna N. Schlegel , la vicepresidenta de NetApp, l’empresa d’emmagatzematge de dades líder, era desconegut pel gran públic fins que fa unes setmanes es va propagar per les xarxes socials que @annapapallona (el seu perfil a Twitter) havia estat nomenada la dona més influent en l’àmbit tecnològic per la prestigiosa revista especialitzada dels EUA Analytics Insight.

Què significa aquest reconeixement?
Per una banda, estic molt contenta. Però també m’està fent pensar molt en com he arribat fins aquí: com ha estat tot plegat. També per poder-ho explicar a les noies joves, les que volen entrar en aquest món, el de la tecnologia. Tothom hi entra de maneres diferents. Molta gent m’està preguntant com ha estat, com és que soc on soc, com han anat les coses. A mi em sembla que tot comença de petits, com som i quins valors ens inculquen. Precisament aquest matí parlava amb una amiga, a propòsit del reconeixement, que em recordava que de petita ja apuntava maneres.
En aquest moment en què fa balanç de la seva trajectòria amb la voluntat de ser referent per a altres dones en un món tan competitiu i també tan masculí com el de les noves tecnologies, se sent un mirall?
No és que m’hi senti, ho soc des de fa molts anys. Et puc dir que rebo diàriament trucades, correus electrònics, de noies, de dones, però també d’escoles, d’universitats. M’escriu moltíssima gent cada dia. Em demanen consell, assessorament, si les puc guiar amb tal projecte o em pregunten com faig les coses. En aquest sentit, parlo amb molta gent, especialment de la nostra empresa i amb col·legues i amigues amb les quals estic vinculada amb diferents fundacions i organitzacions sense ànim de lucre perquè volem que hi hagi moltes més “Annes” i que se’ls doni més visibilitat.
Estem immerses en la quarta onada feminista. Hi ha un empoderament de la dona a molts nivells. Hi ha també aquest empoderament de la dona a Silicon Valley? Hi ha altres “Annes” en nivells directius?
Sí que n’hi ha, de dones, a les empreses de Silicon Valley, però en els nivells top on em moc jo són uns percentatges molt baixos, molt minúsculs. En el punt més alt de l’organigrama, estem parlant d’un 1 o d’un 2%. Aquí a Silicon Valley, si fem la mitjana, hi ha d’un 20 a un 30% de dones que treballen a les empreses tecnològiques. En aquest sentit, s’estan fent esforços bestials per part d’empreses com Microsoft, Google i Facebook. Depenent de l’empresa, hi ha més dones. Per exemple, si ets dona treballar a Facebook no és tan complicat com treballar per a una enginyeria com és el cas de NetApp. S’ha de mirar la tipologia d’empresa. Hi ha moltes dones que hi treballen però perquè són advocades o professionals del màrqueting i del món de la comunicació o s’entra a l’empresa a través del departament de vendes. Però en el món de l’enginyeria n’hi ha poques. I especialment n’hi ha poques quan s’arriba a l’edat de tenir fills i es casen. És difícil mantenir-s’hi. Quant a ascendir a determinats nivells, et puc explicar que a NetApp acaben d’escollir la segona vicepresidenta. Però és difícil de trobar-les. Perquè no es fitxen pel fet de ser dones sinó que s’escullen les persones que faran revolucionar la tecnologia. I qui és aquesta gent? No es busca en funció del gènere sinó a partir d’un perfil professional, algú que farà que la teva empresa sigui la número u del món en el que estiguis fent. I això és complicat.
És una de les fundadores i presidenta de Women in Localization. Quina és la tasca de l’organització?
Sí, soc una de les tres fundadores i cada any canviem la presidència. Ho he estat diverses vegades. Part de la idea és formar gent jove. I per això jo no puc ser la presidenta cada any, el que vull és que hi hagi més presidentes. El que fem és situar a la presidència noies, dones, que no han estat presidentes de cap fundació abans. Les “entrenem” en aquesta tasca: les assessorem, les aconsellem, les guiem en la gestió del poder i així les convertim en altres líders. A Women in Localization apostem per la feina molt ben feta, innovem moltíssim, i ajudem que les dones tinguin molt bones feines. Vol ser una plataforma perquè les dones exposin les seves idees. És un espai per innovar i per practicar el lideratge. Tot això d’homes i dones és molt passat, s’ha de canviar l’enfocament. Hem de posar el centre en qui són aquestes dones que tiren aquestes companyies i associacions endavant, fer-les visibles, i donar-los molt de suport. L’estratègia és aquesta: apostar per les dones.
Ha aconseguit una posició ‘top’ en un món molt competitiu. Com a dona i no nascuda nord-americana ha tingut més obstacles en la seva carrera o, per contra, més facilitats? El mite d’Amèrica com a terra d’oportunitats és possible?
Quan vaig arribar em va ser relativament fàcil obrir una empresa. Això sí que va ser més fàcil. Ara, pujar els graons és molt difícil i, a més, fer-ho passant per davant dels nord-americans i de gent molt important. Casa meva està entre Google, Apple i Facebook. Aquí hi viuen els fundadors de l’HP; el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, el pots veure fent un cafè. Treballes i vius en aquest ambient tan potent. L’oportunitat hi és però també has de treballar imparablement. No és gens fàcil. Jo tinc 52 anys i fa 30 anys que estic en el projecte de tecnologia, de globalitzar els productes arreu del món. I t’has de formar contínuament, però també has de saber rebre crítiques, que ho estàs fent malament, ho has d’aprendre i també has de saber ser molt diplomàtica.
