Infraestructures i serveis

Una comarca per fer en bicicleta

El Pla de l’Estany s’està equipant amb una via verda que travessa la comarca de sud a nord

Es vol que la nova infraestructura sigui un bon argument per captar més turisme familiar i esportiu

L’empresa terrassenca Hercal , per encàrrec de la Diputació , està acabant la construcció del carril bici i passeig de vianants que travessa el Pla de l’Estany (la Via Verda del Tren Pinxo), un projecte d’envergadura des del punt de vista monetari perquè costa prop de dos milions d’euros (procedents de fons europeus), però sobretot en el vessant estratègic: d’una banda, es confia que sigui un bon instrument de foment del turisme esportiu i familiar –precisament el que aquesta comarca sol atraure– i, de l’altra, perquè amb aquest tram es fa un pas decisiu per completar una ruta circular de vies verdes entre Girona i Olot. Si es compleixen les previsions, a principis d’estiu la via verda del Pla de l’Estany ja estarà enllestida. Aleshores, el Consorci de Vies Verdes de Girona (una entitat de la Diputació) se’n farà càrrec.

El Consell Comarcal ha intervingut en la redacció del projecte. En aquest ens es confia que la infraestructura serveixi per consolidar el turisme familiar i ajudar sectors econòmics com el de la restauració. “Serà una bona alternativa per als gironins, que fins ara han tendit a pedalar cap a la costa per la Ruta del Carrilet II. Desplaçar-se fins a l’estany serà una bona opció, per a ells”, assenyala el president, Francesc Castañer.

La fibra òptica

La transcendència de la nova infraestructura té un tercer vessant ja que, soterrats en el traçat, hi han instal·lat els tubs del troncal de la fibra òptica que més endavant ha de fer passar la Generalitat. Aquesta intervenció costa 1,1 milions d’euros.

Natura i asfalt

Per a la seva execució s’ha aprofitat tant com s’ha pogut la xarxa local de carrils bici i camins existents. En diferents sectors es comparteix espai amb vehicles a motor, circumstància que ha obligat a senyalitzar per demanar prudència. Si bé la major part dels 30 km del traçat corresponen a espais naturals, també travessa zones industrials. A Banyoles , els ciclistes han de creuar la ciutat –on s’ha invertit a completar la xarxa interna– des de la Farga fins a l’estany, passant per Canaleta. Els pendents són mínims en la major part del recorregut, amb alguna excepció. La més notable és el pas de la zona de cal Ferrer a Mas Usall, on la inclinació arriba al 15%. en un centenar de metres. “No ha estat complicat des del punt de vista tècnic –potser una mica en el pas per zones urbanes i industrials, entre Borgonyà i Banyoles– però sí que ho ha estat per la gran quantitat de tràmits que s’ha hagut de fer davant de diferents administracions i organismes”, explica l’enginyer en cap de la Diputació i autor del projecte, Martí Sels.

El traçat

La via verda del Pla de l’Estany comença al límit de Sant Julià de Ramis amb el terme de Palol de Revardit. Passa per la banda de llevant de la C-66 (l’autovia) fins a Borgonyà, on salta a l’altre costat per creuar Porqueres tot resseguint la llera del riu Terri. Entra a Banyoles per la Farga, segueix al costat de la riera Canaleta, creua la ciutat en direcció a l’estany i busca la zona de Lió, des d’on s’enfila a Usall i el Pla de Martís. A l’altura del Fluvià s’aprofita el Camí de la Central, fins al terme de Sant Ferriol. Aquí es connectarà a la llarga amb la futura via verda garrotxina procedent de la Vall de Bianya.

El pas per Porqueres

De manera paral·lela, a Porqueres han completat el seu carril bici municipal, que passa pels seus principals nuclis i esdevé una alternativa al tronc de la via verda comarcal. El carril transcorre des del sud del terme fins a l’estany, pels carrers Isaac Albéniz i Carreres Candi, la plaça Major i Miànigues. Ha costat 477.000 euros, aportats per l’Ajuntament i fons europeus. En el cas de l’Isaac Albéniz, ha coincidit amb l’obertura del tram pendent d’aquest carrer. “Aquest eix vertebra el municipi”, remarca l’alcalde Francesc Castañer.