Per tant, l’oportunitat hi és però també s’ha de treballar i molt per ser a dalt?
Sempre. A mi m’avaluen pel que veig en el futur. Evidentment, estan contents del que he fet en el passat. Empreses com Amazon, Microsoft, Google el que volen són treballadors, perfils professionals que sàpiguen trobar el que es necessitarà d’aquí a dos, tres, quatre, cinc anys.
S’està planificant el món del futur?
Constantment. I és, penso, el que em va bé: veig el que passarà, el que s’ha de fer i ho fem. I ho pots fer perquè parles amb gent, llegeixes sobre innovació. Aquí vas al cafè i les converses són d’inversions, de tecnologia, d’intel·ligència artificial. Les meves amigues em truquen per parlar de projectes. És molt diferent però és molt normal a Silicon Valley. Aquesta setmana m’han arribat trenta correus electrònics de gent amb projectes. Hi ha molta iniciativa. És admirable. Per això és el Silicon Valley.
Què passarà en aquest món post-Covid? Com a guru tecnològica, què veu en aquest món que la pandèmia ha canviat?
Molt digital. Es faran moltes coses en línia o a casa. Per exemple, estava parlant aquesta setmana amb una senyora que té un negoci que és que et puguis imprimir les ulleres a casa. Serà un món molt més digital. Tot es farà per telèfon i també per la televisió. L’aparell de televisió serà com el teu telèfon. I tornar a l’oficina no serà cada dia, el teletreball s’imposarà. Aquí a Califòrnia, a banda de la Covid-19, però, passen altres coses. Hi ha un problema molt greu amb el medi ambient, el canvi climàtic, hi ha unes temperatures que no s’aguanten, hi ha molts focs i incendis cada any. I també hi ha molta gent que està marxant: cap a Texas, Seattle, Washington, a la costa est. Hi ha un èxode.
La Covid-19 ha beneficiat les empreses tecnològiques? Durant el confinament, l’ús i consum de les noves tecnologies s’ha disparat, per oci i per feina.
En beneficis estem bastant igual, no hem anat enrere. Els nostres clients són els caps d’enginyeria que porten servidors i estructures de dades de multinacionals però també de governs, universitats... Per exemple, Pfizer és client nostre. Amb la revolució digital serem imparables i això passarà quan es deixi de treballar presencialment i es faci tot en línia. Perquè les dades ja no es guarden en servidors; està passant tot al núvol i NetApp és una de les empreses més importants en aquest àmbit. Treballem molt de prop amb Google, Microsoft i Amazon, que són les tres empreses capdavanteres. NetApp és qui els ofereix que les dades estiguin segures, que t’arribin superràpid, que puguin connectar. Si a Google li va bé, a nosaltres ens va bé. Si a Microsoft i Amazon els va bé, a nosaltres també.
El núvol és el present.
Sí. Si et canvies el telèfon i vas a l’Apple, ells ja et fan les transferències de les dades. Aquestes dades es guarden en algun lloc i es guarden en sistemes de companyies com NetApp. I cada vegada al mòbil, a les dades, hi tens més cançons, més pel·lícules, més contactes, més fotos, més videojocs...
Va ser de les primeres a globalitzar productes, marques. Pensa que el fet de ser dona l’ha ajudat a donar un plus, un valor, a refinar la globalització?
Vaig ser de les primeres que ho van fer amb la tecnologia i plantejant-se com fer-ho ben fet. Sí que vaig ser de les primeres a globalitzar a Silicon, però no la primera perquè ja abans hi havia gent que havia globalitzat Yahoo! Però pel fet de ser dona, no. Si s’ha de fer la feina, l’estudies i la fas. Hi ha molts homes que són molt bons en el món de la globalització i en tinc en el meu equip. Una de les primeres coses que sí que vaig fer va ser obrir una empresa el 1992 que s’hi dedicava. Un dels meus clients va ser la Levi’s, que fa gairebé trenta anys començaven a viatjar a la Xina. I volien saber què i com ho havien de fer; no hi havia internet aleshores. M’hi he especialitzat. Sé tots els raconets que calen saber per entrar un producte en un país. Des de tots els temes legals, d’enginyeria, màrqueting, vendes. El que hem estudiat molt és com treballar en cultures diferents, negociar-hi. Has de vendre productes a Corea, Singapur i al Marroc... És molt diferent cada vegada.
Han canviat els valors d’Orient i d’Occident en aquests 30 anys que fa que es dedica a la globalització?
La part d’enginyeria és bastant semblant. A Israel, per exemple, escriuen de la dreta a l’esquerra i hem de fer que el codi ho reconegui. En la part visual hi ha les diferències. La manera de presentar un producte a l’Aràbia Saudita és diferent de la manera de presentar-lo a Catalunya. Has d’anar alerta amb el llenguatge.
Es veu molts anys més treballant a aquest nivell tan exigent a Silicon Valley o visualitza aquell retir a s’Agaró?
M’agradaria molt acabar a s’Agaró, però tinc la família aquí. Ara estem treballant en coses que ajuden molta gent al món i no és el moment de plegar.
Pot explicar algun d’aquests projectes?
Treballem perquè et puguis descarregar una cançó al mòbil molt més ràpid. Dades més ràpides i molt segures. I a la productora Dreamworks els estem ampliant la capacitat de gràfics i d’imatges a les pel·lícules.