Creuant Banyoles

En el cas de Banyoles, la via verda comarcal d’integra a la xarxa local. Un pla director de la bicicleta està marcant la pauta del creixement d’aquesta xarxa els pròxims anys. Es tracta d’un projecte ambiciós que inclou una anella verda que rodejarà la ciutat i des de la qual es podrà accedir als vials interiors.

LES XIFRES

2
milions
d’euros haurà costat la Via Verda del Tren Pinxo, més els 1,1 milions dels tubs de la fibra òptica
30
quilòmetres
és la llargada d’aquest carril, que va del terme de Palol de Revardit al de Serinyà

Obres pendents i les vies verdes que estan a l’horitzó

R. Estéban

L’enginyer Martí Sels subratlla que la Via Verda del Pla de l’Estany oficialment no està acabada i que falten accions en senyalització, en seguretat i fins i tot en el paviment. “No m’agrada que la gent ja hi passi. L’ideal seria tenir-ho delimitat amb tanques, però això és impossible”, assenyala. La peça més important pendent és un passallís sobre el riu Ser, al camí de la Central, al terme de Serinyà. El pas va quedar malmès pel temporal Glòria i encara no s’ha resolt.

El Fluvià garrotxí

Mentrestant s’està treballant en el dibuix de la via verda que anirà de Sant Ferriol a la Vall de Bianya, tot seguint la línia marcada pel Fluvià. En aquest cas, del finançament se’n cuidarà el programa Caminos Naturales de l’Estat espanyol.

Un extrem d’aquesta ruta estarà situat al punt on s’acaba la del Pla de l’Estany, al límit dels termes entre Serinyà i Sant Ferriol. Es tracta de la corba de la pujada de Fares, on, si no fos per l’obstacle de la carretera (la C-66, de tres carrils; vegeu la fotografia), la via verda agafaria el camí de Can Cufí. L’opció que s’ha previst d’alternativa consisteix a fer seguir la via verda pel marge de llevant de la carretera (a la dreta de la foto) i passar a l’altre costat en direcció a Besalú a través d’un pas inferior situat a la nova rotonda de la recta de Fares. Quan aquesta via i la del Pla de l’Estany estiguin enllestides s’haurà bastit una ruta circular entre Girona i Olot: d’una banda, per Banyoles i, per l’altra, per Amer (la veterana Ruta del Carrilet I).

El Ripollès

A la Vall de Bianya, aquesta via finançada per l’Estat enllaçarà amb la que la Diputació ja està executant entre aquest municipi i el de Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d’un traçat complicat des del punt de vista tècnic perquè ha de superar molt de desnivell, fins a arribar a la part superior de la boca ripollesa del túnel de Collabós. A Sant Joan, la via s’unirà a la via verda del ferro i del carbó, que alhora estarà enllaçada amb la que pujarà, d’una banda, a la vall de Ribes i, de l’altra, a la vall de Camprodon.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Costes fa fora els cotxes

Palamós / l’Estartit
Més projectes per instal·lar molins  a tocar de l’Albera

Més projectes per instal·lar molins a tocar de l’Albera

FIGUERES

Oferiran PCR massius als turistes estrangers a Lloret

LLORET DE MAR

Begur ja ha desbrossat un 40% de franges antifocs

BEGUR

La contaminació de la platja de Sant Adrià, a la fiscalia

Sant Adrià de Besòs

Una calamarsada col·lapsa el centre de Ribes de Freser

Ribes de Freser
societat

Les Terres de l’ebre perden la meitat dels trens ràpids que tenien

Consulta de pas real del bus a Figueres amb codi QR

FIGUERES
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient tranquil

Barcelona