“L’efecte «butterfly»”

A Anna Navarro Descals, en el seu perfil de Twitter, se la coneix com a @ annapapallona . Li demano si la papallona té algun significat especial. “M’encanten les papallones, volen alt, veuen el que passa, es mouen amb fluïdesa i són als jardins disfrutant. Són lliures. Provoquen molts canvis”, m’explica. “Coneixes l’efecte butterfly?”, em demana. “L’efecte papallona” té l’origen en la teoria del caos. Així, el batec de les ales d’una papallona pot provocar un huracà en una altra part del món. La conclusió és que les petites accions, qualsevol variació, poden provocar grans canvis i un efecte considerable. Vam entrevistar Anna N. Schlegel fa dos anys quan va rebre el premi de l’associació Think Global Forum per la seva tasca divulgadora i emprenedora en el camp de la globalització. Abans de treballar per a NetApp, va treballar per a Cisco Systems i abans s’havia obert camí als Estats Units amb una empresa de traduccions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Investiguen la mort violenta de dues persones localitzades en un domicili de Creixell

Creixell

Baixen a 509 els grups escolars confinats, 97 menys

Barcelona
Societat

“Els gossos no jutgen”

barcelona

El confinament estricte fa caure la natalitat un 14,6% a les comarques gironines

girona
societat

Campanya de Barcelona per captar turisme de qualitat

El nombre de morts per Covid baixa un 58% el darrer mes

Barcelona
SOCIETAT

Cabify competirà amb el Bícing de Barcelona amb el seu servei Bive de bicicletes

L’Estat espera que tant ERC com JxCat “hagin après de l’etapa anterior”

Madrid

Creixen més d’un 20% la miopia i la fatiga ocular a la demarcació

girona